Effects of a Physical Activity and Dietary Education Intervention in a Population with type 2 Diabetes Mellitus

Abstract

Antecedents: la diabetis tipus 2 és cada vegada més freqüent en la població general. L'activitat física<br/>adequada i els hàbits alimentaris són les pedres angulars per al tractament de la diabetis i per tant els<br/>programes d'intervenció de millora de l'estil de vida poden ser de valor, però l'impacte d'aquests<br/>programes necessita més estudi.<br/>Mètodes: 43 persones diagnosticades amb diabetis tipus 2 van ser assignades a un grup de control (12<br/>homes i 12 dones, 68,9 ± 11,3 rang 46-84 anys) i altre grup a una intervenció (6 homes i 13 dones, 69,5 ±<br/>8,9 rang 52-81 anys), en funció de la seva voluntat. El grup d'intervenció va rebre un programa d'estil de<br/>vida incloent classes d'activitat física i d'assessorament dietètic per a un període de 9 mesos. El grup<br/>control va rebre l'atenció habitual. Van ser avaluats els canvis en els hàbits d'activitat física i alimentaris<br/>i les seves conseqüències en les variables biològiques (pes, composició corporal, pressió arterial, perfil<br/>lipídic, HbA1c i glucèmia), de fitness (força física, resistència aeròbica, flexibilitat i agilitat), psicològiques<br/>(Profile of Mood States) i econòmiques (despeses individuals i els de l´Estat en referència als<br/>medicaments).<br/>Resultats: Els participants del grup d'intervenció tendeixen a augmentar la seva activitat física en<br/>general (p = 0,020), i a adoptar millors patrons en la dieta (p = 0,050). No obstant això, els canvis en<br/>l'estil de vida van ser lleus: l'increment de l'activitat física general fora del programa va ser no<br/>significatiu i els canvis en la conducta alimentària no van ser suficients per a, de forma significativa,<br/>modificar el percentatge de participants que complien les recomanacions dietètiques per a la població<br/>portuguesa. Canvis significatius van ser trobats en la força de l'extremitat inferior (p = 0,014), de les<br/>extremitats superiors (p = 0,001), la resistència aeròbica (p = 0,001) i la flexibilitat de les extremitats<br/>superiors (p = 0,040). Per altra banda, no es van trobar canvis significatius en la composició corporal,<br/>pressió arterial, perfil lipídic, o el control glucèmic. El perfil dels estats d'ànim va mostrar una disminució<br/>significativa en el factor fatiga-inèrcia (p=0,002). Les despeses de la medicació va incrementar<br/>substancialment per a l'Estat (p = 0,028) però no per als individus.<br/>Conclusions: Els subjectes sotmesos al programa d'intervenció de millora de l'estil de vida van obtenir<br/>un èxit moderat en relació al canvi de comportament, però no suficient per a obtenir un impacte<br/>significatiu en la majoria de les variables clíniques i biològiques. Gràcies al programa de fitness van<br/>millorar i la fatiga percebuda es va reduir. Els nostres resultats suggereixen que per a ser més efectius, la<br/>intervenció ha de començar tan ràpid com sigui possible, ja que la seva implementació en persones<br/>grans resulta més complicada. Això permetria una resposta major al programa i una implicació en<br/>l'activitat física més intensa.

Antecedentes: la diabetes tipo 2 es cada vez más frecuente en la población general. La actividad física<br/>adecuada y los hábitos alimentarios son las piedras angulares para el tratamiento de la diabetes y por lo<br/>tanto los programas de intervención de mejora del estilo de vida pueden ser de valor, pero el impacto<br/>de estos programas necesita más estudio.<br/>Métodos: 43 personas diagnosticadas con diabetes tipo 2 fueron asignadas a un grupo de control (12<br/>hombres y 12 mujeres, 68,9 ± 11,3 rango 46-84 años) y otro grupo a una intervención (6 hombres y 13<br/>mujeres, 69,5 ± 8,9 rango 52-81 años), en función de su voluntad. El grupo de intervención recibió un<br/>programa de estilo de vida incluyendo clases de actividad física y el asesoramiento dietético para un<br/>período de 9 meses. El grupo control recibió la atención habitual. Fueron evaluados los cambios en los<br/>hábitos de actividad física y alimentarios y sus consecuencias en las variables biológicas (peso,<br/>composición corporal, presión arterial, perfil lipídico, HbA1c y glucemia), de fitness (fuerza física,<br/>resistencia aeróbica, flexibilidad y agilidad), psicológicas (Profile of Mood States) y económicas (gastos<br/>individuales y los del Estado con los medicamentos).<br/>Resultados: Los participantes del grupo de intervención tienden a aumentar su actividad física en<br/>general (p = 0,020), y a adoptar mejores patrones en la dieta (p = 0,050). Sin embargo, los cambios en el<br/>estilo de vida fueron leves: el incremento de la actividad física general fuera del programa fue no<br/>significativo y los cambios en la conducta alimentaria no fueron suficientes para, de forma significativa,<br/>modificar el porcentaje de participantes que cumplían las recomendaciones dietéticas para la población<br/>portuguesa. Cambios significativos fueron encontrados en la fuerza de la extremidad inferior (p = 0,014),<br/>de las extremidades superiores (p = 0,001), la resistencia aeróbica (p = 0,001) y la flexibilidad de las<br/>extremidades superiores (p = 0,040). Por otra parte, no se encontraron cambios significativos en la<br/>composición corporal, presión arterial, perfil lipídico, o el control glucémico. El perfil de los estados de<br/>ánimo mostró una disminución significativa en el factor fatiga-inercia (p = 0,002). El coste de la<br/>medicación incrementó substancialmente para el Estado (p = 0,028) pero no para los individuos.<br/>Conclusiones: El programa obtuvo un éxito moderado en relación al cambio de comportamiento, pero<br/>no suficiente para obtener un impacto significativo en la mayoría de las variables clínicas y biológicas. El<br/>fitness mejoró y la fatiga percibida se redujo. Nuestros resultados sugieren que para ser más efectivos,<br/>la intervención debe comenzar tan pronto como sea posible, ya que su implementación en personas<br/>mayores resulta más complicada. Esto permitiría una respuesta mayor al programa y a una intervención<br/>de actividad física más intensa.

Background: Type 2 Diabetes is becoming increasingly prevalent worldwide at an alarming rate. Physical<br/>activity and adequate dietary patterns are cornerstones for the treatment and prevention of diabetes.<br/>Lifestyle intervention programs can be effective, but their application to the elderly needs further study.<br/>Methods: overall, 43 individuals with diagnosed type 2 diabetes were assigned to control (12 men, 12<br/>women; age 68.9 ± 11.3, range 46- 84 years) or intervention (6 men 13 women; age 69.5 ± 8.9, range 52-<br/>81 years) groups based on their own choice. The intervention group received a lifestyle program<br/>including physical activity classes and dietary counseling for a 9 month period. The control group<br/>received the usual care. Improvement in physical activity and dietary patterns was assessed as well as<br/>changes in biological (weight, body composition, blood pressure, lipid profile, HbA1c, glycemia), fitness<br/>(strength, aerobic endurance, flexibility, agility), psychological (profile of mood states) and economic<br/>variables (individual and state cost of medications).<br/>Results: participants in the intervention group tended to increase their overall physical activity<br/>(p=0.020) and to adopt better dietary patterns (p=0.050). However changes in lifestyle were mild:<br/>changes in overall physical activity outside the program were non-significant and no significant changes<br/>were found in the percentage of compliers with the dietary recommendations for the Portuguese<br/>population. Significant changes were found in lower limb strength (p=0.014), upper limb strength<br/>(p=0.001), aerobic endurance (p=0.001) and upper limb flexibility (p=0.040). Conversely no significant<br/>changes were found for body composition, blood pressure, lipid profile or glycemic control. The profile<br/>of mood states showed a significant decrease in the Fatigue-Inertia factor (p=0.002). The cost of<br/>medication increased substantially for the State (p=0.028) but not for individuals.<br/>Conclusions: The program achieved moderate success in relation to behaviour change, but not enough<br/>to have a significant impact on most clinical and biological variables. Fitness was improved and<br/>perceived fatigue reduced. Our results suggest that in order to be more effective, intervention should<br/>begin as early as possible, as its implementation among elderly subjects is difficult. This would lead to a<br/>larger response to the program and to a more intense physical activity intervention.