Interacció i emergència. L'espai públic com a escenari d'esdeveniments

Abstract

La recollida d'emergències produïdes a l'espai públic permet estudiar la fragilitat de l'ordre públic i com s'empren estratègies per controlar i evitar situacions de crisi.<br/>El treball etnogràfic desenvolupat a Barcelona, Hospitalet de Llobregat i Lloret de Mar recollint aquest tipus d'emergències, i en els dos últims municipis esmentats concretament les emergències abordades per la policia, ha permès observar fins a quin punt les emergències crítiques mostren el risc de fractura, però igualment, l'esforç que els membres de la comunitat fan per que aquest no es trenqui, i així poder mantenir les seves legítimes expectatives envers l'assoliment de les fites de la seva quotidianitat.<br/>També, mitjançant el paper de la majoria davant l'emergència, que pot passar per ignorar-la, observar-la des de la distància, estudiar-la amb deteniment i recollir la possible informació que es desprengui del seu desenvolupament o participar-ne en considerar que cal activar xarxes socials de recolzament o solidaritat, es possible entendre fins a quin punt es fa palès que per la societat, com diu Isaac Joseph citant a Erving Goffman, és més important restablir l'ordre social, vehicle i via per poder continuar amb el que fem, que aturar o neutralitzar als contraventors. Es visibilitza també fins a quin punt, sabedors de la nostra major vulnerabilitat en l'arena social jugada en l'espai públic, per una part prenem mesures de defensa en forma de distàncies, fugides, canvis de ritme, observacions a distància, xarxes instantànies de solidaritat, i recollim experiències i informació sobre emergències per una altra, per tal que aquest bagatge ens ajudi en el moment en que nosaltres siguem subjectes actius de l'emergència.<br/>Tanmateix, és possible albirar a través de la resposta de la policia davant l'emergència, la intenció del Poder, que es fonamenta tant en mirar de garantir aquestes expectatives de "via expedita" social que les persones exigeixen dels responsables de la gestió social, com de minimitzar la poderosa evidència que la seguretat no es pot garantir, així com d'invisibilitzar fins a quin punt és de flexible i porós l'ordre social i, per tant, quant subjecte està el seu canvi a la voluntat i acció de cadascun dels membres de la comunitat.<br/>S'ha visibilitzat també com tot el que es relaciona amb l'emergència és ubicat apart per la societat, sense reconèixer que és una faceta més de la dimensió social, només que des de la vessant opaca i de la que se'n reclama una antropologia que s'hi dediqui. Ans al contrari, es demonitza tot el que s'hi relaciona, ja siguin autors d'emergències, com víctimes de les mateixes o els llocs on aquestes es produeixen i, també, a aquells qui hi estan en contacte, com la policia i els i les agents de policia. A més, aquests són estigmatitzats i ubicats per la majoria en el costat opac i són considerats font de risc, problemes i conflicte en mateixa o semblant mesura a l'emergència i els seus autors.

<I>The collection of emergencies produced in the public space allows to study the fragility of the public order and how strategies are used to controlling and avoiding situations of crisis.<br/>The ethnographic work developed picking up this type of emergencies, specially the emergencies approached by the police, has allowed to observe how much the critical emergencies show the risk of fracture, but equally, the effort that the members of the community make for this does not break, and like this to be able to sustain their legitimate expectations towards the attainment of the milestones of their everyday life.<br/>Also, through the role of the majority in the face of the emergency, the basic strategies are build around our survival possibilities in the public space, between the rest of the people who wants different thinks in different ways, making possible to understand until which point for the society, how Isaac Joseph quoting in Erving Goffman says, it is more important to reinstate the social order, vehicle and way to be able to continue with what we make, that to halt or to neutralize to the contraveners. However, it is possible to see through the answer of the police in the face of the emergency, the intention of the Power, that founds so much in trying to guarantee these expectations of freedom in our everyday life that the persons require of the responsibles for the social management, as of minimizing the powerful evidence that not even the security is garantible, as well as keep out of sight how much is flexible and porous the social order and, therefore, how much subject its change is on the will and share of each of the members of the community.<br/>The research shows also like all what correlates with the emergency is placed aside by the society, without recognizing that a facet is from the social dimension more, if only from the opaque aspect and of the one who an anthropology claims from herself dedicates to it. The fact is that society puts in the same dark hole all what correlates with it, they are already authors of emergencies, like victims of the same ones, or the places where these are produced and, also, to those who they are in touch, like the Police and the police officers. </I>