Incidència d'una acció pedagògica dirigida a l'autoregulació. Dos estudis de cas a l'aula d'iniciació a l'aprenentatge de la interpretació consecutiva

Abstract

L´objectiu d´aquesta tesi és analitzar com s´integra una acció pedagògica a l'aula d'interpretació consecutiva. Aquesta acció pedagògica es basa en un enfocament socioconstructivista i pretén fomentar els processos autoreguladors en l´aprenentatge. Es concreta en la incorporació d'una bateria de pautes metacognitives dissenyades específicament per a desenvolupar les habilitats que requereix l'aprenentatge de la interpretació consecutiva. El nostre centre d´interès és l'estudi del pas de l´heteroregulació a l´autoregulació mitjançant la incorporació de les pautes metacognitives, enteses com a instruments de mediació. <br/>Conceptualment, la recerca pren com a principals referents teòrics l'autonomia de l'aprenent i la relació d´aquest àmbit amb la teoria sociocultural i amb els processos d'autoregulació. Pel que fa a la metodologia, seguim els pressupòsits de la recerca etnogràfica i els de l'aproximació ecològica de la recerca. <br/>Un dels reptes importants d'aquest tipus de recerca és el de trobar un model d'anàlisi que serveixi de base per a l'estudi de les dades resultants de la reflexió metacognitiva. Per fer-ho, ens hem aproximat a l´anàlisi del discurs. Un cop segmentades les dades, per a l'anàlisi interpretativa hem tingut en compte, entre altres, els aspectes següents: <br/>a) la relació que s'estableix entre els enunciats a través dels marcadors i els connectors del discurs <br/>b) la localització temporal<br/>c) la modalització i la polifonia de veus en el discurs. <br/>Entre els resultats obtinguts, destaca que els instruments ´diari de l´aprenent- i ´pauta metacognitiva- esdevenen formes vàlides per a verbalitzar la reflexió metacognitiva. I també que l´autoregulació de l'aprenentatge es desenvolupa en un procés de reflexió, cíclic i dinàmic. En aquest procés es fan evidents diversos graus o nivells. Identificar-los ajuda a integrar i a treballar el component metacognitiu a l´aula. I ha de permetre elaborar un programa d´aprendre a aprendre enfocat a l'ensenyament de la interpretació consecutiva. Un programa que respecti els microprocessos relacionats amb els nivells de consciència identificats i que, a la vegada, esdevingui útil per a propòsits didàctics.

El objetivo de esta tesis es analizar cómo se integra en el aula de interpretación consecutiva una acción pedagógica basada en un enfoque socioconstructivista y que pretende fomentar los procesos autoreguladores en el aprendizaje. Esa acción se concreta en la incorporación de una batería de pautas metacognitivas diseñadas específicamente para desarrollar las habilidades que requiere el aprendizaje de la interpretación consecutiva. Nuestro interés se centra en el paso de la heteroregulación a la autorregulación mediante la citada incorporación de pautas metacognitivas entendidas como instrumentos de mediación. <br/>Conceptualmente, la investigación adopta como principales referentes teóricos la autonomía del aprendiz en su relación con la teoría sociocultural y con los procesos de autorregulación. En cuanto a la metodología, seguimos los presupuestos de la investigación etnográfica y los de la aproximación ecológica a la investigación. <br/>Uno de los retos fundamentales de ese tipo de investigación consiste en hallar un modelo de análisis que sirva de base para el estudio que permita estudiar los datos resultantes de la reflexión metacognitiva. A tal fin partimos del análisis del discurso, procediendo de modo que, una vez segmentados los datos, se lleva a cabo una interpretación de los mismos definida según los siguientes criterios:<br/>a) la relación que se establece entre los enunciados recurriendo a los marcadores y conectores discursivos<br/>b) la localización temporal<br/>c) la modalización y la polifonía de voces en el discurso.<br/>Entre los resultados más destacados del presente trabajo cabe citar, por una parte, que los instrumentos 'diario del aprendiz' y 'pauta metacognitiva' resultan fórmulas válidas para verbalizar la reflexión metacognitiva. Por otra parte, hay que referirse al hecho de que la autorregulación del aprendizaje se desarrolla en un proceso de reflexión cíclico y dinámico en el que se dan distintos grados o niveles, la identificación de los cuales permite integrar y trabajar el componente metacognitivo en el aula. Ello, por su parte, debe posibilitar la elaboración de un programa de ´aprender a aprender- aplicado a la didáctica de la interpretación consecutiva y que se ajuste a los microprocesos relacionados con los niveles de conciencia metacognitiva identificados.

The purpose of this research is to analyse how a teaching action is integrated into the consecutive interpreting classroom. This teaching action is based on a socio-constructivist approach and attempts to encourage self-regulation processes in learning. The action takes the form of a battery of metacognitive guides designed specifically for developing the skills required for learning consecutive interpreting.<br/>Our focus of interest is the study of the move from hetero-regulation to self-regulation through the incorporation of instruments of mediation - the metacognitive guides - designed to develop the skills required for learning consecutive interpreting. <br/>Conceptually, the research takes as its main theoretical references learner autonomy and the relationship of this field with socio-cultural theory and the processes of self-regulation. As for methodology, we follow the criteria of ethnographic and ecologial approach to research. <br/>One of the important challenges of this kind of research is finding a model of analysis that serves as a basis for studying the data resulting from metacognitive reflection. To do this, we have used a discourse analysis approach. Once the data has been segmented, for the interpretive analysis we have taken into account the following aspects, among others: <br/>a) the relationship between the sentences through the markers and connectors; <br/>b) the location in time; <br/>c) the modalization and the polyphony of voices in the speech. <br/>Among the main results obtained, the mediation instruments, ´learner´s diary- and ´metacognitive guide-, prove to be valid forms for verbalizing metacognitive reflection. Also, that self-regulation of learning is developed in a cyclical and dynamic reflection process. In this process, different degrees or levels become clear. Identifying them helps to integrate and work with the metacognitive element in the classroom. And it should make it possible to draw up a learning-to-learn program focused on teaching consecutive interpreting: a program that respects the micro-processes related to the levels of consciousness identified and which, at the same time, should prove useful for teaching purposes.