Universitat de les Illes Balears. Departament de Filosofia i Treball Social
El dolor infantil segueix essent un problema sense resoldre, malgrat els avenços esdevinguts als darrers vint anys, tal i com es demostra en moltes investigacions realitzades en els àmbits nacional i internacional. Actualment hom disposa d’abundants mesures, tant farmacològiques com no farmacològiques, per resoldre el dolor que es produeix durant l’hospitalizació infantil. No obstant, ni sempre s’apliquen de la mateixa manera ni el seu ús obeeix en tots els casos a una concepció clara i unitària del dolor infantil, el seu desenvolupament i la seva manifestació. Aquest estudi pretén avençar en el coneixement de les percepcions que tenen els diferents professionales de la salut en relació al maneig del dolor infantil en l’àmbit hospitalari. La recerca s’emmarca sota el paradigma crític social i està guiat per la teoria de l’estructuralisme constructivista i la sociologia de l’acció, des dels plantejaments teòrics de Pierre Bourdieu. Les troballes demostren el repte que suposa aconseguir l’eliminació i/o disminució del dolor infantil. Posen de manifest la persistència de creences relacionades amb el dolor, a més de desconeixement davant determinats tractaments no farmacològics i farmacològics, com també de la nova tecnologia per a la seva administració. Fonamentalment, resituen el paper de les construcciones i percepcions sociales també en l’àmbit de l’atenció i la cura en espais mèdics. Aquesta recerca evidencia la necessitat que el dolor infantil sigui avaluat mitjançant eines validades per aquest fi. Malgrat el dolor, igual com qualsevol experiència emocional, és subjectiva, necessita ser mesurat, primer per quantificar-ne la intensitat, i en segon lloc per comprovar si els fàrmacs administrats són els adequados per aconseguit la disminució o eliminació del dolor.
El dolor infantil sigue siendo un problema sin resolver, a pesar de los avances sucedidos en los últimos 20 años, como se demuestra en muchas investigaciones realizadas a nivel nacional e internacional. En la actualidad se dispone de abundantes medidas tanto farmacológicas como no farmacológicas para resolver el dolor que se produce durante la hospitalización infantil. Sin embargo, ni siempre se aplican de la misma manera ni su uso obedece en todos los casos a una concepción clara y unitaria del dolor infantil, su desarrollo y su manifestación. Este estudio pretende avanzar en el conocimiento de las percepciones que tienen los diferentes profesionales de la salud en relación al manejo del dolor infantil en el ámbito hospitalario. La investigación se enmarca bajo el paradigma crítico social y está guiada por la teoría del estructuralismo constructivista y la sociología de la acción, desde los planteamientos teóricos de Pierre Bourdieu. Los hallazgos demuestran el reto que supone lograr la eliminación y/o disminución del dolor infantil. Ponen de manifiesto la persistencia de creencias relacionadas con el dolor, además de desconocimiento ante determinados tratamientos no farmacológicos y farmacológicos, así como de la nueva tecnología para su administración. Fundamentalmente, resitúan el papel de las construcciones y percepciones sociales también en el ámbito de la atención y el cuidado en espacios médicos. Esta investigación evidencia la necesidad de que el dolor infantil sea evaluado a través de herramientas validadas para este fin. A pesar de que el dolor, al igual que cualquier experiencia emocional, es subjetiva, necesita ser medido, primero para cuantificar la intensidad del dolor y, segundo, para comprobar si los fármacos administrados son los adecuados para lograr la disminución o eliminación del dolor.
Pain in children is still an unsolved problem, despite the progress achieved in the past 20 years, as shown in numerous national and international studies. At present, there is a vast array of both pharmacological and non-pharmacological measures to relieve the pain that occurs when children are hospitalised. However, these measures are not always applied in the same way, nor does their use correspond in all cases to a clear, unified conception of children’s pain, its development and manifestation. This study aims to further knowledge of different health professionals’ perceptions of managing children’s pain in hospitals. The research is encompassed by the social critical paradigm and guided by the theory of constructivist structuralism and action sociology based on Pierre Bourdieu’s theoretical framework. The findings prove the challenge of eliminating and/or reducing pain in children. They underscore the persistence of pain-related beliefs, as well as the ignorance of specific non-pharmacological and pharmacological treatments and the new technology for their administration. Essentially, they reposition the role of social perceptions and constructions in the field of health care and attention in medical spaces. This research highlights the need for children's pain to be evaluated by means of tools validated for this purpose. Although pain, like any emotional experience, is subjective, it needs to be measured, firstly, to quantify its intensity and secondly, to see whether the drugs administered successfully reduce or eliminate pain.
dolor infantil, creencias, valores, enfermeras, médicos, auxiliares de enfermería, evaluación dolor infantil, profesionales de la salud, tratamiento
572 - Antropologia
Antropologia
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.