La traducción de la variación lingüística en el catalán literario contemporáneo (Las traducciones de Pasolini, Gadda y Camilleri)

Abstract

Traduir el dialecte i les llengües minoritàries implica sempre realitzar una empresa acrobàtica. Encara més quan el text original presenta una mescla multicolor de codis lingüístics, i cadascun d'ells és portador d'una diferent realitat geogràfica i social. Aquest és el cas de les novel·les de Pasolini, Gadda y Camilleri, el personal estil dels quals dóna veu a la complexa qüestió de la llengua italiana i mostra les diferents funcions que el dialecte pot exercir en un text literari. L'estudi descriptiu de les traduccions catalanes de Ragazzi di vita, Il pastiacciaccio i Il birraio di Preston és el centre de la nostra recerca, que vol fer llum sobre les estratègies adoptades pels traductors, analitzar les seves conseqüències a nivell macrotextual i, finalment, entrellaçar-les amb qüestions relatives al sistema literari català, des del món editorial fins a la complexa situació sociolingüística que el caracteritza.

Traducir el dialecto y las lenguas marginales implica siempre realizar una empresa acrobática. Aún más cuando el texto original presenta una mezcla variopinta de códigos lingüísticos, y cada uno de ellos es portador de una diferente realidad geográfica y social. Es éste el caso de las novelas de Pasolini, Gadda y Camilleri, cuyo estilo tan personal da voz a la compleja cuestión de la lengua italiana y muestra las diferentes funciones que el dialecto puede desempeñar en un texto literario. El estudio descriptivo de las traducciones catalanas de Ragazzi di vita, Il pastiacciaccio e Il birraio di Preston es el centro de nuestra investigación, que quiere arrojar luz sobre las estrategias adoptadas por los traductores, analizar sus consecuencias a nivel macrotextual y, finalmente, entrelazarlas con cuestiones relativas al sistema literario catalán, desde el mundo editorial hasta la compleja situación sociolingüística que lo caracteriza.

Translating a dialect or marginal languages is always a kind of acrobatic task. Even more so when the original text presents a multicoloured mixture of linguistic codes, each of which is representative of a different geographical and social reality. This is the case of the novels by Pasolini, Gadda and Camilleri, whose personal style voices the complex matter of the Italian language and shows the various functions that a dialect can fulfil within a literary text. The focus of our research is the descriptive study of the Catalan translations of the novels Ragazzi di vita, Il pasticciaccio and Il birraio di Preston. With this study we aim to shed some light on the strategies adopted by the translators and analyse their consequences at a macrotextual level. Moreover, we intend to link such consequences to specific matters related to the Catalan literary system, ranging from the publishing world to the intricate sociolinguistic situation characterizing it.