La cruïlla escolar dels joves al Senegal: Com els alumnes naveguen per la política educativa postcolonial amb el seu capital social

Abstract

Aquesta tesi analitza l’impacte de les polítiques educatives senegaleses en els itineraris escolars dels joves que viuen a Pikine, una zona perifèrica de Dakar marcada per una elevada tasa d’abandonament escolar. L’estudi se centra en la manera com aquests joves, sovint provinents de contextos desfavorits, mobilitzen el seu capital social i cultural per afrontar els reptes educatius vinculats a un sistema escolar encara impregnat d’herències colonials.

El treball s’inscriu en el context de les reformes educatives impulsades al Senegal, en particular mitjançant el PAQUET-EF (Programme d’Appui à la Qualité de l’Équité et de la Transparence), llançat l’any 2013. Aquest programa té com a objectiu millorar l’accés a una educació de qualitat i reduir l’abandonament escolar. Tot i aquests esforços, les desigualtats persisteixen, especialment en zones com Pikine, on les realitats socioeconòmiques dificulten els recorreguts educatius dels joves.

La tesi es basa en el model ecològic de Bronfenbrenner (1979), que concep el desenvolupament dels joves com influenciat per diferents nivells d’entorns interconnectats: el microsistema (família, companys), el mesosistema (relacions entre microsistemes, com ara família-escola), l’exosistema (polítiques educatives locals) i el macrosistema (valors culturals, polítiques nacionals i internacionals). Aquest model permet analitzar com els joves de Pikine evolucionen en un context de desigualtat, intentant apropiar-se d’un sistema educatiu que continua molt basat en el model republicà francès, sovint percebut com desconnectat de la seva cultura i del seu dia a dia.

Un moment crucial per a aquests joves és la preparació del diploma de final d'estudis obligatoris (BFEM), una prova clau per a continuar els estudis de batxillerat. Molts alumnes han de prendre decisions importants amb molt pocs recursos, cosa que accentua el risc de desconnexió escolar. Aquest fenomen s’agreuja per pràctiques pedagògiques considerades poc adequades: l’ensenyament és majoritàriament teòric, amb poc enllaç amb les vivències dels alumnes, la qual cosa dificulta l’apropiació del coneixement i l’implicació activa en l’aprenentatge.

La recerca també posa en relleu les estratègies d’adaptació que desenvolupen els joves. Tot i els seus recursos limitats, mostren formes de resiliència recolzant-se en el seu entorn, familia, les seves xarxes d'amistat o a la comunitat per tal de poder preparar-se un futur. Tanmateix, aquestes aspiracions, sovint alimentades per influències culturals globalitzades, xoquen amb les limitacions locals com la pobresa, la manca d’oportunitats i un sistema educatiu que no connecta amb la seva realitat.

Un altre eix central de l’anàlisi és l’impacte de les polítiques educatives internacionals en el sistema senegalès. La tesi realitza una crítica de la influència dels donants internacionals i de les organitzacions globals sobre les reformes educatives. Tot i que aquestes intervencions pretenen millorar el sistema, poden reforçar estructures d’inequitat heretades del passat colonial, limitant les possibilitats d’emancipació social i educativa dels joves de zones vulnerables.

La metodologia adoptada és de caire qualitatiu, centrada en les percepcions dels actors implicats. S’han realitzat entrevistes, observacions de camp i enquestes entre els anys 2017 i 2022 amb joves, docents i altres membres de la comunitat educativa. Aquestes dades qualitatives han estat complementades amb dades quantitatives per aprofundir en la comprensió dels itineraris escolars a Pikine. A més a més, s'ha realitzar un anàlisis documental de les interaccions d'aquestes organitzacions externes i la política educativa.

En conclusió, la tesi posa de manifest els obstacles estructurals i contextuals que dificulten l’accés a una educació equitativa per als joves de Pikine. Subratlla com la inèrcia del sistema postcolonial, les desigualtats socials i les limitacions de les reformes educatives influeixen en les seves trajectòries escolars i professionals, alhora que mostra la seva capacitat de resistència i d’elaboració d’estratègies per avançar malgrat un entorn advers.

Esta tesis analiza el impacto de las políticas educativas senegalesas en los recorridos escolares de los jóvenes que viven en Pikine, una zona periférica de Dakar caracterizada por una alta tasa de abandono escolar. El estudio se centra en cómo estos jóvenes, a menudo procedentes de entornos desfavorecidos, movilizan su capital social y cultural para enfrentar los desafíos educativos vinculados a un sistema escolar todavía impregnado de herencias coloniales.

El trabajo se enmarca en el contexto de las reformas educativas emprendidas en Senegal, en particular a través del PAQUET-EF (Programme d’Appui à la Qualité de l’Équité et de la Transparence), lanzado en 2013. Este programa tiene como objetivo mejorar el acceso a una educación de calidad y reducir el abandono escolar. A pesar de estos esfuerzos, persisten las disparidades, especialmente en zonas como Pikine, donde las realidades socioeconómicas complejizan el recorrido educativo de los jóvenes.

La tesis se basa en el modelo ecológico de Bronfenbrenner (1979), que concibe el desarrollo de los jóvenes como influido por diferentes niveles de entornos interconectados: el microsistema (familia, pares), el mesosistema (relaciones entre los microsistemas, como familia-escuela), el exosistema (políticas educativas locales) y el macrosistema (valores culturales, políticas nacionales e internacionales). Este modelo permite analizar cómo los jóvenes de Pikine evolucionan en un contexto de desigualdades, intentando apropiarse de un sistema educativo que aún reproduce el modelo republicano francés, frecuentemente percibido como desconectado de su cultura y de sus realidades cotidianas.

Un momento crucial para estos jóvenes es la preparación al certificado de fin de estudios obligatorios (BFEM), un examen clave para la continuidad académica. Muchos alumnos deben tomar decisiones importantes con escasos recursos, lo que aumenta el riesgo de abandono escolar. Este fenómeno se ve agravado por prácticas pedagógicas consideradas poco adecuadas: la enseñanza sigue siendo teórica, con escasa conexión con la experiencia de estos alumnos, dificultando así el compromiso y la apropiación de los conocimientos.

La investigación también pone de relieve las estrategias de adaptación desarrolladas por los jóvenes. A pesar de contar con recursos limitados, demuestran formas de resiliencia apoyándose en su entorno, sus redes sociales o comunidad para prepararse un futuro. Sin embargo, estas aspiraciones, a menudo alimentadas por influencias culturales globalizadas, chocan con las limitaciones locales, como la pobreza, la falta de oportunidades y las exigencias escolares ajenas a su realidad diaria.

Otro eje central del análisis es el impacto de las políticas educativas internacionales en el sistema senegalés. La tesis realiza una crítica de la influencia de los donantes internacionales y de las organizaciones globales en las reformas educativas. Aunque estas intervenciones buscan mejorar el sistema, también pueden reforzar estructuras de desigualdad heredadas del pasado colonial, limitando así las posibilidades de emancipación social y educativa para los jóvenes de zonas marginadas.

La metodología adoptada es de tipo cualitativo, centrada en las percepciones de los actores implicados. Se realizaron entrevistas, observaciones de campo y encuestas entre 2017 y 2022 con jóvenes, docentes y otros miembros de la comunidad educativa. Estos datos cualitativos fueron complementados con elementos cuantitativos para comprender mejor la complejidad de los recorridos escolares en Pikine. También se ha realizado un análisis documental de las relaciones de estas organizaciones con la política y el sistema educativo.

En conclusión, la tesis pone de manifiesto los obstáculos estructurales y contextuales que dificultan el acceso a una educación equitativa para los jóvenes de Pikine. Subraya cómo la inercia del sistema postcolonial, las desigualdades sociales y las limitaciones de las reformas educativas influyen en sus trayectorias escolares y profesionales, al mismo tiempo que destaca su capacidad de resistencia y de elaboración de estrategias para salir adelante a pesar de un entorno adverso.

This thesis analyzes the impact of Senegalese educational policies on the school trajectories of young people living in Pikine, a peripheral area of Dakar marked by a high dropout rate. It focuses on how these young people, often from disadvantaged backgrounds, mobilize their social and cultural capital to cope with the educational challenges tied to a school system still shaped by colonial legacies.

The research is situated within the broader context of educational reforms in Senegal, particularly through the PAQUET (Programme d’Appui à la Qualité de l’Équité et de la Transparence), launched in 2013. This program aims to improve access to quality education and reduce school dropout rates. Despite these efforts, disparities remain, especially in areas like Pikine, where socio-economic realities complicate young people's educational journeys.

The thesis is grounded in Bronfenbrenner’s ecological model (1979), which views youth development as shaped by multiple interconnected layers of environment: the microsystem (family, peers), the mesosystem (interactions between microsystems, such as family-school), the exosystem (local educational policies), and the macrosystem (cultural values, national and international politics). This framework is used to analyze how youth in Pikine navigate a context of inequality while trying to make sense of an educational system largely modeled on the French republican system, often seen as disconnected from their local culture and lived experiences.

A critical moment in these students’ paths is the preparation for the Brevet de Fin d’Études Moyennes (BFEM), a key exam for continuing their education. Many students must make significant decisions with limited resources, increasing the risk of school dropout. This is further exacerbated by teaching practices often perceived as inadequate—too theoretical and poorly connected to students’ real-life experiences—making it difficult for them to engage and fully grasp the curriculum.

The study also highlights the adaptation strategies young people develop. Despite limited means, they demonstrate resilience by relying on their social circles, networks, and community for the future. However, these aspirations, often shaped by global cultural influences, frequently clash with local constraints such as poverty, lack of opportunity, and a school system that remains distant from their daily lives.

Another central focus of the thesis is the impact of international education policies on Senegal’s school system. It critically examines how international donors and global organizations influence educational reforms. While these efforts aim to improve the system, they may also reinforce inequitable structures inherited from the colonial past, thus limiting the educational and social emancipation of youth in marginalized areas.

The chosen methodology is qualitative, focusing on the perspectives of key stakeholders. Between 2017 and 2022, interviews, field observations, and surveys were conducted with students, teachers, and other members of the educational community. These qualitative insights were triangulated with quantitative data to gain a deeper understanding of the complexity of school trajectories in Pikine. In addition, a literature review was carried out to examine how these organizations interact with political structures and the education system.

In conclusion, this thesis reveals the structural and contextual obstacles that hinder access to equitable education for youth in Pikine. It underscores how the inertia of the post-colonial system, social inequalities, and the limitations of educational reforms shape their academic and professional trajectories, while also demonstrating their capacity to resist and develop strategies for success despite an unfavorable environment.