L'acció antròpica sobre les matèries dures animals durant el Plistocè del Nord-Est de Catalunya

Abstract

Estudi de diferents aprofitament antròpics de la fauna del Plistocè del Nord-Est de Catalunya des d’una perspectiva tafonòmica, de determinació faunística, de processos de formació dels dipòsits òssis (ja sigui per acció d’un carnívor, processos de desarticulació natural o per acció de l’home). L’acumulació antròpica s’estudia des de l’òptica de l’anàlisi de les modificacions òssies i es determinen els següents processos: esquarterament, desarticulació, descarnació, obtenció de medul•la i grasses i fabricació d’eines (indústria òssia). La metodologia de treball s’ha elaborat a partir de l’experimentació, la comparació bibliogràfica, tant de jaciments arqueològics com etnològics. La fitxa resultant de la metodologia aplicada és analítica i estructural. L’estudi es limita als jaciments de L’Arbreda, Mollet i Cova 120 que donen una completa visió evolutiva de les tècniques de carnisseria i fabricació d’eines òssies que van des del Paleolític mitjà a finals del superior. Com a contrapunt s’han estudiat també les modificacions òssies del jaciment vil•lafranquià. D’un antiguitat de 900.000 anys d’Incarcal V. D’aquesta manera es poden contrastar els resultats dels jaciments arqueològics. Evidentment aquest jaciment paleontològic no conserva cap vestigi d’acció humana. Tot això ha portat a poder determinar els diferents processos que han contribuït a la formació dels dipòsits òssis esmentats, els diferents mètodes de carnisseria aplicats i els processos de fabricació d’eines òssies. A partir d’aquesta informació s’han pogut establir diferents tècniques i de mètode que han pogut comparar-se amb diferents períodes culturals, establint-se una clar correlació entre canvi tècnic i canvi cultural.

Estudio de los distintos aprovechamientos antrópicos de la fauna pleistocénica de la Ccatalunya N.O., desde una perspectiva tafonómica, de determinación faunística, de procesos de formación de los depósitos óseos (ya sea por acción de carnívoro, procesos de desarticulación natural o por acción del hombre). La acumulación antrópica se estudia desde la óptica del análisis de las modificaciones óseas, determinándose los siguientes procesos: despellejamiento, descuatización primaria y secundaria, desarticulación, descarnación, obtención de médula y grasas y fabricación de útiles (industria ósea). La metodología de trabajo se ha elaborado a partir de la experimentación, la comparación bibliográfica, tanto de yacimientos arqueológicos, como etnológicos. El tipo de ficha resultante de la metodología aplicada es una exhaustiva ficha analítica y estructural. El estudio se limita a los yacimientos de L’Arbreda, Mollet i i Cova 120, que nos dan una completa visión evolutiva de las técnicas de carniceria y fabricación de utillaje óseo que abarcan desde el Paleolítico Medio a finales del Superior. Como contrapunto se han estudiado tambien las modificaciones óseas del yacimiento vilafranquiense, de una antiguedad de 900.000 años de Incarcal V. De esta manera se pueden contrastar los resultados de los yacimientos arqueológicos. Evidentemente este yacimiento paleontológico no conserva, ni por asomo, ningun vestigio de acción humana. Todo ello nos ha llevado a poder determinar los distintos procesos que han contribuido a la formación de los depósitos óseos mencionados, los distintos métodos de carnicería aplicados y los procesos de fabricación de utillaje óseo. A partir de esta información hemos podido establecer diferencias técnicas y de método que han podido ser comparadas con los distintos períodos culturales, estableciéndose una clara correlación entre cambio técnico y cambio cultural.