El pas del Paleolític Superior a Catalunya i la seva interpretació dins el context geogràfic franco-ibèric

Abstract

S'ha analitzat el pas del paleolític mitjà al paleolític superior a Catalunya en base a l'estudi dels jaciments de la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) i de les coves del Reclau -Arbreda, Mollet i Reclau Viver-(Serinyà, Pla de l'Estany). En concret s'ha estudiat la cultura material i la fauna dels nivells mosterians tardans (paleolítc mitjà final) de les coves de l'Arbreda i dels Ermitons i dels aurinyacians (paleolític superior inicial) de les coves de l'Arbreda i de Mollet. Igualment s'han analitzat els territoris d'explotació de la cova dels Ermitons i de les coves del Reclau. D'aquesta anàlisi es desprén que els dos jaciments se situen en medis absolutament diferents. S'han analitzat els contextos geològics dels dos llocs, s'ha fet les descripció morfològica de cada un dels dos jaciments, així com l'estratigràfica i sedimentològica de cada cova. S'han datat els nivells mosterians i aurinyacians esmentats pel mètode del Carboni 14 AMS, així com també els aurinyacians de la cova del Reclau Viver. S'acompanyen aquestes dades amb les anàlisis paleoecològiques corresponents que s'han pogut efectuar: palinologia, antracologia, ictiologia, herpetologia, aus, quiròpters, insectívors i rosegadors. Es comparen les datacions obtingudes ambles d'altres jaciments i troballes catalans del mateix període: l'abric Romaní (Capellades, Anoia), la Roca dels Bous (Camarasa, la Noguera) i la mandíbula de Banyoles (Pla de l'Estany). Cim a conclusions s'estableixen les diferències a Catalunya entre el paleolític mitjà (cultura de l'home Neandertal) i el paleolític superior (cultura de l'home anatòmicament modern). En el segon apareix la tècnica de talla laminar, la indústria òssia ben elaborada, l'ornamentació, la decoració, es generalitza la importació del sílex com a matèria primera, es diversifica l'utillatge lític i hi ha una major utilització de les coves. S'interpreta aquest pas dins del context geogràfic franco-ibèric i es conclou que a Catalunya es caracteritza fonamentalment per dos fenòments: el reemplaçament abrupte i la contemporaneïtat. Aquesta abastaria entre 40.000 BP i el 33.000 BP segons cronologia radiocarbònica. Durant aquests temps la influència de la cultura del paleolític superior sobre la del paleolític mitjà seria escassa, encara que identificada per la presencia d'alguns útils de tipus paleolític superior en el tardomosterià de la cova dels Ermitons

The Middle Paleolithic transition in Catalonia (NE Spain) has been analyzed through the study of the localitites of Ermitons Cave and the Reclau caves (Arbreda, Mollet and Reclau Viver caves). Both the fauna and the industry of the late Mousterian levels of the Arbreda and Ermitons caves have been studied, as well as the Aurignacian ones of the Arbreda and the Mollet caves. All these levels have been dated by means of 14C AMS, as well as the Aurignacian levels of the Reclau Viver Cave. These data are complemented by a paleoecologic analysis based on palynology, anthracology, ictiology, herpetology, birds, bats, insectivores and rodents.<br/>The obtained datings have been compared with those from other Catalonian sites of similar age like Romaní Rock Shelter, Roca dels Bous Rock Shelter and the travertines that yielded the human mandible of Banyoles. The differences between the Middle Paleolithic (corresponding to the Neanderthal man) and the Upper Paleolithic (corresponding to the modern man) have been established. This change is interpreted in the context of the franco-iberian domain and it is concluded that in Catalonia it is characterized by two features: the abrupt replacement and the contemporaneity. This contemporaneity can be placed between 40.000 BP and 33.000 BP. During this phase, there is a scarce influence of the Upper Paleolithic elements in the late Mousterian of the Ermitons Cave.