Impacto de la dimensión social de la sostenibilidad en la elección de alimentos: Una exploración de las preocupaciones societales de los jóvenes a través de métodos implícitos y explícitos

Abstract

[spa] La toma de decisiones alimentarias se ha estudiado principalmente mediante medidas explícitas (autoinformadas) y a nivel individual, asumiendo que la evaluación y elección entre alternativas se realiza de forma racional en función de valores y preferencias personales. Sin embargo, las elecciones alimentarias están arraigadas en contextos sociales y culturales, y pueden entenderse como decisiones que dependen tanto de las preferencias propias como las de las personas del entorno. Entre los desafíos societales actuales, la sostenibilidad se ha posicionado como uno de los grandes retos globales, también en lo que respecta a los sistemas alimentarios. En este sentido, en las últimas décadas, se ha observado una tendencia a que los consumidores sean más reflexivos y confronten sus deseos y necesidades con las implicaciones de sus elecciones. En este contexto, esta tesis explora el papel de la dimensión social de la sostenibilidad en las decisiones alimentarias, prestando especial atención a los jóvenes consumidores como agentes de cambio. A través de una combinación de métodos explícitos e implícitos (sensores neurofisiológicos), se analiza cómo las motivaciones prosociales influyen en la elección de alimentos y en la percepción del bienestar asociado a dichas decisiones, captando los procesos conscientes y no conscientes durante el proceso de toma de decisiones. Los resultados evidencian que la integración de ambas metodologías permite una comprensión más profunda del comportamiento del consumidor, ya que revelan que factores emocionales, valores ecosociales y condiciones socioeconómicas son determinantes clave del impacto de la dimensión social de la sostenibilidad en la elección de alimentos. Se destaca que los jóvenes muestran una notable preocupación por la sostenibilidad social y una clara intención de adoptar prácticas alimentarias prosociales, aunque se enfrentan a limitaciones como la falta de recursos, que dificultan su adopción. Finalmente, se subraya la necesidad de diseñar estrategias de comunicación y políticas públicas adaptadas a la diversidad de perfiles, capaces de movilizar la razón y la emoción en favor de un consumo más responsable y sostenible desde una lógica ecosocial.

[cat] La presa de decisions alimentàries s'ha estudiat principalment mitjançant mesures explícites (autoinformades) i a nivell individual, assumint que l'avaluació i elecció entre alternatives es realitza de manera racional en funció de valors i preferències personals. No obstant això, les eleccions alimentàries estan arrelades en contextos socials i culturals, i poden entendre's com a decisions que depenen tant de les preferències pròpies com de les del persones de l’entorn. Entre els desafiaments societals actuals, la sostenibilitat s'ha posicionat com un dels grans reptes globals, també pel que fa als sistemes alimentaris. En aquest sentit, en les últimes dècades, s'ha observat una tendència al fet que els consumidors siguin més reflexius i confrontin els seus desitjos i necessitats amb les implicacions de les seves eleccions. En aquest context, aquesta tesi explora el paper de la dimensió social de la sostenibilitat en les decisions alimentàries, prestant especial atenció als joves consumidors com a agents de canvi. A través d'una combinació de mètodes explícits i implícits (sensors neurofisiològics), s'analitza com les motivacions prosocials influeixen en l'elecció d'aliments i en la percepció del benestar associat a aquestes decisions, captant els processos conscients i no conscients durant el procés de presa de decisions. Els resultats evidencien que la integració de totes dues metodologies permet una comprensió més profunda del comportament del consumidor, ja que revelen que factors emocionals, valors ecosocials i condicions socioeconòmiques són determinants clau de l'impacte de la dimensió social de la sostenibilitat en l'elecció d'aliments. Es destaca que els joves mostren una notable preocupació per la sostenibilitat social i una clara intenció d'adoptar pràctiques alimentàries prosocials, encara que s'enfronten a limitacions com la falta de recursos, que dificulten la seva adopció. Finalment, se subratlla la necessitat de dissenyar estratègies de comunicació i polítiques públiques adaptades a la diversitat de perfils, capaços de mobilitzar la raó i l'emoció en favor d'un consum més responsable i sostenible des d'una lògica ecosocial.

[eng] Food choices have been investigated mainly through explicit (self-reported) measures at an individual level. This approach assumes that evaluations and choices between alternatives are made rationally, based on personal values and preferences. However, food choices are embedded in social and cultural contexts and depend on one's own and others' preferences. Among today's societal issues, sustainability has positioned itself as one of the major global challenges, particularly with regard to food systems. In this respect, there has been a trend in recent decades towards consumers becoming more reflective and considering the implications of their choices alongside their wants and needs. In this context, this thesis delves into the role of the social dimension of sustainability in food choices, focusing particularly on young consumers as agents of change. Using a combination of explicit and implicit methods (neurophysiological sensors), the thesis analyses how prosocial motivations influence food choices and the perceived wellbeing associated with these choices. This approach captures both conscious and unconscious processes during the decision-making process. The results show that integrating both methodologies provides a deeper understanding of consumer behaviour. They reveal that emotional factors, eco-social values, and socio-economic conditions are key determinants of the impact of the social dimension of sustainability on food choice. The study highlights that young people are notably concerned about social sustainability and intend to adopt pro-social food practices, but constraints such as a lack of resources hinder them. Finally, it underlines the need for communication strategies and public policies that are tailored to different profiles and capable of appealing to both reason and emotion to encourage more responsible and sustainable consumption from an eco-social perspective.