Responsabilitat professional mèdica en medicina i cirurgia del canell i mà

Abstract

La Seguretat Clínica (SC) és una prioritat sanitària a escala internacional. Un dels àmbits clau per millorar-la és l’anàlisi de les reclamacions per Responsabilitat Mèdica Professional (RMP), que poden aportar informació valuosa per als professionals de la salut. Els especialistes en cirurgia ortopèdica i traumatologia (COT) estan exposats a aquestes reclamacions i han de conèixer tant els aspectes legals com els factors de risc associats a la seva pràctica clínica. És per això que resulta fonamental identificar els motius més freqüents de les reclamacions i les característiques associades als procediments i pacients implicats.

Aquest estudi s’ha realitzat a través de l’anàlisi de les reclamacions relacionades amb cirurgia de mà i canell gestionades pel Servei de Responsabilitat Professional del Consell del Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC) entre els anys 2005 i 2015. Aquest servei tramita i defensa casos relacionats amb responsabilitat civil, penal o contenciós administrativa, sempre que els professionals tinguin contractada la pòlissa corresponent amb el CCMC.

Durant el període estudiat es van recopilar 122 reclamacions, amb una mitjana estable d’11 casos anuals. La majoria de les reclamacions (61,16%) corresponien a procediments de traumatologia. La diferència entre les reclamacions per assistència urgent (47,90%) i programada (52,10%) era escassa. En relació amb les característiques dels pacients demandants, un 58,20% eren dones, amb una edat mitjana de 40,83 anys, i un 67,20% estaven en edat laboral activa en el moment de la intervenció.

Pel que fa als professionals implicats, la gran majoria de casos (80,20%) només involucraven un sol metge, que sovint comptava amb una experiència mitjana de 20 anys. L’anàlisi no va trobar cap relació estadísticament significativa entre els anys d’experiència i la probabilitat de ser demandat. En canvi, sí que es va observar una major incidència de reclamacions en l’àmbit privat (més del 60%), la qual cosa podria reflectir una major exigència de resultats en aquest entorn.

Els àmbits d’atenció més freqüentment implicats en les reclamacions van ser el quirúrgic (48,80%) i l’urgent (38%), mentre que els serveis ambulatoris només van acumular un 2,5% de casos. Les causes més habituals de reclamació van ser els errors de diagnòstic, els errors quirúrgics i les complicacions postoperatòries. En el 55,37% dels casos, l’extremitat afectada era el membre superior dret, tot i que sovint no es va registrar si es tractava de l’extremitat dominant.

Un aspecte crític detectat és la documentació del consentiment informat. Dels 46 casos en què es considerava necessari, només 25 comptaven amb un document complet i adequat.

Es va observar que el temps mitjà entre el procediment mèdic i la presentació de la reclamació era superior a l’any i mig, tot i que la majoria es presentaven dins els tres anys posteriors a la intervenció. Tant les vies judicials com extrajudicials es van utilitzar amb freqüències similars, i la quantitat mitjana reclamada pels pacients era de 76.690 ?, amb un màxim d’1.041.973 ?.

Del total de 122 casos, 48 van ser desestimats o abandonats, i 33 es van tancar formalment, amb 6 condemnes judicials i 3 absolucions. En la resta de casos no es disposava d’informació sobre la resolució.

Les dades obtingudes ens porten a aconsellar als professionals a informar al pacient detalladament, assegurar-se d'obtenir la signatura del DCI i sol·licitar les proves que considerin pel diagnòstic de la patologia.

La Seguridad Clínica (SC) es una prioridad sanitaria a escala internacional. Uno de los ámbitos clave para mejorarla es el análisis de las reclamaciones por Responsabilidad Médica Profesional (RMP), que pueden aportar información valiosa a los profesionales de la salud. Los especialistas en cirugía ortopédica y traumatología (COT) están expuestos a este tipo de reclamaciones y deben conocer tanto los aspectos legales como los factores de riesgo asociados a su práctica clínica. Por ello, resulta fundamental identificar los motivos más frecuentes de las reclamaciones y las características asociadas a los procedimientos y pacientes implicados.

Este estudio se ha llevado a cabo mediante el análisis de las reclamaciones relacionadas con cirugía de mano y muñeca gestionadas por el Servicio de Responsabilidad Profesional del Consejo del Colegio de Médicos de Cataluña (CCMC) entre los años 2005 y 2015. Este servicio tramita y defiende casos relacionados con responsabilidad civil, penal o contencioso-administrativa, siempre que los profesionales cuenten con la póliza correspondiente contratada con el CCMC.

Durante el periodo estudiado se recopilaron 122 reclamaciones, con una media estable de 11 casos anuales. La mayoría de las reclamaciones (61,16%) correspondían a procedimientos de traumatología. La diferencia entre la asistencia urgente (47,90%) y programada (52,10%) fue mínima. En relación con las características de los pacientes demandantes, el 58,20% eran mujeres, con una edad media de 40,83 años, y el 67,20% se encontraban en edad laboral activa en el momento de la intervención.

En cuanto a los profesionales implicados, la gran mayoría de casos (80,20%) involucraban a un solo médico, que habitualmente contaba con una experiencia media de 20 años. El análisis no halló ninguna relación estadísticamente significativa entre los años de experiencia y la probabilidad de ser demandado. En cambio, sí se observó una mayor incidencia de reclamaciones en el ámbito privado (más del 60%), lo que podría reflejar una mayor exigencia de resultados en ese entorno.

Los ámbitos de atención más frecuentemente implicados fueron el quirúrgico (48,80%) y el urgente (38%), mientras que los servicios ambulatorios representaron solo el 2,5% de los casos. Las causas más habituales de reclamación fueron errores diagnósticos, errores quirúrgicos y complicaciones postoperatorias. En el 55,37% de los casos, la extremidad afectada era el miembro superior derecho, aunque frecuentemente no se registraba si se trataba del dominante.

Un aspecto crítico detectado fue la documentación del consentimiento informado. De los 46 casos en los que se consideraba necesario, solo 25 contaban con un documento completo y adecuado.

Se observó que el tiempo medio entre el procedimiento médico y la presentación de la reclamación era superior al año y medio, aunque la mayoría se presentaron dentro de los tres años posteriores a la intervención. Tanto las vías judiciales como extrajudiciales se utilizaron con frecuencias similares, y la cantidad media reclamada por los pacientes fue de 76.690 ¿, con un máximo de 1.041.973 ¿.

Del total de 122 casos, 48 fueron desestimados o abandonados, y 33 se cerraron formalmente, con 6 condenas judiciales y 3 absoluciones. En el resto de los casos no se disponía de información sobre la resolución.

Los datos obtenidos llevan a aconsejar a los profesionales que informen al paciente de forma detallada, se aseguren de obtener la firma del consentimiento informado y soliciten las pruebas necesarias para el diagnóstico de la patología.

Clinical Safety (CS) is a healthcare priority at an international level. One key area for improving safety is the analysis of claims for Professional Medical Liability (PML), which can provide valuable insights for healthcare professionals. Specialists in orthopaedic surgery and traumatology (OST) are exposed to such claims and need to be aware of both legal considerations and the risk factors associated with their clinical practice. Therefore, identifying the most frequent reasons for claims and the characteristics of the procedures and patients involved is essential.

This study was conducted by analysing claims related to hand and wrist surgery handled by the Professional Liability Service of the Medical Council of Catalonia (CCMC) between 2005 and 2015. This service processes and defends cases involving civil, criminal, or administrative liability, provided that the professionals have an active policy with the CCMC.

A total of 122 claims were collected during the study period, with a stable annual average of 11 cases. Most claims (61.16%) involved trauma-related procedures. The difference between emergency care (47.90%) and scheduled care (52.10%) was minimal. Among the claimants, 58.20% were women, with an average age of 40.83 years, and 67.20% were of working age at the time of surgery.

Regarding the professionals involved, most cases (80.20%) concerned a single physician, typically with around 20 years of experience. No statistically significant correlation was found between years of experience and likelihood of being sued. However, a higher incidence of claims was observed in the private sector (over 60%), which may reflect a greater demand for outcomes in that setting.

The most commonly involved care settings were surgical (48.80%) and emergency (38%), while outpatient services accounted for only 2.5% of cases. The most frequent causes of claims were diagnostic errors, surgical errors, and postoperative complications. In 55.37% of cases, the affected limb was the right upper extremity, although dominance was often not recorded.

A critical issue identified was the documentation of informed consent. Of the 46 cases in which it was deemed necessary, only 25 had a complete and adequate document.

The average time between the medical procedure and the filing of the claim was over one and a half years, although most claims were filed within three years post-intervention. Both judicial and extrajudicial paths were used with similar frequency, and the average compensation requested was ¿76,690, with a maximum of ¿1,041,973.

Out of 122 cases, 48 were dismissed or withdrawn, and 33 were formally closed, with 6 resulting in judicial condemnation and 3 in acquittal. In the remaining cases, resolution data was unavailable.

Based on these findings, it is advisable for professionals to provide thorough information to patients, ensure that the informed consent form is properly signed, and request the necessary diagnostic tests for the pathology in question.