Efecto de la selección del referente en la observación de acciones aplicada a la mejora del equilibrio en adultos jóvenes asintomáticos
llistat de metadades
Autor/a
Director/a
Adillón Camón, Cristina
Data de defensa
2025-07-10
Pàgines
250 p.
Programa de doctorat
"Universitat Rovira i Virgili. Programa de doctorat en Biomedicina"
Resum
Des de la infància, les persones desenvolupen la capacitat d’aprendre observant i imitant als qui els envolten. Aquest aprenentatge motor, fonamental per a l’adquisició de nous moviments, no depèn exclusivament de la repetició física, sinó també de processos cognitius i representacions internes. Aquesta interacció complexa entre sistemes motors, sensorials i cognitius resulta clau en l’aprenentatge i la consolidació de l’equilibri: la capacitat de mantenir-se estable, ja sigui en repòs o en moviment, i de prevenir caigudes. Un dels mecanismes neurofisiològics que podria explicar aquest tipus d’aprenentatge és el sistema de neurones mirall, que s’activa en observar com una altra persona executa un moviment, facilitant així la codificació i simulació motora sense necessitat de moviment real. Una manera d’estimular aquest sistema és a través de l’observació d’accions, una tècnica que consisteix a observar atentament a una persona, el referent, mentre realitza moviments específics, ja sigui en vídeo o en directe. Encara que aquesta estratègia ha demostrat ser útil en la millora d’habilitats motores, la recerca sobre l’efecte del tipus de referent en l’eficàcia de l’observació d’accions és escassa. La identificació emocional i física amb el referent podria amplificar els beneficis d’aquesta tècnica, afavorint una major implicació de l’observador, una simulació interna més precisa i una activació més eficient de les xarxes neuronals implicades. En aquest context, la present tesi doctoral analitza si el tipus de referent observat durant un programa domiciliari d’observació d’exercicis físics pot modular la millora de l’equilibri i la força en adults joves asimptomàtics.
Desde la infancia, las personas desarrollan la capacidad de aprender observando e imitando a quienes les rodean. Este aprendizaje motor, fundamental para la adquisición de nuevos movimientos, no depende exclusivamente de la repetición física, sino también de procesos cognitivos y representaciones internas. Esta interacción compleja entre sistemas motores, sensoriales y cognitivos resulta clave en el aprendizaje y la consolidación del equilibrio: la capacidad de mantenerse estable, ya sea en reposo o en movimiento, y de prevenir caídas. Uno de los mecanismos neurofisiológicos que podría explicar este tipo de aprendizaje es el sistema de neuronas espejo, que se activa al observar cómo otra persona ejecuta un movimiento, facilitando así la codificación y simulación motora sin necesidad de movimiento real. Una forma de estimular dicho sistema es a través de la observación de acciones, una técnica que consiste en observar atentamente a una persona, el referente, mientras realiza movimientos específicos, ya sea en vídeo o en directo. Aunque esta estrategia ha demostrado ser útil en la mejora de habilidades motoras, la investigación sobre el efecto del tipo de referente en la eficacia de la observación de acciones es escasa. La identificación emocional y física con el referente podría amplificar los beneficios de esta técnica, favoreciendo una mayor implicación del observador, una simulación interna más precisa y una activación más eficiente de las redes neuronales implicadas. En este contexto, la presente tesis doctoral analiza si el tipo de referente observado durante un programa domiciliario de observación de ejercicios físicos puede modular la mejora del equilibrio y la fuerza en adultos jóvenes asintomáticos.
Paraules clau
Observació d'accions; Referent; Fisioteràpia; Observación de acciones; referente; action observation; physiotherapy
Matèries
30 - Teories i metodologia en les ciències socials. Sociografia. Estudis de gènere; 6 - Ciències aplicades; 61 - Medicina; 616.7 - Patologia dels òrgans de la locomoció. Sistema locomotor i esquelètic
Àrea de coneixement
Citació recomanada
Drets
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.


