Daño endotelial y desregulación del sistema del complemento en la preeclampsia

Abstract

[spa] La preeclampsia (PE) es una de las principales complicaciones del embarazo y una causa importante de morbimortalidad materna y perinatal. Se caracteriza por hipertensión arterial y proteinuria a partir de la semana 20 de gestación, pudiendo evolucionar hacia daño multiorgánico en casos graves. Aunque su etiología no se conoce completamente, se sabe que implica una invasión trofoblástica defectuosa, disfunción placentaria, desequilibrio de factores angiogénicos y activación excesiva de los sistemas inflamatorio, inmunitario y del complemento. Estos factores provocan una disfunción endotelial generalizada, característica central de la enfermedad. Dado que no existen tratamientos curativos, la inducción del parto es la única opción terapéutica, con los riesgos que conlleva la prematuridad. La pandemia de COVID-19 introdujo un nuevo reto, ya que muchas embarazadas con infección grave por SARS-CoV-2 presentaron síntomas similares a los de la PE, como hipertensión, disfunción renal, trombocitopenia y alteraciones hepáticas. Sin embargo, los mecanismos fisiopatológicos difieren: en la COVID-19, el daño endotelial resulta de una inflamación sistémica descontrolada, mientras que en la PE deriva de alteraciones placentarias y un entorno antiangiogénico. La hipótesis de la presente tesis plantea que la PE se asocia a un fenotipo de disfunción endotelial y activación del sistema del complemento diferente al de la COVID- 19. Además, propone que ciertos elementos como las vesículas extracelulares (EVs) placentarias y las trampas extracelulares de neutrófilos (NETs) actúan como mediadores clave del daño endotelial en la PE. También se considera la posibilidad de que los fetos de madres con PE presenten disfunción endotelial y alteraciones del complemento. Los objetivos del estudio fueron: 1) caracterizar el daño endotelial y la activación del sistema del complemento en embarazadas con PE o COVID-19; 2) estudiar el papel de las EVs en la disfunción endotelial y activación del complemento en PE; 3) evaluar la contribución de las NETs a la disfunción vascular; 4) analizar alteraciones endoteliales y del complemento en neonatos de madres con PE.

[cat] La preeclampsia (PE) és una de les principals complicacions de l'embaràs i una causa important de morbimortalitat materna i perinatal. Es caracteritza per hipertensió arterial i proteinúria a partir de la setmana 20 de gestació, podent evolucionar cap a dany multiorgànic en casos greus. Tot i que la seva etiologia no es coneix completament, se sap que implica una invasió trofoblàstica defectuosa, disfunció placentària, desequilibri de factors angiogènics i activació excessiva dels sistemes inflamatori, immunitari i del complement. Aquests factors provoquen una disfunció endotelial generalitzada, característica central de la malaltia. Atès que no existeixen tractaments curatius, la inducció del part és l' única opció terapèutica, amb els riscos que comporta la prematuritat. La pandèmia de COVID-19 va introduir un nou repte, ja que moltes embarassades amb infecció greu per SARS-CoV-2 van presentar símptomes similars als de la PE, com hipertensió, disfunció renal, trombocitopènia i alteracions hepàtiques. No obstant això, els mecanismes fisiopatològics difereixen: en la COVID-19, el dany endotelial resulta d'una inflamació sistèmica descontrolada, mentre que en la PE deriva d'alteracions placentàries i un entorn antiangiogènic. La hipòtesi de la present tesi planteja que la PE s'associa a un fenotip de disfunció endotelial i activació del sistema del complement diferent al de la COVID-19. A més, proposa que certs elements com les vesícules extracel·lulars (EVs) placentàries i les trampes extracel·lulars de neutròfils (NETs) actuen com a mediadors clau del dany endotelial a la PE. També es considera la possibilitat que els fetus de mares amb PE presentin disfunció endotelial i alteracions del complement. Els objectius de l'estudi van ser: 1) caracteritzar el dany endotelial i l'activació del sistema del complement en embarassades amb PE o COVID-19; 2) estudiar el paper de les EVs en la disfunció endotelial i activació del complement en PE; 3) avaluar la contribució de les NETs a la disfunció vascular; 4) analitzar alteracions endotelials i del complement en nounats de mares amb PE.