Quintas y servicio militar: Aspectos sociológicos y antropológicos de la conscripción (Lleida, 1878-1960)

Abstract

La història i la sociologia s'han ocupat amb freqüència dels temes militars i de l'estudi de les guerres des de la perspectiva dels fets polítics o de l'organització militar. Però aquesta ha estat sobretot una història dels uniformes, de les condecoracions, de les campanyes i batalles, mentre que per contra són pocs els estudis que es refereixen a la incidència de l'Exèrcit i del servei militar sobre la societat, així com sobre la visió que la població té d'aquestes institucions. <br/>La investigació que vam presentar pretén situar-se en una perspectiva molt distinta d'aquesta "dimensió militar" de la història, ja que tracta de les relacions i reaccions civils que planteja la instauració del servei militar. Excepte en casos de societats fortament militaritzades, existeixen importants diferències entre la ideologia militar i la forma com les societats reben aquesta ideologia, el que provoca diferències i distincions, relacions socials i interaccions. Aquest treball pretén estudiar els efectes derivats de la implantació del servei militar obligatori i les estratègies socials de la població per a adaptar-se o rebutjar la seva obligatorietat. Per a aconseguir-lo, aquesta investigació tracta de combinar una aproximació a nivell microsocial (mitjançant el treball en comunitats o àrees reduïdes), amb una anàlisi més àmplia que tingui en compte el marc general (com els aspectes legislatius que emmarquen les possibles reaccions populars).

La historia y la sociología se han ocupado con frecuencia de los temas militares y del estudio de las guerras desde la perspectiva de los hechos políticos o de la organización militar. Pero ésta ha sido sobre todo una historia de los uniformes, de las condecoraciones, de las campañas y batallas, mientras que por el contrario son pocos los estudios que se refieren a la incidencia del Ejército y del servicio militar sobre la sociedad, así como sobre la visión que la población tiene de estas instituciones. <br/>La investigación que presentamos pretende situarse en una perspectiva muy distinta de esa "dimensión militar" de la historia, puesto que trata de las relaciones y reacciones civiles que plantea la instauración del servicio militar. Excepto en casos de sociedades fuertemente militarizadas, existen importantes diferencias entre la ideología militar y la forma como las sociedades reciben esa ideología, lo que provoca diferencias y distinciones, relaciones sociales e interacciones. Este trabajo pretende estudiar los efectos derivados de la implantación del servicio militar obligatorio y las estrategias sociales de la población para adaptarse o rechazar su obligatoriedad. Para conseguirlo, esta investigación trata de combinar una aproximación a nivel microsocial (mediante el trabajo en comunidades o áreas reducidas), con un análisis más amplio que tenga en cuenta el marco general (como los aspectos legislativos que enmarcan las posibles reacciones populares).