Disordered Eating Behaviors in Adolescents with Type 1 Diabetes

Abstract

[eng] INTRODUCTION:

Disordered eating behaviors (DEB) are frequent in people with type 1 diabetes (T1D), presenting a prevalence of 8-55%. As in people without T1D, DEB are more frequent in females than in males and these behaviors are related with depressive symptoms and family conflict. Among people with T1D, DEB are associated with poor diabetes self-management and lesser metabolic control. Diabetes management requires meal planning, carbohydrate counting, regular blood glucose monitoring (BGM) and insulin administration all of which require proper executive functioning. Among people with T1D, executive function (EF) problems are associated with poor metabolic control and DEB. AIMS

Study 1: To assess the prevalence of DEB in a sample of adolescents with T1D, and to describe and compare demographic, biomedical, and psychosocial characteristics according to the number of DEB. Study 2: To examine the association between EF problems, informed by teens and parents, and the number of DEB in a sample of teens with T1D. To assess the relationship between the number of DEB and the behavioral dysregulation, specially related to flexibility and emotional control.

[cat] INTRODUCCIÓ:

Les alteracions de la conducta alimentària (ACA) són freqüents en persones amb diabetis tipus 1 (DT1) presentant una prevalença d’entre un 8 i un 55%. Les ACA en DT1, com a la població general, són més freqüents en dones que en homes i estan relacionades amb símptomes depressius i conflicte familiar. Les ACA en DT1 s’associen a menor automaneig de la diabetis i a un pobre control metabòlic. El maneig de la diabetis requereix planificació de les ingestes, recompte dels carbohidrats, monitoratge regular de la glicèmia i una correcta administració d’insulina, pel què és necessari una apropiada funció executiva. En persones amb DT1, els problemes en les funciones executives (FE) s’associen a un pobre maneig de la diabetis i també a ACA. HIPÒTESIS:

Estudi 1: les ACA oscil·laran entre un 15 i un 30% en una mostra d’adolescents amb DT1. Les ACA estaran associades al sexe femení, a major edat, a menor nivell d’estudis parental, a sobrepès/obesitat, a menor freqüència de monitoratge de les glicèmies, a major nivell sanguini d’hemoglobina glicada (HbA1c), a menor ús de la bomba d’insulina, a una pobra adherència al tractament de la diabetis, a major malestar emocional amb relació als valors de glicèmia, a major conflicte familiar relacionat amb el maneig de la diabetis, a més símptomes depressius, i a menor qualitat de vida. Estudi 2: en una mostra d’adolescents amb DT1, un major nivell d’ACA estarà associat a problemes en les FE, informats tant pels adolescents com pels progenitors. Un major nivell d’ACA es relacionarà amb una major desregulació conductual, concretament amb problemes en el control emocional i en la flexibilitat. OBJECTIUS:

Estudi 1: avaluar la prevalença d’ACA en una mostra d’adolescents amb DT1, i comparar característiques sociodemogràfiques, biomèdiques, i psicosocials d’acord al nombre d’ACA. Estudi 2: examinar l’associació entre problemes en les FE, informats per adolescents i progenitors, i el nombre d’ACA en una mostra d’adolescents amb DT1. Avaluar la relació del nombre d’ACA amb la desregulació conductual, concretament amb problemes en la flexibilitat i el control emocional.