Estudi de la dinàmica poblacional de Digitaria sanguinalis i de l'efecte del fong Ustilago syntherismae

Abstract

Conèixer la dinàmica poblacional d'espècies arvenses és una informació bàsica per al disseny d'estratègies de control de males herbes eficaces i sostenibles des d'un punt de vista ambiental. La forcadella (Digitaria sanguinalis (L.) Scop.) és una gramínia anual d'estiu àmpliament distribuïda, molt prolífica i amb una elevada capacitat competitiva. Aquesta espècie arvense pot ser parasitada pel carbó sistèmic Ustilago syntherismae (Schweinitz) Peck.<br/><br/>L'únic signe extern inequívoc de la malaltia és la producció d'inflorescències amb carbó, la majoria de les quals no produeixen cap llavor.<br/>L'objectiu general d'aquesta tesi és l'estudi de la dinàmica poblacional de D. sanguinalis i l'avaluació dels efectes del fong U. syntherismae sobre les poblacions d'aquesta espècie. El treball experimental va consistir principalment en el seguiment, durant dos anys consecutius (2006 i 2007), d'una població de D. sanguinalis que va créixer en condicions naturals en un camp sense cultivar de la finca experimental de Torre Marimon (Caldes de Montbui, Vallès Oriental).<br/><br/>Al 2006 i al 2007 es van diferenciar i seguir individus de tres i quatre cohorts (polsos d'emergència), respectivament, des de la seva emergència fins al final del seu cicle anual.<br/><br/>La densitat d'emergència de D. sanguinalis va ser quatre vegades superior al 2007 que al 2006 (3674 i 887 pl m-2 respectivament). En ambdós anys, D. sanguinalis va ser l'espècie més abundant, tant en termes de densitat com de biomassa. Al 2006, al final del període de creixement de l'espècie no es van detectar diferències significatives entre la supervivència de les cohorts controlades (88%). En canvi, al 2007 la supervivència va ser diferent segons el moment d'emergència i va variar entre el 25% i el 88%. En els dos anys es van observar efectes significatius de la precipitació incident i de la densitat en la taxa de mortalitat de la població.<br/><br/>Les característiques reproductives i la fecunditat dels individus van estar fortament influenciades pel seu moment d'emergència. Els individus que van emergir primer van produir més llavors i van contribuir més a la pluja de llavors que els que van emergir més tard.<br/><br/>La producció de llavors de la població es va veure limitada per la incidència de la malaltia produïda pel carbó U. syntherismae. Al 2006, un 21.7% dels individus supervivents al final del cicle anual presentaven inflorescències amb carbó, mentre que al 2007 aquesta xifra va augmentar fins al 61.2%. La majoria de plantes amb signes de la malaltia van ser castrades totalment pel fong, és a dir, totes les seves inflorescències apareixien transformades en espores del carbó i no van produir cap llavor (94.3% al 2006 i 98.0% al 2007). El moment d'emergència dels individus no va limitar la incidència de la malaltia, ja que en totes les cohorts d'ambdós anys es van observar individus amb inflorescències afectades pel carbó. Tampoc es va trobar una relació lineal significativa entre la densitat de població de D. sanguinalis i el percentatge d'individus malalts.<br/><br/>La malaltia no només va afectar la producció de llavors, sinó que també es van detectar efectes importants en la morfologia i la biomassa dels individus. En general, el carbó va reduir significativament la biomassa aèria (61.5%), l'alçada de la planta (23.7%) i el número de tiges basals (15.5%) i, en canvi, va incrementar el nombre de nusos (12.9%), ramificacions (52.4%) i inflorescències (16.7%), tant a nivell individual com a nivell de ramet.<br/><br/>D'altra banda, també es va estudiar la dormició de les llavors de D. sanguinalis en el moment de la dispersió. La majoria d'espiguetes (unitats de dispersió) eren dorments (>98%) al final del període de creixement de la població estudiada al 2006 i al 2007. Es va observar que aquesta dormició innata era causada principalment per les bractèoles que cobreixen la cariopsi sobretot per la lemma de la flor fèrtil. En general, la pèrdua de la dormició de les llavors va ser molt ràpida (entre 2 i 4 mesos) i es va veure influenciada pel contingut d'aigua del sòl i la profunditat d'enterrament de les llavors.