Segregació urbana i educació. Anàlisi de les desigualtats socioculturals dels barris de Lleida

Abstract

El qüestionament constant al que s'ha sotmès l'Estat del Benestar arreu del món, des de les diferents postures polítiques, socials i econòmiques, ha provocat una crisi de desconfiança ideològica entre les forces polítiques que governen el món en l'actualitat. Així als EUA, per exemple, adduint la permanent contradicció entre drets socials i llibertat individual, els neoconservadors han abandonat, a la pràctica, el principi de garantir un nivell de vida mínim entès com a dret social. D'aquesta manera el Senat i el Congrés, amb majoria republicana, han proposat reduir els fons per a l'assistència sanitària dels vells, els nens i les dones embarassades. També han sofert conseqüències similars els medicaments dels pobres i dels aturats, i els programes d'higiene i salut laboral dels treballadors. Per contra, mentre s'han reduït aquestes despeses socials han augmentat substancialment les despeses militars.<br/>Un altre fet rellevant i a tenir en compte és la incitació permanent a la divisió de la classe treballadora que ha anat perdent la seva capacitat adquisitiva. L'acusació més freqüent que s´ha fet és que els únics beneficiaris de les prestacions socials que fa l'Estat són, fins ara, els negres, hispans o altres grups minoritaris. Això ha motivat l'aparició de forts components de xenofòbia ja que, en darrer terme, la culpa s'imputa a la mateixa classe a la qual s'ha considerat incapaç d'elevar el seu propi nivell de vida (Navarro, 1995)1 . Les concepcions d'aquest pensament liberal, que considera l'Estat del Benestar com una causa important de la lentitud del creixement econòmic i de l'augment de l'atur, s'exporten al món occidental durant els anys vuitanta i noranta.<br/>Aquest plantejament ha provocat que les societats desenvolupades atribueixin a la despesa "desproporcionada" inherent a l'Estat del Benestar la seva problemàtica econòmica. El major creixement econòmic i menor atur als EUA respecte els països de la Unió Europea, s'han atribuït, per exemple, al fet que als estats americans hi ha una menor protecció social. Així, diversos governs europeus estan seguint polítiques de debilitament de l'Estat del Benestar, cosa que comporta un cost social elevat per als sectors populars i urbans.

El cuestionamiento constante al que se ha sometido el Estado del Bienestar arreo del mundo, desde las diferentes posturas políticas, sociales y económicas, ha provocado una crisis de desconfianza ideológica entre las fuerzas políticas que gobiernan el mundo en la actualidad. Así en los EUA, por ejemplo, aduciendo la permanente contradicción entre derechos sociales y libertad individual, los neoconservadores han abandonado, a la práctica, el principio de garantizar un nivel de vida mínimo entendido como derecho social. De esta manera el Senado y el Congreso, con mayoría republicana, han propuesto reducir los fondos para la asistencia sanitaria de los viejos, los niños y las mujeres embarazadas. También han sufrido consecuencias similares los medicamentos de los pobres y de los desempleados, y los programas de higiene y salud laboral de los trabajadores. Por el contrario, mientras se han reducido estas gastos sociales han aumentado sustancialmentesubstancialmente los gastos militares.<br/>Otro hecho relevante y a tener en cuenta es la incitación permanente a la división de la clase trabajadora que ha ido perdiendo su capacidad adquisitiva. La acusación más frecuente que se ha hecho es que los únicos beneficiarios de las prestaciones sociales que hace el Estado son, hasta ahora, los negros, hispanos o otros grupos minoritarios. Esto ha motivado la aparición de fuertes componentes de xenofobia puesto que, en último término, la culpa se imputa a la misma clase a la cual se ha considerado incapaz de elevar su propio nivel de vida (Navarro, 1995)1 . Las concepciones de este pensamiento liberal, que considera el Estado del Bienestar como una causa importante de la lentitud del crecimiento económico y del aumento del paro, se exportan al mundo occidental durante los años ochenta y noventa.<br/>Este planteamiento ha provocado que las sociedades desarrolladas atribuyan al gasto "desproporcionada" inherente al Estado del Bienestar su problemática económica. El mayor crecimiento económico y menor paro a los EUA respeto los países de la Unión Europea, se han atribuido, por ejemplo, al hecho que a los estados americanos hay una menor protección social. Así, varios gobiernos europeos están siguiendo políticas de debilitamiento del Estado del Bienestar, cosa que comporta uno coste social elevado para los sectores populares y urbanos.