Esglesia i cultura popular a Lleida sota el franquisme

dc.contributor
Universitat de Lleida. Departament de Geografia i Sociologia
dc.contributor.author
Solé i Mauri, Belen
dc.date.accessioned
2011-04-12T17:49:15Z
dc.date.available
2001-04-25
dc.date.issued
1994-07-12
dc.date.submitted
2001-04-25
dc.identifier.isbn
8489727783
dc.identifier.uri
http://www.tdx.cat/TDX-0425101-174716
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/8194
dc.description.abstract
Aquesta investigació té com a objectiu analitzar la relació entre el discurs religiós del Nacionalcatolicisme i la religiositat viscuda per les classes populars a Lleida durant el període franquista. A través dels documents eclesiàstics de l'època i de la informació recollida en històries de vida es tracta de veure com s'han relacionat ambdós nivells i com les classes populars han viscut la ideologia del Nacionalcatolicisme en aquesta etapa de la història contemporània d'Espanya i de Catalunya. Aquest estudi s'allunya, per tant, de les investigacions sobre les estructures institucionals de l'Església i les relacions d'aquesta amb el règim franquista, així com dels estudis quantitatius de sociologia basats en enquestes sobre el nivell de pràctica religiosa. En aquest cas es tracta d'entendre, a través de l'anàlisi dels documents orals, com es va viure en la vida quotidiana una ideologia que s'imposava des de l'Estat i des de l'Església; com aquella ideologia hegemònica va condicionar la vida de les classes populars i com aquestes, des d'una posició de subalternitat, van respondre amb estratègies diverses a aquests condicionaments.<br/>El marc geogràfic d'aquesta investigació és la ciutat de Lleida perquè tots els testimonis orals, així com la documentació escrita, han estat recollits allí.<br/>En canvi, com es veurà, sovint es fan referències a la vida religiosa dels pobles o de les partides rurals que envolten la ciutat, ja que la vida dels lleidatans ha estat tradicionalment caracteritzada per una estreta relació entre el nucli urbà i el món rural. A més, fins a la meitat d'aquest segle no es pot dir que Lleida comencès a experimentar un creixement i un procès d'urbanització generalitzat. Per tant, les característiques del nucli urbà no eren abans d'aquesta data massa diferents de la resta i formava amb el territori circumdant un conjunt ben integrat. No tenia sentit, doncs, establir uns límits geogràfics rígids quan el funcionament quotidià de la ciutat i del món rural proper implicava - i implica - una constant dinàmica de relacions diverses.<br/>Pel que fa als límits temporals d'aquesta investigació, el franquisme constitueix el seu eix principal. De tot el període franquista però, interessen especialment els anys en què el règim utilitzà la ideologia del Nacionalcatolicisme com a font de legitimitat. Tot i que aquesta ideologia no desaparegué mai de forma oficial, és sobre tot fins els anys 60 que s'utilitzà tant des de l'Estat com des de l'Església. Per tant, em centraré especialment en el període que va des de l'acabament de la guerra civil fins les darreries dels 60, quan la contestació política al règim començà a fer-se fins i tot des de medis eclesials. Cal advertir, però, que temporalment tampoc no es poden donar uns límits rígids ja que la repercussió d'aquella etapa arriba fins els nostres dies i els esquemes mentals que subjauen encara en els discursos religiosos de bona part de la població tenen les seves arrels en una forma de vida més pròpia dels anys 40 i 50 que de la Lleida actual. Les mental.litats canvien més lentament que les estructures polítiques o econòmiques, per tant no es poden establir límits temporals estrictes quan s'estudien les idees i actituds de la vida quotidiana.
cat
dc.description.abstract
Esta investigación tiene como objetivo analizar la relación entre el discurso religioso del Nacionalcatolicismo y la religiosidad vivida por las clases populares a Lleida durante el periodoperíodo franquista. A través de los documentos eclesiásticos de la época y de la información recogida en historias de vida se trata de ver como se han relacionado ambos niveles y como las clases populares han vivido la ideología del Nacionalcatolicismo en esta etapa de la historia contemporánea de España y de Catalunya. Este estudio se aleja, por lo tanto, de las investigaciones sobre las estructuras institucionales de la Iglesia y las relaciones de esta con el régimen franquista, así como de los estudios cuantitativos de sociología basados en encuestas sobre el nivel de práctica religiosa. En este caso se trata de entender, a través del análisis de los documentos orales, como se vivió en la vida cotidiana una ideología que se imponía desde el Sido y desde la Iglesia; como aquella ideología hegemónica condicionó la vida de las clases populares y como estas, desde una posición de subalternidad, respondieron con estrategias diversas a estos condicionamientos.<br/>El marco geográfico de esta investigación es la ciudad de Lleida porque todos los testigos orales, así como la documentación escrita, han sido recogidos allí.<br/>A cambio, como se verá, a menudo se hacen referencias a la vida religiosa de los pueblas o de las partidas rurales que rodean la ciudad, puesto que la vida de los leridanos ha sido tradicionalmente caracterizada por una estrecha relación entre el casco urbano y el mundo rural. Además, hasta la mitad de este siglo no se puede decir que Lleida empezase a experimentar un crecimiento y un proceso de urbanización generalizado. Por lo tanto, las características del casco urbano no eran antes de esta fecha demasiada diferentes del resto y formaba con el territorio circundando uno conjunto bien integrado. No tenía sentido, pues, establecer unos topes geográficos rígidos cuándo el funcionamiento cotidiano de la ciudad y del mundo rural cercano implicaba - y implica - una constante dinámica de relaciones diversas.<br/>Con respecto a los topes temporales de esta investigación, el franquismo constituye su eje principal. De todo el periodoperíodo franquista pero, interesan especialmente los años en qué el régimen utilizó la ideología del Nacionalcatolicismo como fuente de legitimidad. Aun cuando esta ideología no desapareció nunca de forma oficial, es sobre todo hasta los años 60 que se utilizó tanto desde el Sido como desde la Iglesia. Por lo tanto, me centraré especialmente en el periodoperíodo que va desde el acabamiento de la guerra civil hasta las finales de los 60, cuándo la contestación política al régimen empezó a hacerse incluso desde medios eclesiásticos. Hay que advertir, pero, que temporalmente tampoco no se pueden dar unos topes rígidos puesto que la repercusión de aquella etapa llega hasta nuestros días y los esquemas mentales que subyacen aun en los discursos religiosos de buena parte de la población tienen sus raíces en una forma de vida más propia de los años 40 y 50 que de la Lleida actual. Las mentalidades cambian más lentamente que las estructuras políticas o económicas, por lo tanto no se pueden establecer topes temporales estrictos cuándo se estudian las ideas y actitudes de la vida cotidiana.
spa
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Lleida
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
franquisme
dc.subject
aspectes religiosos
dc.subject
Esglèsia Catòlica
dc.subject
Lleida
dc.subject
cultura catalana
dc.subject
història
dc.subject
1939-1960
dc.subject.other
Ciències humanes i socials
dc.title
Esglesia i cultura popular a Lleida sota el franquisme
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
2
cat
dc.subject.udc
94
cat
dc.contributor.director
Prat i Carós, Joan
dc.contributor.tutor
Feixa, Carles
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
S.54-1998


Documentos

bsole_pt1.pdf

555.5Kb PDF

bsole_pt2.pdf

536.6Kb PDF

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)