Senyors, pagesia i inversions barcelonines. La llarga transició a la vall baixa del Llobregat (segles XI fins a principis del XIX)

Abstract

ENG- This research explores how the agricultural landscape of a part of the lower Llobregat valley was shaped from the Middle Ages to the nineteenth century, specifically in the territories of Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, and Santa Creu d’Olorda. The study delves into how the region’s agrarian development was closely linked to investments from Barcelona and to the way local peasantry managed their lands. One of the main threads is to understand the relationship between large landowners and smallholdings, how the peasantry differentiated among themselves, and how processes of indebtedness could lead peasants to lose their lands. The importance of access to water is also addressed, as well as the role played by Barcelona’s elites, who, over the centuries, accumulated land in this region. To achieve this, the research is based on sources such as property registers, tax records, wills, sharecropping or lease contracts, and legal disputes over water and land ownership. In addition, documents relating to political and social activities of the most significant case studies have been analyzed occasionally. The study emphasizes how, over time, crops became increasingly specialized, especially in fruit trees and vineyards, and how all this transformed the rural landscape and society. Through concrete examples of estates belonging to Barcelona and local families—such as the Quadra del Palau, Torre Blanca, Can Falguera, or the Rovira and Ribes de la Iglesia families—it becomes clear how pivotal their role was in shaping the fields of the lower Llobregat. In this way, the work offers a comprehensive look at how social, economic, and political factors gradually shaped the agrarian model of this territory, showing its evolution from feudalism to the beginnings of rural capitalism

CAT- Aquesta recerca explora com es va formar el paisatge agrícola a una part de la vall baixa del Llobregat des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX, concretament als territoris de Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Santa Creu d’Olorda. L’estudi posa el focus en el desenvolupament agrari de la zona, que va estar estretament lligat a les inversions provinents de Barcelona i a la manera com la pagesia gestionava les terres. Un dels fils conductors és entendre la relació entre grans propietaris i petites explotacions, la manera com la pagesia es diferenciava internament i com els processos d’endeutament podien comportar la pèrdua de terres per part dels camperols. També tracta la importància de l’accés a l’aigua i el paper de les elits barcelonines, que al llarg dels segles van acumular terres en aquesta comarca. Per assolir aquests objectius, la investigació parteix de documents com capbreus, cadastres, testaments, contractes de masoveria o arrendaments i litigis sobre l’aigua i la propietat. A més, de manera puntual, s’han analitzat documents relacionats amb activitats polítiques i socials dels casos més destacats. L’estudi destaca com, al llarg del temps, els cultius es van especialitzar, sobretot en fruiters i vinyes, i com aquestes transformacions van alterar el paisatge i la societat rural. Mitjançant exemples concrets de patrimonis de famílies barcelonines i locals —com la Quadra del Palau, Torre Blanca, can Falguera o les famílies Rovira i Ribes de la Iglesia— es posa en evidència el paper clau que van tenir en la configuració del camp baixllobregatí. D’aquesta manera, el treball ofereix una mirada completa sobre com els factors socials, econòmics i polítics van donar forma al model agrari d’aquest territori, tot mostrant la seva evolució des del feudalisme fins als inicis del capitalisme rural