Estrategias para contrarrestar el impacto de la desinformación promovida por el discurso de odio: el caso del colectivo adolescente en las redes sociales

Abstract

La desinformació és considerada un problema de gravetat i magnitud per a la societat a nivell mundial. La polarització i la crispació social vigent posen en risc més que mai la societat actual dels països democràtics. Els/les adolescents són considerats un col·lectiu de risc davant aquesta problemàtica a causa de la seva inexperiència, a l’elevat nombre d’hores que passen a les xarxes socials i a la manca d’habilitats crítiques per detectar-la. És en aquest punt on s’incideix en la necessitat de col·laboració per part de les plataformes de xarxes socials, així com de les institucions públiques i privades, per tal d’assolir mesures efectives que dificultin la circulació impune de continguts falsos a la xarxa.

Davant una societat alterada per la desinformació i la polarització, l’alfabetització mediàtica i informacional es proposa com una de les mesures clau per afrontar la problemàtica desinformativa des de les primeres edats fins a l’edat adulta, com un aprenentatge continu.

La investigació planteja com a objectiu general definir estratègies efectives per mitigar l’impacte de la desinformació promoguda per discursos d’odi en el col·lectiu adolescent espanyol. S’ha recorregut a una metodologia qualitativa que ha inclòs l’aplicació de quatre tècniques d’investigació: sistematització de literatura científica sobre les àrees d’interès, 20 entrevistes semiestructurades a persones expertes de l’àmbit acadèmic i professionals de cada sector de les àrees d’interès de la investigació, un benchmarking de 100 iniciatives i projectes contra la desinformació promoguda per discursos d’odi i l’aplicació de cinc grups focals amb adolescents. A partir d’aquestes tècniques d’investigació, s’han establert punts de confluència per conèixer les principals amenaces i conseqüències del fenomen i, alhora, s’han analitzat i identificat projectes i estratègies efectives per contrarestar l’impacte de la desinformació promoguda per discursos d’odi. Tot plegat ha permès determinar la importància d’estudiar el fenomen des de diverses perspectives per a un millor abordatge i una proposta d’estratègies efectives que funcionin per empoderar els/les joves i les generacions futures, desenvolupant així les seves habilitats crítiques.

La desinformación es considerada un problema de gravedad y magnitud para la sociedad a nivel mundial. La polarización y la crispación social vigente pone en riesgo más que nunca a la sociedad actual de países democráticos. Los/as adolescentes son considerados un colectivo de riesgo ante esta problemática debido a su inexperiencia, al elevado número de horas que pasan en redes sociales y a la falta de habilidades críticas para su detección. Es ahí donde se incide en la necesidad de colaboración por parte de las plataformas de redes sociales, de instituciones públicas y privadas para lograr medidas efectivas que dificulten la circulación de contenidos falsos en la red de forma impune. Ante una sociedad alterada por la desinformación y la polarización, la alfabetización mediática e informacional se propone como una de las medidas clave para afrontar la problemática desinformativa desde edades tempranas hasta la edad adulta, como un aprendizaje continuo. La investigación plantea como objetivo general definir estrategias efectivas para mitigar el impacto de la desinformación promovida por discursos de odio en el colectivo adolescente español. Se ha recurrido a una metodología cualitativa que ha incluido la aplicación de cuatro técnicas de investigación: sistematización de literatura científica sobre las áreas de interés, 20 entrevistas semiestructuradas a personas expertas del ámbito académico y profesionales de cada sector de las áreas de interés de la investigación, un benchmarking de 100 iniciativas y proyectos contra la desinformación promovida por discursos de odio y la aplicación de cinco grupos focales con adolescentes. A partir de estas técnicas de investigación, se han establecido puntos de confluencia para conocer las principales amenazas y consecuencias del fenómeno y, a su vez, se han analizado e identificado proyectos y estrategias efectivas para contrarrestar el impacto de la desinformación promovida por discursos de odio. Todo ello ha permitido determinar la importancia de estudiar el fenómeno desde diversas perspectivas para un mejor abordaje y una propuesta de estrategias efectivas que funcionan para empoderar a los/as jóvenes y a generaciones futuras, desarrollando así sus habilidades críticas.

Misinformation is considered a serious and widespread problem for society on a global scale. The current social polarization and tension pose a greater risk than ever to the societies of democratic countries. Adolescents are considered a vulnerable group in this regard due to their lack of experience, the significant amount of time they spend on social media, and their lack of critical skills to detect misinformation. This highlights the need for collaboration between social media platforms, public and private institutions to implement effective measures that prevent the unchecked circulation of false content online. In a society disrupted by misinformation and polarization, media and information literacy is proposed as one of the key measures to tackle the issue from an early age through to adulthood, as part of continuous learning.

The research aims to define effective strategies to mitigate the impact of misinformation driven by hate speech within the Spanish adolescent group. A qualitative methodology has been used, including the application of four research techniques: systematisation of scientific literature on the areas of interest, 20 semi-structured interviews with experts in the academic field and professionals from each sector related to the research’s focus areas, a benchmarking of 100 initiatives and projects against misinformation driven by hate speech, and five focus groups with adolescents. Based on these research techniques, convergence points have been identified to understand the main threats and consequences of the phenomenon, and effective projects and strategies have been analysed and identified to counteract the impact of misinformation driven by hate speech. All of this has highlighted the importance of studying the phenomenon from various perspectives to ensure a better approach and the proposal of effective strategies that empower young people and future generations, thereby developing their critical skills.