Inseguridad alimentaria en personas trabajadoras temporeras agrícolas de origen extranjero de cuatro regiones españolas

Abstract

Introducció: L'activitat agrícola europea en el seu sector fructícola és predominantment dependent de persones treballadores temporeres agrícoles d'origen estranger. Malgrat l'existència d'un marc laboral legislatiu que els ofereix seguretat laboral, les persones treballadores temporeres agrícoles d'origen estranger es veuen desprotegides experimentant precarietat econòmica i residencial, situant-los en risc d'inseguretat alimentària amb conseqüències per a la seva salut. Objectiu: Explorar l'efecte de la inseguretat alimentària en la salut d'homes i dones migrant que treballen de manera temporal en el sector agrícola en quatre Comunitats Autònomes d'Espanya, Catalunya, La Rioja, Múrcia i Andalusia. OE 1. Revisar i sintetitzar la bibliografia existent sobre les condicions de salut de les persones treballadores temporeres agrícoles internacionals a Europa (Article 1). OE 2. Explorar les percepcions dels professionals implicats en l'atenció i el suport a persones treballadores temporeres agrícoles, en el referents a l'accés i consum d'aigua, i el seu impacte en la salut d'aquests treballadors en un context de pandèmia de COVID-19 (Article 2). OE 3. Explorar l'accés a l'alimentació de les persones treballadores temporeres agrícoles d'origen africà a Espanya, des de la perspectiva dels professionals que fan costat a aquesta població (Article 3). OE 4. Examinar l'associació entre el patró dietètic de les persones treballadores temporeres agrícoles d'origen africà i els factors demogràfics, socioeconòmics i de seguretat alimentària relacionats (Article 4). Metodologia: Aquesta tesi forma part de la iniciativa del projecte AGROMISALUD, l'objectiu del qual és l'estudi de l'impacte dels determinants en la salut de migrant agrícoles en 4 comunitats autònomes d'Espanya. Es realitzo un estudi de revisió d'abast o Scoping Review, i tres estudis multicèntrics, dos de metodologia qualitativa exploratòria i un estudi transversal. Les dades qualitatives es van codificar i van organitzar mitjançant el suport del sotfware informàtic d'anàlisi qualitativa ATLAS.ti. El patró dietètic es va avaluar seguint les recomanacions de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària per a la població adulta. Per a l'anàlisi de les dades quantitatives es van calcular estadístiques descriptives mitjançant el programa STATA-V11. Es van realitzar proves de comparació (regressió logística ajustada). Resultats: La revisió de la literatura va mostrar que els principals problemes de salut que afecten els treballadors immigrants empleats en el sector agrícola europeu van ser els físics eren els relacionats amb la salut física com a lumbàlgia, trastorns musculoesquelètics, dermatitis, i infeccions gastrointestinals; i accidents laborals com a caigudes, laceracions o perforacions i lesions. Els trastorns de salut mental com a ansietat, estrès i depressió eren més freqüents en dones (Article 1). Professionals en contacte directe amb les persones treballadores temporeres agrícoles a Espanya van descriure que aquestes sofrien d'inseguretat hídrica, la repercussió directa de la qual afectava la seva higiene, seguretat alimentària i accés a fonts d'aigua potable. Tres factors van ser identificats com a mediadors d'inseguretat hídrica: habitatges mancats de subministraments fiables d'aigua potable, ubicació remota a font d'aigua pròximes, i insuficient disponibilitat d'establiments per a l'adquisició d'aigua potable (Article 2). Els i les professionals van identificar que les persones treballadores temporeres agrícoles eren susceptibles de sofrir inseguretat alimentària. Es va reportar una persistent escassetat d'aliments, un major risc de sofrir trastorns digestius i problemes de salut bucodentals de manera més pronunciada en els treballadors amb major vulnerabilitat, sent aquests els que habitaven assentaments irregulars on les condicions d'habitatges eren deficients i les dietes monòtones (Article 3). El patró dietètic seguit per les persones treballadores temporeres agrícoles de països africans no es va ajustar a les directrius dietètiques recomanades per la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària. Els factors que van influir positivament en la diversitat de la dieta van ser l'estat civil, el treballar a les províncies del nord d'Espanya, el nivell socioeconòmic baix i el reportar seguretat alimentària (Article 4). Conclusions: En aquesta tesi s'ha explorat l'estat d'inseguretat alimentària de les persones treballadores temporeres agrícoles segons tres nivells: individual, habitatge i comunitari. Les persones treballadores temporeres agrícoles enfronten condicions laborals precàries que les exposen a riscos per a la seva salut física i mental. Les barreres estructurals, residencials i lingüístiques dificulten el seu accés a serveis sanitaris i a fonts d'aigua segura, la qual cosa ha incrementat els problemes de salut relacionats amb la contaminació hídrica i alimentària. Durant la COVID-19, es van implementar mesures per a millorar l'accés a aigua potable i la distribució d'aliments, sent clavi la col·laboració entre ONG i institucions. No obstant això, l'anàlisi del patró dietètic d'aquesta població indica que la seva dieta continua sent poc variada, amb un baix contingut proteic i un alt consum de productes obesogénicos. D'altra banda, la seguretat alimentària i l'accés a programes d'ajuda alimentària afavoreixen una major diversitat dietètica, especialment entre els quals tenen un nivell socioeconòmic baix i treballen en el nord d'Espanya. Enfortir la col·laboració institucional i dissenyar estratègies alimentàries culturalment adequades és essencial per a reduir els problemes de salut d'aquesta població.

Introducción: La actividad agrícola europea en su sector frutícola es predominantemente dependiente de personas trabajadoras temporeras agrícolas de origen extranjero. A pesar de la existencia de un marco laboral legislativo que les ofrece seguridad laboral, las personas trabajadoras temporeras agrícolas de origen extranjero se ven desprotegidas experimentando precariedad económica y habitacional, situándoles en riesgo de inseguridad alimentaria con consecuencias para su salud. Objetivo: Explorar el efecto de la inseguridad alimentaria en la salud de hombres y mujeres migrantes que trabajan de manera temporal en el sector agrícola en cuatro Comunidades Autónomas de España, Cataluña, La Rioja, Murcia y Andalucía. OE 1. Revisar y sintetizar la bibliografía existente sobre las condiciones de salud de las personas trabajadoras temporeras agrícolas internacionales en Europa (Artículo 1). OE 2. Explorar las percepciones de los profesionales implicados en la atención y el apoyo a personas trabajadoras temporeras agrícolas, en lo referente al acceso y consumo de agua, y su impacto en la salud de estos trabajadores en un contexto de pandemia de COVID-19 (Artículo 2). OE 3. Explorar el acceso a la alimentación de las personas trabajadoras temporeras agrícolas de origen africano en España, desde la perspectiva de los profesionales que apoyan a esta población (Artículo 3). OE 4. Examinar la asociación entre el patrón dietético de las personas trabajadoras temporeras agrícolas de origen africano y los factores demográficos, socioeconómicos y de seguridad alimentaria relacionados (Artículo 4). Metodología: Esta tesis forma parte de la iniciativa del proyecto AGROMISALUD, cuyo objetivo es el estudio del impacto de los determinantes en la salud de migrantes agrícolas en cuatro comunidades autónomas de España. Se llevó a cabo un estudio de revisión de alcance o Scoping Review, y tres estudios multicéntricos, dos de metodología cualitativa exploratoria y un estudio transversal. Los datos cualitativos se codificaron y organizaron mediante el apoyo del software informático de análisis cualitativo ATLAS.ti. El patrón dietético se evaluó siguiendo las recomendaciones de la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria para la población adulta. Para el análisis de los datos cuantitativos, se calcularon estadísticas descriptivas mediante el programa STATA-V11. Se efectuaron pruebas de comparación (regresión logística ajustada). Resultados: La revisión de la literatura mostró que los principales problemas de salud que afectan a los trabajadores inmigrantes empleados en el sector agrícola europeo fueron los físicos eran los relacionados con la salud física como lumbalgia, trastornos musculoesqueléticos, dermatitis, e infecciones gastrointestinales; y accidentes laborales como caídas, laceraciones o perforaciones y lesiones. Los trastornos de salud mental como ansiedad, estrés y depresión eran más frecuentes en mujeres (Artículo 1). Profesionales en contacto directo con las personas trabajadoras temporeras agrícolas en España narraron que estas sufrían de inseguridad hídrica, cuya repercusión directa afectaba a su higiene, seguridad alimentaria y acceso a fuentes de agua potable. Tres factores fueron identificados como mediadores de inseguridad hídrica: viviendas carentes de suministros fiables de agua potable, ubicación remota a fuentes de agua cercanas, e insuficiente disponibilidad de establecimientos para la adquisición de agua potable (Artículo 2). Los/as profesionales identificaron que las personas trabajadoras temporeras agrícolas eran susceptibles de sufrir inseguridad alimentaria. Se reportó una persistente escasez de alimentos, un mayor riesgo de sufrir trastornos digestivos y problemas de salud bucodentales de manera más pronunciada en los trabajadores con mayor vulnerabilidad, siendo estos los que habitaban asentamientos irregulares donde las condiciones de viviendas eran deficientes y las dietas monótonas (Artículo 3). El patrón dietético seguido por las personas trabajadoras temporeras agrícolas de países africanos no se ajustó a las directrices dietéticas recomendadas por la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria. Los factores que influyeron positivamente en la diversidad de la dieta fueron el estado civil, el trabajar en las provincias del norte de España, el nivel socioeconómico bajo y el reportar seguridad alimentaria (Artículo 4). Conclusiones: En esta tesis se ha explorado el estado de inseguridad alimentaria de las personas trabajadoras temporeras agrícolas según tres niveles: individual, vivienda y comunitario. Las personas trabajadoras temporeras agrícolas enfrentan condiciones laborales precarias que las exponen a riesgos para su salud física y mental. Las barreras estructurales, habitacionales y lingüísticas dificultan su acceso a servicios sanitarios y a fuentes de agua segura, lo que ha incrementado los problemas de salud relacionados con la contaminación hídrica y alimentaria. Durante la COVID-19, se implementaron medidas para mejorar el acceso a agua potable y la distribución de alimentos, siendo clave la colaboración entre ONG e instituciones. Sin embargo, el análisis del patrón dietético de esta población indica que su dieta sigue siendo poco variada, con un bajo contenido proteico y un alto consumo de alimentos obesogénicos. Por otro lado, la seguridad alimentaria y el acceso a programas de ayuda alimentaria favorecen una mayor diversidad dietética, especialmente entre los que tienen un nivel socioeconómico bajo y trabajan en el norte de España. Fortalecer la colaboración institucional y diseñar estrategias alimentarias culturalmente adecuadas es esencial para reducir los problemas de salud de esta población.

Introduction: European agricultural activity in its fruit sector predominantly depends on seasonal agricultural workers of foreign origin. Despite the existence of a legislative framework that offers them job security, seasonal agricultural workers of foreign origin are unprotected and experience economic and housing insecurity, placing them at risk of food insecurity with consequences for their health. Objective: To explore the effect of food insecurity on the health of migrant men and women seasonal agricultural workers in four Autonomous Communities of Spain: Catalonia, La Rioja, Murcia, and Andalusia. To review and synthesize the existing literature on the health conditions of international seasonal agricultural workers in Europe (Article 1). Explore the perceptions of professionals involved in the care and support of seasonal agricultural workers regarding access to and consumption of water and its impact on the health of these workers in the context of a COVID-19 pandemic (Article 2). Explore access to food for seasonal agricultural workers of African origin in Spain, from the perspective of the professionals who support this population (Article 3). To examine the association between the dietary pattern of seasonal agricultural workers of African origin and related demographic, socio-economic, and food security factors (Article 4). Methodology: This thesis is part of the AGROMISALUD project initiative, which aims to study the impact of determinants on the health of agricultural migrants in four autonomous communities in Spain. A Scope-Review study and three multicentre studies were carried out, two with an exploratory qualitative methodology and one cross-sectional study. Qualitative data were coded and organized using ATLAS.ti qualitative analysis software. The dietary pattern was assessed following the recommendations of the Spanish Society of Community Nutrition for the adult population. For the analysis of quantitative data, descriptive statistics were calculated using STATA-V11. Comparison tests (adjusted logistic regression) were performed. Results: The literature review showed that the main health problems affecting migrant workers employed in the European agricultural sector were physical health problems such as back pain, musculoskeletal disorders, dermatitis, and gastrointestinal infections; and occupational accidents such as falls, lacerations, or punctures and injuries. Mental health disorders such as anxiety, stress, and depression were more frequent in women (Article 1). Professionals in direct contact with seasonal agricultural workers in Spain described that they suffered from water insecurity, the direct impact of which affected their hygiene, food security, and access to clean water sources. Three factors were identified as mediating water insecurity: housing without reliable drinking water supplies, remoteness from nearby water sources, and insufficient availability of drinking water facilities (Article 2). Practitioners identified seasonal agricultural workers as susceptible to food insecurity. Persistent food shortages, increased risk of digestive disorders, and oral and dental health problems were reported to be more pronounced in the most vulnerable workers, those living in informal settlements where housing conditions were poor and diets were monotonous (Article 3). The dietary pattern followed by seasonal agricultural workers from African countries did not conform to the dietary guidelines recommended by the Spanish Society of Community Nutrition. Factors that positively influenced dietary diversity were marital status, working in the northern provinces of Spain, low socio-economic status, and reporting food security, Article 4. Conclusions: This thesis has explored the food insecurity status of seasonal agricultural workers at three levels: individual, household, and community. Seasonal agricultural workers face precarious working conditions that expose them to physical and mental health risks. Structural, housing, and linguistic barriers hinder their access to sanitation and safe water sources, which has increased health problems related to water and food contamination. During COVID-19, the following were implemented.