La representación del neoliberalismo en la prensa brasileña y española: Análisis Crítico del Discurso editorial durante las elecciones de 2014 en Brasil y 2015-2016 en España

Abstract

Aquesta tesi investiga com els editorials dels diaris El Mundo, El País, O Globo i Folha de São Paulo van representar la ideologia neoliberal durant les eleccions de 2014 al Brasil i de 2015/2016 a Espanya. Basant-se en els fonaments metodològics de l’Anàlisi Crítica del Discurs (ACD), la recerca revela que aquests mitjans construeixen i difonen valors ideològics mitjançant estratègies discursives que legitimen i naturalitzen els principis del neoliberalisme, com l’austeritat fiscal, les privatitzacions, la flexibilització de les lleis laborals i la liberalització dels mercats. Aquests principis es presenten com a solucions tècniques i inevitables, desproveïdes de disputa política, cosa que contribueix a la construcció i reproducció d’una visió del món alineada amb interessos econòmics concrets. S’observa, a més, que els editorials silencien veus dissidents, ometen conflictes socials i estableixen asimetries argumentatives, seleccionant aliats i adversaris en funció d’afinitats ideològiques i econòmiques. En fer-ho, deixen de promoure un debat públic plural i profund, actuant com a agents actius en el manteniment de l’hegemonia neoliberal. Oferint una representació parcial i marcadament ideològica de la realitat política i econòmica, els mitjans incompleixen el compromís ètic que ells mateixos assumeixen amb els seus lectors.

Esta tesis investiga cómo los editoriales de los periódicos El Mundo, El País, O Globo y Folha de São Paulo representaron en sus editoriales la ideología neoliberal durante las elecciones de 2014 en Brasil y de 2015/2016 en España. Basándose en los fundamentos metodológicos del Análisis Crítico del Discurso (ACD), la investigación revela que estos medios construyen y difunden valores ideológicos mediante estrategias discursivas que legitiman y naturalizan los principios del neoliberalismo, como la austeridad fiscal, las privatizaciones, la flexibilización de las leyes laborales y la liberalización de los mercados. Estos principios son presentados como soluciones técnicas e inevitables, desprovistas de disputa política, lo que contribuye a la construcción y reproducción de una visión del mundo alineada con intereses económicos específicos. Se observa además que los editoriales silencian voces disidentes, omiten conflictos sociales y establecen asimetrías argumentativas, seleccionando aliados y adversarios en función de afinidades ideológicas y económicas. Al hacerlo, dejan de promover un debate público plural y profundo, actuando como agentes activos en el mantenimiento de la hegemonía neoliberal. Ofreciendo una representación parcial y marcadamente ideológica de la realidad política y económica, los medios incumplen el compromiso ético que ellos mismos asumen con sus lectores.

This thesis investigates how the editorials of the newspapers El Mundo, El País, O Globo, and Folha de São Paulo represented neoliberal ideology during the 2014 elections in Brazil and the 2015/2016 elections in Spain. Based on the methodological foundations of Critical Discourse Analysis (CDA), the research reveals that these media outlets construct and disseminate ideological values through discursive strategies that legitimize and naturalize the principles of neoliberalism, such as fiscal austerity, privatizations, labor law flexibilization, and market liberalization. These principles are presented as technical and inevitable solutions, devoid of political dispute, which contributes to the construction and reproduction of a worldview aligned with specific economic interests. The study also observes that the editorials silence dissenting voices, omit social conflicts, and establish argumentative asymmetries by selecting allies and adversaries according to ideological and economic affinities. In doing so, they fail to promote a pluralistic and in-depth public debate, acting instead as active agents in the maintenance of neoliberal hegemony. By offering a partial and overtly ideological representation of political and economic reality, the media outlets neglect the ethical commitment they themselves claim to uphold with their readers.