Palabras de luz: herramientas léxicas y gráficas para la definición de los principales términos empleados en la descripción de la distribución lumínica en el espacio arquitectónico

Abstract

(English) The introduction of electric lighting in Architecture marked a profound transformation in its design conception, establishing artificial light as a fundamental element in the configuration of space. Unlike other artistic and architectural disciplines, artificial architectural lighting lacks a formalised Art History. Existing specialist literature remains largely focused on technical and quantitative aspects, frequently relegating the qualitative dimensions of light in space to a secondary status. Consequently, there is a notable absence of a specific vocabulary capable of accurately describing the qualitative effects of lighting in architecture. This lexical gap hampers the effective communication of lighting-related spatial concepts, ultimately to the detriment of architectural practice. In light of these challenges, and with the aim of improving both design and pedagogical methodologies, this research advocates for the establishment of a dedicated vocabulary for qualitative architectural lighting. It is predicated on the hypothesis that it is feasible to construct a consensual glossary that enables the precise articulation of the formal and spatial attributes of lighting effects within architectural environments. To substantiate this hypothesis, the research sets out two principal objectives: first, to identify the parameters that define the qualitative aspects of lighting and to compile the associated terminological corpus; second, to develop a lexical and visual dictionary in which each term is clearly defined and illustrated, thereby facilitating its comprehension and application in both academic and professional contexts, and contributing to the standardisation of a specific and practical language. The study adopts a qualitative methodological framework, centred on the linguistic analysis of texts describing architectural lighting projects, which have been published in specialised Spanish-language media. A rigorous, systematic, and replicable terminology methodology has been employed, drawing upon established principles from the field of Terminology studies and related research on lighting perception. The process integrates automated term extraction methods, enabling efficient handling of large data sets, and applies linguistic techniques adapted to the visual domain. The research identifies the principal parameters defining the formal qualities of architectural lighting as direction, colour, and distribution, followed by quantity, luminance, sources, informational content, perceptual effects, and others. Among these, the distribution parameter emerges as the most frequently cited and, thus, the most critical for both configuring and describing architectural lighting. Accordingly, the dictionary focuses on the most recurrent terms related to distribution, listed alphabetically as follows: accent lighting, ambient lighting, composed lighting, diffuse lighting, direct lighting, directed lighting, dispersed lighting, focalized lighting, general lighting, grazing lighting, homogeneous lighting, horizontal lighting, indirect lighting, integrated lighting, precise lighting, projected lighting, reflected lighting, uniform lighting, and vertical lighting. It has been demonstrated that each of these terms can be defined in a manner that supports clear, precise, and intelligible communication within architectural lighting discourse. Furthermore, it is feasible to identify corresponding visual representations that exemplify each definition, reinforcing their pedagogical and practical applicability. In conclusion, this research affirms the viability of developing a consensual glossary of terms to imporve the communication of the formal and spatial characteristics of lighting effects within architectural practice, which constitutes a foundational step toward the recognition and standardisation of qualitative lighting vocabulary in the discipline.

(Català) La introducció de la il·luminació elèctrica en l’arquitectura va suposar una transformació profunda del seu disseny, en establir la llum artificial com un element fonamental en la configuració de l’espai. A diferència d’altres disciplines artístiques i arquitectòniques, la il·luminació artificial manca d’una Història de l’Art formalitzada. La bibliografia existent se centra majoritàriament en aspectes tècnics i quantitatius, relegant les dimensions qualitatives de la llum en l’espai a un segon pla. En conseqüència, s’observa una notòria absència de vocabulari específic capaç de descriure amb precisió els efectes qualitatius de la il·luminació en arquitectura. Aquesta manca lèxica dificulta la comunicació eficaç dels conceptes espacials vinculats a la llum, perjudicant la pràctica projectual. Davant d’aquesta problemàtica, aquesta investigació proposa l’establiment d’un vocabulari específic per a la il·luminació arquitectònica qualitativa, partint de la hipòtesi que és viable construir un glossari consensuat que permeti expressar amb precisió els atributs formals i espacials dels efectes lumínics en l’àmbit arquitectònic. Per a sustentar aquesta hipòtesi, la investigació planteja dos objectius principals: en primer lloc, identificar els paràmetres que defineixen els aspectes qualitatius de la llum i recopilar els termes associats; en segon lloc, elaborar un diccionari lèxic-visual en què cada terme sigui definit amb claredat i exemplificat visualment, facilitant així la seva comprensió i aplicació en contextos tant acadèmics com professionals, i contribuint a l’estandardització d’un llenguatge específic i operatiu. S’ha adoptat un enfocament metodològic qualitatiu, centrat en l’anàlisi lingüística de textos que descriuen projectes d’il·luminació arquitectònica, publicats en mitjans especialitzats en llengua espanyola. S’ha aplicat una metodologia terminològica rigorosa, sistemàtica i replicable, basada en referents del camp de la Terminologia i en investigacions afins sobre percepció lumínica. El procés inclou mètodes automatitzats d’extracció terminològica, que permeten una gestió eficient de grans volums de dades, i adapta les tècniques lingüístiques a l’anàlisi visual. La investigació identifica com a paràmetres principals que defineixen les qualitats formals de la il·luminació arquitectònica la direcció, el color i la distribució, seguits, en ordre de rellevància, per la quantitat, la luminància, les fonts, la informació, les sensacions i altres. Entre aquests, el paràmetre de distribució és el més citat i, per tant, el més rellevant per configurar i descriure la il·luminació arquitectònica. En conseqüència, el diccionari se centra en els termes més recurrents relacionats amb aquest paràmetre, que ordenats alfabèticament són: il·luminació ambiental, il·luminació composta, il·luminació d’accent, il·luminació difusa, il·luminació directa, il·luminació dirigida, il·luminació dispersa, il·luminació focalitzada, il·luminació general, il·luminació homogènia, il·luminació horitzontal, il·luminació indirecta, il·luminació integrada, il·luminació precisa, il·luminació projectada, il·luminació rasant, il·luminació reflectida, il·luminació uniforme i il·luminació vertical. S’ha demostrat que cadascun d’aquests termes pot ser definit de manera que afavoreixi una comunicació clara, precisa i intel·ligible en el discurs de la il·luminació arquitectònica. Així mateix, és possible identificar representacions visuals corresponents que exemplifiquin cada definició, reforçant-ne l’aplicabilitat tant pedagògica com professional. En conclusió, aquesta investigació confirma la viabilitat de desenvolupar un glossari consensuat de termes que afavoreixi la comunicació dels atributs formals i espacials dels efectes de la llum en la pràctica arquitectònica, la qual cosa constitueix un pas fonamental cap al reconeixement i l’estandardització d’un vocabulari qualitatiu en el seu àmbit disciplinari.

(Español) La introducción de la iluminación eléctrica en la arquitectura supuso una transformación profunda de su diseño, al establecer la luz artificial como un elemento fundamental en la configuración del espacio. A diferencia de otras disciplinas artísticas y arquitectónicas, la iluminación artificial carece de una Historia del Arte formalizada. La bibliografía existente se centra mayoritariamente en aspectos técnicos y cuantitativos, relegando las dimensiones cualitativas de la luz en el espacio a un segundo plano. En consecuencia, se observa una notoria ausencia de vocabulario específico capaz de describir con precisión los efectos cualitativos de la iluminación en Arquitectura. Esta carencia léxica dificulta la comunicación eficaz de los conceptos espaciales vinculados a la luz, perjudicando la práctica proyectual. Ante dicha problemática, esta investigación propone el establecimiento de un vocabulario específico para la iluminación arquitectónica cualitativa, partiendo de la hipótesis de que es viable construir un glosario consensuado que permita expresar con precisión los atributos formales y espaciales de los efectos lumínicos en el ámbito arquitectónico. Para sustentar esta hipótesis, la investigación plantea dos objetivos principales: en primer lugar, identificar los parámetros que definen los aspectos cualitativos de la luz y recopilar los términos asociados; en segundo lugar, elaborar un diccionario léxico-visual en el que cada término sea definido con claridad y ejemplificado visualmente, facilitando así su comprensión y aplicación en contextos tanto académicos como profesionales, y contribuyendo a la estandarización de un lenguaje específico y operativo. Se ha adoptado un enfoque metodológico cualitativo, centrado en el análisis lingüístico de textos que describen proyectos de iluminación arquitectónica, publicados en medios especializados en lengua española. Se ha aplicado una metodología terminológica rigurosa, sistemática y replicable, basada en referentes del campo de la Terminología y en investigaciones afines sobre percepción lumínica. El proceso incluye métodos automatizados de extracción terminológica, que permiten un manejo eficiente de grandes volúmenes de datos, y adapta las técnicas lingüísticas al análisis visual. La investigación identifica como parámetros principales que definen las cualidades formales de la iluminación arquitectónica la dirección, el color y la distribución, seguidos en orden de relevancia por cantidad, luminancia, fuentes, información, sensaciones y otros. Entre ellos, el parámetro de distribución es el más citado y, por tanto, el más relevante para configurar y describir la iluminación arquitectónica. En consecuencia, el diccionario se centra en los términos más recurrentes relacionados con dicho parámetro, que ordenados alfabéticamente son iluminación ambiental/ de ambiente, iluminación compuesta, iluminación de acento, iluminación difusa, iluminación directa, iluminación dirigida, iluminación dispersa, iluminación focalizada, iluminación general, iluminación homogénea, iluminación horizontal, iluminación indirecta, iluminación integrada, iluminación precisa, iluminación proyectada, iluminación rasante, iluminación reflejada, iluminación uniforme, e iluminación vertical. Se ha demostrado que cada uno de estos términos puede definirse de manera que favorezca una comunicación clara, precisa e inteligible en el discurso de la iluminación arquitectónica. Asimismo, es posible identificar representaciones visuales correspondientes que ejemplifiquen cada definición, reforzando su aplicabilidad tanto pedagógica como profesional. En conclusión, esta investigación confirma la viabilidad de desarrollar un glosario consensuado de términos que favorezca la comunicación de los atributos formales y espaciales de los efectos de luz en la práctica arquitectónica, lo que constituye un paso fundamental hacia el reconocimiento y la estandarización de un vocabulario cualitativo en su ámbito disciplinar.