Implicaciones sobre la funcionalidad, el rendimiento cognitivo, la hiperprolactinemia y el funcionamiento sexual del cambio de risperidona a paliperidona palmitato en esquizofrenia

Abstract

Implicacions sobre la funcionalitat, el rendiment cognitiu, la hiperprolactinèmia i el funcionament sexual del canvi de risperidona a paliperidona palmitat en esquizofrènia

Introducció: L’esquizofrènia és una de les principals causes de discapacitat a nivell mundial. Les alteracions cognitives són un símptoma nuclear de la malaltia i s’associen amb un pitjor pronòstic funcional. Risperidona i paliperidona són dos antipsicòtics atípics àmpliament utilitzats per al tractament de l’esquizofrènia, i ambdós disposen de formulacions injectables d’alliberació prolongada (risperidona injectable d’alliberació prolongada [R-ILP] i paliperidona palmitat [PP]), que han demostrat millors resultats en la prevenció de recaigudes i el risc de reingrés hospitalari. Tot i que la paliperidona, o 9-hidroxi-risperidona, és el metabòlit actiu de la risperidona, estudis previs suggereixen que la paliperidona podria mostrar un millor perfil de funcionament social i de capacitats cognitives que la risperidona, així com un perfil de tolerabilitat més favorable.

Objectius: Estudiar si, en pacients amb esquizofrènia, el canvi de risperidona (oral o R-ILP) a PP en condicions pragmàtiques comporta una millora del funcionament social i del rendiment cognitiu. També s’avalua l’efecte del canvi de risperidona a PP sobre la funció sexual i els nivells de prolactina.

Mètodes: Es van estudiar 38 pacients diagnosticats d’esquizofrènia (criteris DSM-IV), que estaven en tractament amb risperidona en monoteràpia (oral o R-ILP) a dosis estables durant almenys 2 mesos i els seus psiquiatres indicaven el canvi a PP. Es van completar tres avaluacions: 1) basal (abans del canvi), 2) 3 mesos després del canvi i 3) 6 mesos després del canvi. A cada visita es va avaluar el funcionament social amb l’escala de Funcionament Personal i Social (PSP), es va fer una avaluació cognitiva amb la bateria cognitiva de consens MATRICS i es va analitzar el funcionament sexual amb l’Arizona Sexual Experience Scale (ASEX). En cada avaluació es van determinar les concentracions de prolactina i d’hormones sexuals en plasma. Les anàlisis estadístiques es van realitzar amb una mostra final de 27 pacients que van completar almenys una visita de seguiment. Les anàlisis estadístiques es van dur a terme amb R. Es van utilitzar models lineals mixtos per explorar els canvis longitudinals en el funcionament social, els resultats cognitius, així com els nivells de prolactina i la funció sexual. La significació es va establir en p < 0.05.

Resultats: Els resultats reflecteixen una millora significativa de la funcionalitat després del canvi de risperidona a PP. Una anàlisi de sensibilitat va trobar una interacció negativa significativa entre el temps i les dosis de manteniment de PP (millora més gran en aquells pacients que van rebre dosis més baixes en comparació amb dosis més altes). Pel que fa als canvis longitudinals en el funcionament cognitiu, els pacients van millorar en 6 de 10 tasques cognitives que implicaven velocitat de processament, memòria de treball, memòria visual, raonament i resolució de problemes, i atenció i vigilància. En les dones, les concentracions de prolactina es van reduir després del canvi, amb un efecte temps significatiu. Les dosis d’antipsicòtic van influir en els nivells de prolactina, de manera que les dosis més altes s’associaven amb concentracions més altes de prolactina. No es van trobar diferències significatives en les puntuacions totals de l’ASEX als 6 mesos després del canvi.

Conclusions: Els resultats suggereixen que el canvi de risperidona a PP podria contribuir positivament al rendiment cognitiu i al funcionament social dels pacients amb esquizofrènia, especialment en aquells que reben dosis més baixes de PP. Així mateix, el canvi de risperidona a PP podria reduir les concentracions de prolactina en dones amb esquizofrènia, per la qual cosa aquesta estratègia podria considerar-se com una opció terapèutica en dones amb esquizofrènia i hiperprolactinèmia.

Implicaciones sobre la funcionalidad, el rendimiento cognitivo, la hiperprolactinemia y el funcionamiento sexual del cambio de risperidona a paliperidona palmitato en esquizofrenia

Introducción: La esquizofrenia es una de las principales causas de discapacidad a nivel mundial. Las alteraciones cognitivas son un síntoma nuclear de la enfermedad y se asocian con un peor pronóstico funcional de los pacientes. Risperidona y paliperidona son dos antipsicóticos atípicos ampliamente utilizados para el tratamiento de la esquizofrenia y ambos disponen de formulaciones ILP (risperidona inyectable de liberación prolongada [R-ILP] y paliperidona palmitato [PP]), que han demostrado mejores resultados en la prevención de recaídas y riesgo de rehospitalización. Aunque la paliperidona, o 9-hidroxi-risperidona, es el metabolito activo de la risperidona, estudios previos sugieren que la paliperidona podría mostrar un mejor perfil de funcionamiento social y capacidades cognitivas que la risperidona, así como un perfil de tolerabilidad más favorable.

Objetivos: estudiar si en pacientes con esquizofrenia, el cambio de risperidona (oral o R-ILP) a PP en condiciones pragmáticas, comporta una mejora del funcionamiento social y del rendimiento cognitivo. Además, se evalúa el efecto del cambio de risperidona a PP sobre la función sexual y los niveles de prolactina.

Métodos: Se estudiaron 38 pacientes con diagnóstico de esquizofrenia (criterios DSM-IV), que fueron tratados con risperidona en monoterapia (oral o R-ILP) a dosis estables durante al menos 2 meses y sus psiquiatras indicaban el cambio a PP. Se completaron tres evaluaciones: 1) basal (antes del cambio), 2) 3 meses después del cambio y 3) 6 meses después del cambio. En cada visita se evaluó el funcionamiento social con la Escala de Funcionamiento Personal y Social (PSP), se realizó la evaluación cognitiva con la batería cognitiva de consenso MATRICS y se analizó el funcionamiento sexual con la Arizona Sexual Experience Scale (ASEX). En cada evaluación, se determinaron las concentraciones de prolactina y de hormonas sexuales en plasma. Los análisis estadísticos se realizaron en una muestra final de 27 pacientes que completaron al menos una visita de seguimiento. Los análisis estadísticos se realizaron con R. Se utilizaron modelos lineales mixtos para explorar cambios longitudinales en el funcionamiento social, en los resultados cognitivos, así como en los niveles de prolactina y la función sexual. La significación se estableció en p < 0.05.

Resultados: Los resultados reflejan una mejoría significativa de la funcionalidad después del cambio de risperidona a PP. Un análisis de sensibilidad encontró una interacción negativa significativa entre el tiempo y las dosis de mantenimiento de PP (mayor mejoría en aquellos pacientes que recibieron dosis más bajas en comparación con dosis más altas). En cuanto a los cambios longitudinales en el funcionamiento cognitivo, los pacientes mejoraron en 6 de 10 tareas cognitivas que involucraban velocidad de procesamiento, memoria de trabajo, memoria visual, razonamiento y resolución de problemas, y atención y vigilancia. En las mujeres, las concentraciones de prolactina se redujeron después del cambio, con un efecto tiempo significativo. Las dosis de antipsicótico influyeron en los niveles de prolactina, de modo que las dosis más altas de antipsicóticos se asociaron con concentraciones más altas de prolactina. No se encontraron diferencias significativas en las puntuaciones totales de la ASEX a los 6 meses después del cambio.

Conclusiones: Los resultados sugieren que el cambio de risperidona a PP podría contribuir positivamente en el rendimiento cognitivo y en el funcionamiento social de los pacientes con esquizofrenia, especialmente en aquellos que reciben dosis más bajas de PP. Así mismo, el cambio de risperidona a PP podría reducir las concentraciones de prolactina en mujeres con esquizofrenia, por lo que la estrategia del cambio podría contemplarse como una opción terapéutica en mujeres con esquizofrenia e hiperprolactinemia.

Implications for functionality, cognitive performance, hyperprolactinemia, and sexual functioning of switching from risperidone to paliperidone palmitate in schizophrenia

Introduction: Schizophrenia is one of the leading causes of disability worldwide. Cognitive impairments are a core symptom of the illness and are associated with poorer functional outcomes. Risperidone and paliperidone are two widely used atypical antipsychotics for the treatment of schizophrenia, both available in long-acting injectable formulations (long-acting injectable risperidone [R-LAI] and paliperidone palmitate [PP]), which have demonstrated improved outcomes in relapse prevention and reduced risk of rehospitalization. Although paliperidone, or 9-hydroxy-risperidone, is the active metabolite of risperidone, previous studies suggest that paliperidone may offer a better profile in terms of social functioning and cognitive abilities, as well as a more favourable tolerability profile.

Objectives: To examine whether, in patients with schizophrenia, switching from risperidone (oral or R-LAI) to PP under pragmatic conditions leads to improvements in social functioning and cognitive performance. Additionally, the study evaluates the effects of switching from risperidone to PP on sexual function and prolactin levels.

Methods: A total of 38 patients diagnosed with schizophrenia (DSM-IV criteria) who had been receiving stable doses of risperidone monotherapy (oral or R-LAI) for at least two months and whose psychiatrists indicated a switch to PP were included. Three assessments were conducted: 1) baseline (before the switch), 2) three months post-switch, and 3) six months post-switch. At each visit, social functioning was assessed using the Personal and Social Performance (PSP) scale, cognitive performance was evaluated with the MATRICS Consensus Cognitive Battery, and sexual functioning was measured using the Arizona Sexual Experience Scale (ASEX). Plasma levels of prolactin and sex hormones were also determined at each assessment. Statistical analyses were conducted on a final sample of 27 patients who completed at least one follow-up visit. Statistical analyses were performed using R. Linear mixed models were used to explore longitudinal changes in social functioning, cognitive outcomes, prolactin levels, and sexual function, with significance set at p < 0.05.

Results: The findings indicate a significant improvement in functionality following the switch from risperidone to PP. A sensitivity analysis revealed a significant negative interaction between time and the maintenance dose of PP (greater improvement observed in patients receiving lower doses compared to higher doses). Regarding longitudinal changes in cognitive functioning, patients showed improvement in 6 out of 10 cognitive tasks, those involving processing speed, working memory, visual memory, reasoning and problem-solving, and attention and vigilance. Among women, prolactin levels decreased after the switch, with a significant time effect. Antipsychotic dosage influenced prolactin levels, as higher doses were associated with higher prolactin concentrations. No significant differences were found in total ASEX scores six months after the switch.

Conclusions: The results suggest that switching from risperidone to PP may positively impact cognitive performance and social functioning in patients with schizophrenia, particularly among those receiving lower doses of PP. Furthermore, switching from risperidone to PP may reduce prolactin levels in women with schizophrenia, indicating that this switch may be considered a beneficial therapeutic option in women with schizophrenia and hyperprolactinemia.