Estudi longitudinal en pacients amb Corioretinitis de Birdshot: valor de l'angiografia per tomografia de coherència òptica com a paràmetre d'activitat i/o progressió

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ: La corioretinitis de Birdshot és una uveïtis posterior no infecciosa, crònica i bilateral, poc freqüent, amb una prevalença estimada entre el 0,6%-1,5% de les uveïtis. El seu monitoratge és complex a causa de la inflamació, sovint subclínica, fet que fa essencial l’ús de tèniques d’imatge multimodal per a un correcte seguiment i tractament. HIPÒTESI: Les alteracions microvasculars de la retina i l’afectació dels plexes capil·lars retinals, superficials i profund, tant a pol posterior com a la zona nasal inferior, precedeixen el desenvolupament de l’atròfia retinal i la conseqüent pèrdua funcional. Objectius: Aquesta tesi doctoral té com a objectius identificar biomarcadors d'imatge no invasius, analitzar els canvis microvasculars i determinar predictors de quiescència a curt termini per a una monitorarització acurada de l'activitat en la corioretinitis de Birdshot. MÈTODES: Es va dur a terme un estudi transversal i un altre de prospectiu amb un seguiment de 12 mesos, en els quals es van incloure 30 pacients (60 ulls) diagnosticats de BCR segons els criteris de Levinson i/o de SUN. Els ulls van ser classificats de manera cega com a actius o inactius segons criteris clínics i d'imatge. Es van emprar tècniques d'imatge multimodal, incloent tomografia de coherència òptica (OCT) estructural, angiografia per OCT, angiografia amb fluoresceïna i imatges del fons d'ull en pseudocolor de camp ultra-ampli. Es van analitzar paràmetres qualitatius i quantitatius en les regions macular i nasals de la retina. PRINCIPALS RESULTATS: Els ulls actius van presentar un índex mitjà d'engruiximent retinal significativament més superior en comparació amb els ulls inactius, així com una major presència de loops vasculars perifoveals en el plexe capil·lar superficial. En els ulls que van assolir la quiescència als 12 mesos (subgrup actiu-inactiu), es va observar un augment significatiu de la densitat vascular i de l'índex de perfusió, especialment a la regió inferonasal, en comparació amb els altres subgrups, així com una regressió significativa dels loops capil·lars perifoveals. La presència inicial de loops capil·lars perifoveals i la presència de tres o menys lesions de BCR al fons d'ull van ser predictors de quiescència a curt termini. CONCLUSIONS: Les tècniques d'imatge multimodal són fonamentals per monitorar l'activitat en la BCR. L'augment de densitat vascular i índex de perfusió després del control inflamatori suggereix un procés de reperfusió vascular. Els loops capil·lars perifoveals i una afectació corioretinal lleu al fons de l’ull són predictors potencials de quiescència a curt termini. Aquests biomarcadors d’imatge no invasius permeten un seguiment més precís i objectiu de l'estat clínic, el pronòstic i la resposta al tractament en pacients amb BCR.