Bases biològiques per al disseny d'un programa de control integrat de plagues en tomaqueres de tardor-hivern sota plàstic

dc.contributor
Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal
dc.contributor.author
Arnó i Pujol, Judit
dc.date.accessioned
2011-04-12T17:54:01Z
dc.date.available
2009-12-18
dc.date.issued
1997-11-13
dc.date.submitted
2009-12-18
dc.identifier.isbn
9788469317518
dc.identifier.uri
http://www.tdx.cat/TDX-1218109-212144
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/8353
dc.description.abstract
El tomàquet és una de les hortalisses més importants a escala mundial i el sud-est<br/>espanyol n'és una de les majors zones productores. Part de la producció fora de<br/>temporada s'obté en hivernacles en els quals el control de plagues i malalties del cultiu<br/>es basa en aplicacions freqüents de pesticides. L'objectiu d'aquesta tesi és el d'establir<br/>les bases biològiques per al disseny d'un programa de control integrat de plagues en<br/>cultiu de tomàquet de tardor-hivern sota plàstic.<br/>El seguiment de les plagues i de la seva fauna útil associada, en 10 hivernacles de<br/>tomàquet de Múrcia i Alacant durant les campanyes de tardor-hivern del 1991-1992 i del<br/>1992-1993, va posar de manifest que les plagues principals d'aquest conreu són els<br/>aleuròdids Trialeurodes vaporariorum i Bemisia tabaci. L'abundància relativa d'aquestes<br/>espècies va anar canviant en el decurs del cultiu. B. tabaci va ser l'espècie majoritària<br/>després del trasplantament mentre que T. vaporariorum ho va ser a finals del cultiu. En<br/>aquestes condicions les alliberacions inoculatives d'Encarsia formosa no varen controlar<br/>les poblacions de mosca blanca. D'altra banda, la fauna útil autòctona associada a les<br/>mosques blanques va ser escassa, tant pel petit nombre d'espècies identificades<br/>(Eretmocerus mundus i Nesidiocoris tenuis) com per la seva abundància. Les plagues<br/>secundàries més importants van ser els minadors de fulla Liriomyza bryoniae i L trifolii<br/>(en alguns casos controlats per poblacions autòctones de Diglyphus sp.), l'àcar<br/>Aculops lycopersici i el noctúid Helicoverpa armígera.<br/>Amb l'objectiu de definir una unitat de mostratge que permeti avaluar poblacions<br/>barrejades de T. vaporariorum i B. tabaci, es va estudiar la distribució vertical d'aquestes<br/>dues espècies en tomaquera. En un assaig de semicamp fet a la primavera, els adults i<br/>els ous de T. vaporariorum van presentar una estratificació molt acusada i se situaren<br/>principalment en les fulles més joves, mentre que els adults i els ous de B. tabaci es van<br/>situar en fulles més madures. A les densitats enregistrades en aquest experiment, cap de<br/>les dues espècies va modificar la seva distribució vertical a dins de la planta pel fet<br/>d'estar barrejada amb l'altra. En el seguiment fet en tomaqueres de tardor-hivern<br/>cultivades en hivernacles sense calefacció, els ous de T. vaporariorum es van trobar<br/>principalment en el terç superior de la planta i els de B. tabaci en el terç central. Les larves deis darrers estadis i les pupes de les dues espècies es van localitzar majorment<br/>en el terç baix de la tomaquera. A l'hora de definir la millor unitat de mostratge es va<br/>estudiar la possibilitat de comptar els ous i les larves de 7*. vaporariorum i de B. tabaci en<br/>un o dos cercles (0=1,15 cm) tallats a l'atzar de cada folíol, en lloc de fer-ho en el folíol<br/>sencer. Els resultats indiquen que aquesta simplificació pot usar-se per estimar la<br/>població d'ous però no la de larves. Tenint en compte el cost d'agafar i processar les<br/>mostres, per densitats inferiors a 25 ous per folíol, el menys laboriós és fer el recompte<br/>d'ous de mosca blanca en un cercle per folíol agafat de folíols del terç alt de la planta.<br/>Per densitats majors a 25 ous per folíol i, segons la proporció relativa de T. vaporariorum<br/>i B. tabaci, és menys treballós fer el recompte en un cercle per folíol de folíols del terç<br/>mig. En canvi, l'estimació de la densitat de larves s'ha de fer en folíols sencers de l'estrat<br/>de baix de la planta, i es redueix el temps de mostreig comptant les larves a ull nu.<br/>Per avaluar la possibilitat d'utilitzar el mírid depredador Dicyphus tamaninii per al control<br/>biològic de T. vaporariorum i B. tabaci en tomaqueres de tardor-hivern, es van estudiar<br/>alguns paràmetres de la seva biologia en condicions hivernals, així com la seva<br/>preferència enfront d'aquests aleuròdids. A termofotoperíode 16:11°C i 9,5L:14,5F, tant<br/>les femelles de D. tamaninii criades a 25°C i fotoperíode 16L:8F, com les criades en<br/>condicions d'hivern van pondre ous. Aquests ous van trigar 3,4 vegades més en<br/>descloure que a 25°C. En condicions hivernals, el mírid va completar el desenvolupament<br/>postembrionari en 62 dies alimentant-se només de larves de B. tabaci però amb una<br/>baixa supervivència postembrionària (53%), la supervivència de les femelles als 60 dies<br/>va ser elevada i la seva fecunditat diària baixa. A 25 °C, D. tamaninii va matar més larves<br/>de mosca blanca que adults. Els mascles i les nimfes del mírid van depredar menys<br/>larves d'aleuròdid que les femelles. D. tamaninii no va mostrar preferència entre els<br/>adults de T. vaporariorum i els de B. tabaci. En oferir-li larves de les dues mosques<br/>blanques i, quan només es va considerar el nombre total de larves depredades, ni les<br/>femelles ni les nimfes del mírid van tenir preferència per cap de les dues espècies,<br/>mentre que els mascles van preferir les larves de T. vaporariorum. En canvi, quan es va<br/>considerar l'ordre en què es van depredar les preses (índex de Rodgers) tant les nimfes<br/>com els mascles i les femelles del mírid van preferir les larves de T. vaporariorum a les<br/>de B. tabaci. Els resultats obtinguts indiquen que D. tamaninii pot sobreviure i reproduirse<br/>a termofotoperíode 16:11°C i 9,5L:14,5F i, per tant, es pot descartar l'existència de<br/>diapausa de les femelles o dels ous en aquestes condicions ambientals. Aquest<br/>depredador accepta bé alimentar-se de larves de T. vaporariorum i B. tabaci, fins i tot<br/>quan estan barrejades, tot i tenir una certa preferència per les larves de T. vaporariorum.
cat
dc.description.abstract
El tomate es, a nivel mundial, una de las hortalizas más importantes, siendo el sudeste<br/>español una de las mayores zonas productoras. Parte de la producción fuera de<br/>temporada se obtiene en invernaderos en los que el control de plagas y enfermedades<br/>del cultivo se basa en frecuentes aplicaciones de pesticidas. El objetivo de esta tesis es<br/>establecer las bases biológicas para el diseño de un programa de control integrado de<br/>plagas en cultivos de tomate de otoño-invierno bajo plástico.<br/>El seguimiento de las plagas y de su fauna útil asociada en 10 invernaderos de tomate de<br/>Murcia y Alicante en las campañas de otoño-invierno de 1991-1992 y 1992-1993, puso de<br/>manifiesto que las principales plagas del cultivo son los aleuródidos Trialeurodes<br/>vaporariorum y Bemisia tabaci. La abundancia relativa de estas especies fue variable en<br/>el curso del cultivo. B. tabaci fue la especie mayoritaria después del trasplante mientras<br/>que T. vaporariorum lo fue al final del cultivo. En estas condiciones las introducciones<br/>inoculativas de Encarsia formosa no controlaron las poblaciones de mosca blanca. Por<br/>otra parte, la fauna útil asociada a estas moscas blancas fue escasa tanto en el número<br/>de especies identificadas (Eretmocerus mundus y Nesidiocoris tenuis) como en su<br/>abundancia. Las plagas secundarias más importantes fueron los minadores de hoja<br/>Liriomyza bryoniae y L trifolii (en algunos casos controlados por poblaciones autóctonas<br/>de Diglyphus sp.), el acaro Aculops lycopersici y el noctuido Helicoverpa armígera.<br/>Con objeto de definir una unidad de muestreo que permita evaluar poblaciones<br/>mezcladas de T. vaporariorum y B. tabaci se estudió la distribución vertical de estas dos<br/>especies en tomatera. En un ensayo de semicampo realizado en primavera, los adultos y<br/>los huevos de T. vaporariorum presentaron una estratificación muy acusada situándose<br/>principalmente en las hojas más jóvenes, mientras que los adultos y los huevos de<br/>B. tabaci se situaron en hojas más maduras. A las densidades registradas durante el<br/>experimento ninguna de las dos especies modificó su distribución vertical en la planta<br/>como consecuencia de hallarse mezclada con la otra especie. En el seguimiento<br/>realizado en tomate de otoño-invierno cultivado en dos invernaderos sin calefacción, los<br/>huevos de T. vaporariorum se hallaron principalmente en el tercio superior de la planta y<br/>los de B. tabaci en el tercio central. Las larvas de los últimos estadios y las pupas de<br/>ambas especies se localizaron mayoritariamente en el tercio inferior de la tomatera. Para<br/>definir la mejor unidad de muestreo se ha estudiado, también, la posibilidad de contar los<br/>huevos y las larvas de T. vaporariorum y de B. tabaçi en uno o dos círculos (0=1,15 cm) cortados al azar de cada foliólo, en vez de contarlos en el foliólo entero. Los resultados<br/>indican que esta simplificación puede usarse en el caso de los huevos pero no en el de<br/>las larvas. Teniendo en cuenta el coste de recoger y procesar las muestras, para<br/>densidades inferiores a 25 huevos por foliólo, lo menos trabajoso es realizar el recuento<br/>en un círculo por foliólo de foliólos del tercio superior de la planta. Para densidades<br/>mayores de 25 huevos por foliólo, y según de la proporción relativa de T. vaporariorum y<br/>B. tabaci, resulta menos laborioso hacer el conteo en un circulo por foliólo de foliólos del<br/>tercio central de la planta. La estimación de la densidad de larvas debe realizarse en<br/>foliólos enteros tomados del tercio inferior de la tomatera y se reduce el tiempo de<br/>muestreo contando las larvas sin la ayuda del binocular.<br/>Para evaluar la posibilidad de utilizar el mírido depredador Dicyphus tamaninii para el<br/>control biológico de T. vaporariorum y B. tabaci en tomate de otoño-invierno, se estudió<br/>algunos parámetros de su biología en condiciones invernales, así como su preferencia<br/>frente a estos aleuródidos. A termofotoperíodo 16:11°C y 9,5L: 14,50, las hembras de<br/>D. tamaninii criadas a 25°C y fotoperíodo 16L:80 y las criadas en condiciones de invierno<br/>pusieron huevos. Estos huevos tardan 3,4 veces más en eclosionar que a 25°C. En<br/>condiciones invernales, el mírido completó su desarrollo postembrionario en 62 días<br/>alimentándose únicamente de larvas de B. tabaci, aunque con una supervivencia<br/>postembrionaria baja (53%), la supervivencia de las hembras a los 60 días fue elevada y<br/>su fecundidad diaria baja. A 25 °C, D. tamaninii mató más larvas de mosca blanca que<br/>adultos. Los machos y las ninfas depredaron menos larvas de aleuródido que las<br/>hembras. El mírido no mostró preferencia entre los adultos de T. vaporariorum y los de<br/>B. tabaci. Al ofrecerle larvas de las dos moscas blancas y, cuando únicamente se tuvo en<br/>cuenta el número total de larvas depredadas, ni las hembras ni las ninfas del mírido<br/>tuvieron preferencia por ninguna de las dos especies mientras que los machos prefirieron<br/>las larvas de T. vaporariorum. En cambio cuando se tuvo en cuenta el orden en que se<br/>depredaron las presas (índice de Rodgers), las ninfas, los machos y las hembras del<br/>mírido prefirieron las larvas de T. vaporariorum a las de B. tabaci. Los resultados<br/>obtenidos indican que D. tamaninii puede sobrevivir y reproducirse a termofotoperíodo<br/>16:11°C y 9,5L:14,50, por lo que puede descartarse la existencia de diapausa de las<br/>hembras o de los huevos en estas condiciones ambientales. Este depredador acepta<br/>bien alimentarse de larvas de T. vaporariorum y B. tabaci, incluso cuando se encuentran<br/>mezcladas, aunque tiene cierta preferencia por las larvas de T. vaporariorum.
spa
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Lleida
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
control integrat de plagues
dc.subject
Aleyrodidae
dc.subject
Miridae
dc.subject
hivernacle
dc.subject
preferència
dc.subject
termofotoperíode
dc.subject
tomàquet
dc.subject
Dicyphus tamaninii
dc.subject
Bemisia tabaci
dc.subject
Tríaleurodes vaporariorum
dc.subject.other
Producció Vegetal
dc.title
Bases biològiques per al disseny d'un programa de control integrat de plagues en tomaqueres de tardor-hivern sota plàstic
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
631
cat
dc.subject.udc
632
cat
dc.subject.udc
633
cat
dc.contributor.director
Gabarra i Ambert, Rosa
dc.contributor.tutor
Albajes Garcia, Ramon
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
cat
dc.identifier.dl
L-334-2010


Documents

TJAP1de2.pdf

6.923Mb PDF

TJAP2de2.pdf

4.862Mb PDF

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)