Intervenció reial i resistència institucional: El control polític de la Diputació General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705)

Abstract

La tesi analitza el grau de control polític a que foren sotmeses les institucions catalanes (Diputació del General i Consell de Cent de Barcelona), per part de la monarquia, després de la Guerra dels Segadors. Des del reial decret de 1654 fins l’any 1705 en que s’inicià la Guerra de Successió. L’estudi de les relacions entre les institucions catalanes i les reials al llarg del període esmentat focalitza l’esforç investigador i les principals aportacions de la tesis doctoral. Se centra especialment en els períodes de crisis polítiques i socials com la Revolta del Barretines (1689-1690) o la Guerra dels Nou Anys (1689-1697), i com van ser afrontades per les institucions catalanes, en el marc del complex panorama de guerra permanent amb França.

The thesis examines the degree of political control the catalan institutions were submited to (Diputació del General de Catalunya and Consell de Cent de Barcelona), by the monarchy, after the War of 1640-1652. From the royal decree of 1654 to year 1705 in which began The War of the Spanish Succession. The study of relations between catalan institutions and the royal ones over this period, focuses the research efforts and major contributions of the dissertation. It is especially based on the periods of political and social crises such as the Revolt of the Barretines (1689-1690) and the Nine Years War (1689-1697), and how the catalan institutions confronted them, as part of the complex and permanent scene of war with France.