La configuració de la primitiva imatge turística de Mallorca. Del gravat a la fotografia

Abstract

Durant el transcurs del segle XIX Mallorca es va convertir en un pol d’atracció per als viatgers provinents, sobretot, de França i Anglaterra. Aquests defugien les rutes del Grand Tour que aleshores ja eren prou conegudes. L’objectiu era trobar un nou paradís per a descobrir i, en aquest sentit, Mallorca oferia moltes possibilitats. Era una illa que havia romàs gairebé incomunicada, un fet que havia afavorit la preservació de costums, tradicions, paisatges i estructures urbanes de manera gairebé inalterada des de l’Edat Mitjana. Els autors i autores de llibres de viatges decimonònics acompanyaren sovint amb gravats les seves publicacions. Aquesta tesi se centra en les imatges de l’illa que varen donar a conèixer al món vuit viatgers i viatgeres que retrataren aquella Mallorca del segle XIX. Són els difusors de la primera imatge global de l’illa i per bastir-la s’inspiraren en fonts diverses. Alguns llibres, com els d’André Grasset de Saint-Sauveur, Charles William Wood i Gaston Vuillier, directament copien i reprodueixen imatges preexistents, creades per autors locals o forans. Altres publicacions, com les de J. B. Laurens, George Sand i l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, també crearen una iconografia pròpia, fruit dels seus interessos personals, amb la qual ampliaren l’imaginari visual de Mallorca. També hi contribuïren els autors del país, com Antoni Furió, Pau Piferrer, Francesc Xavier Parcerisa i Pere d’Alcàntara Penya, que ofereixen una visió més erudita, documentada i fidel a la realitat mallorquina. Aquest treball analitza totes aquestes il·lustracions i n’identifica els gravats i les fotografies que serviren de model, de precedent o de font d’inspiració. El treball es tanca amb la visita de la baronessa Yella Spens-Booden, la primera que acompanya el seu relat únicament amb fotografies. Tot per concloure que els autors de llibres de viatges del segle XIX passaren pel filtre de Romanticisme l’illa que veieren amb els seus propis ulls. Un fet que ha contribuït a la creació de la imatge mítica de Mallorca, que el turisme ha fet seva, i que encara avui perdura.

A lo largo del siglo XIX Mallorca se convirtió en polo de atracción para viajeros provenientes sobre todo de Francia e Inglaterra. Éstos evitaban las rutas tradicionales del Grand Tour que para entonces eran muy conocidas. Su objetivo era encontrar un nuevo paraíso aún por descubrir, y en esto sentido Mallorca tenía mucho que ofrecer. La isla se había mantenido muy incomunicada, lo que favoreció la preservación de costumbres, tradiciones, paisajes y estructuras urbanas que permanecieron casi inalteradas desde la Edad Media. Los autores y autoras decimonónicos de libros de viajes a menudo acompañaban sus publicaciones con grabados. Esta tesis se centra en las imágenes de la isla que dieron a conocer al mundo ocho viajeros y viajeras que retrataron esa Mallorca decimonónica. Son difusores de la primera imagen global de la isla y para construirla se inspiraron en diversas fuentes. Algunos libros, como los de d’André Grasset de Saint-Sauveur, Charles William Wood y Gaston Vuillier copian y reproducen directamente imágenes preexistentes creadas por autores locales o foráneos. Otras publicaciones, como las de J. B. Laurens, George Sand y el Archiduque Luis Salvador de Austria también crean una iconografía propia, fruto de sus intereses personales, con la que ampliaron el imaginario visual de Mallorca. También contribuyeron autores regionales, como Antoni Furió, Pau Piferrer, Francesc Xavier Parcerisa i Pere d’Alcàntara Penya, quienes ofrecen una visión más erudita, documentada y fiel de la realidad mallorquina. Este trabajo analiza todas estas ilustraciones e identifican los grabados y fotografías que sirvieron como modelo, precedente o fuente de inspiración. El trabajo cierra con la visita de la baronesa Yella Spens-Booden, la primera en acompañar su relato solamente con fotografías. Todo ello para concluir que los autores de libros de viaje del siglo XIX pasaron por el filtro del Romanticismo a la isla que vieron con sus propios ojos, hecho que ha contribuido a la creación de la imagen mítica de Mallorca que el turismo ha hecho suya y que todavía perdura hoy.

Throughout the 19th Century, Mallorca attracted international travelers arriving mostly from France and England. Avoiding the traditional Grand Tour routes that were already well known at the time, their aim was to find a yet undiscovered paradise, and Mallorca offered great possibilities. The island had long remained almost incommunicado, allowing for the preservation of customs, traditions, landscapes, and urban structures from the Middle Ages. The authors of travel books in the 19th century often included engravings in their publications. This thesis focuses on the images of Mallorca that eight travelers presented to the world in their books at that time. They are the disseminators of the first global image of the island, and they were inspired by various sources. Some books, like those by André Grasset de Saint-Sauveur, Charles William Wood, and Gaston Vuillier, copy and reproduce pre-existing images by local or foreign artists. Other publications, such as the ones by J. B. Laurens, George Sand, and Archduke Ludwig Salvator of Austria, also created their own iconography, the result of their personal interests, which expanded the visual imagery of Mallorca. Local authors also contributed to this process, as was the case of Antoni Furió, Pau Piferrer, Francesc Xavier Parcerisa, and Pere d’Alcàntara Penya, who offer a more erudite, documented, and faithful image of Mallorcan reality. This work analyzes all these illustrations and identifies the engravings and photographs that served as model, precedent, or sources of inspiration. The work closes with the visit of baroness Yella Spens-Booden, the first to accompany her narrative solely with photographs. All of this to conclude that the authors of travel books in the 19th century sifted through the filter of Romanticism the island they saw with their own eyes, contributing to the creation of a mythical image of Mallorca that tourism has made its own and that endures to this day.