Estudi i edició de les inscripcions llatines falses d’Hispània (ca. 1440-1550)

Abstract

Aquesta Tesi Doctoral té per objecte l’estudi i edició del conjunt d’inscripcions llatines falses atribuïdes a l’antiga Hispania i aparegudes durant el primer Renaixement, des de mitjan s. XV i fins l’any 1550. Es tracta de poc més d’un centenar de textos epigràfics que mai no van ser realment gravats, sinó que únicament van ser copiats per escrit dins dels reculls epigràfics (syllogai) redactats a l’època. El fet que la gran majoria d’aquests es basessin en síl·loges composades prèviament va fer que aquestes falsificacions literàries tinguessin una gran difusió, primer en els reculls manuscrits i posteriorment en les obres impreses. A mode d’introducció (Capítol 0), es fa un repàs de l’estudi i interès que han despertat els falsos epigràfics als s. XIX-XXI, així com una breu exposició de les problemàtiques que sorgeixen a l’hora d’abordar aquesta temàtica. La primera part de la Tesi està constituïda per un estudi del context en què van aparèixer els falsos. Aquest estudi abraça tres grans aspectes: a) el desenvolupament de les ideologies preponderants dins de la historiografia espanyola coetània al període històric romà (Capítol 1); b) la catalogació exhaustiva de tota la documentació (tant manuscrita com impresa) que recull les inscripcions falses d’Hispània, des dels primers testimonis i fins les Inscriptiones antiquae totius orbis romani (1603) de Gruter (Capítol 2), i c) l’anàlisi filològica comparativa de les síl·loges més importants (Capítol 3). La segona part de la Tesi la conforma l’edició crítica pròpiament dita juntament amb el comentari de les inscripcions falses (Capítol 4). L’edició dels textos es basa en les conclusions estemmàtiques extretes de l’estudi del tercer capítol. A més de fixar el text llatí, s’adjunta un exhaustiu aparat crític, així com una traducció del text, amb què es precisa la interpretació dels epígrafs. Al final de l’edició s’inclouen uns índexs sobre el contingut dels epígrafs falsos segons el model dels indices epigraphici propis dels corpora d’inscripcions autèntiques. El comentari de les inscripcions té com a finalitat explicar el significat de l’epígraf (sempre que aquest no és obvi) i detectar les fonts que eventualment han estat utilitzades pels falsaris per a la fabricació de cada text, ja siguin epigràfiques, literàries o numismàtiques. Igualment, s’assenyalen els paral·lels interns existents entre els diversos falsos (tant els que conformen la nostra edició com la resta de falsos epigràfics llatins humanístics), i es noten els casos més interessants de repercussió historiogràfica i pervivència d’aquests falsos. En la conclusió (Capítol 5), l’autor ofereix una anàlisi global dels falsos epigràfics hispànics de finals del s. XV i principis del s. XVI, amb un apunt sobre el possible origen i identitat dels responsables dels processos de falsificació més importants. La Tesi es completa amb quatre índexs generals: de personatges (s. XIII-XVII), de cites clàssiques, de manuscrits i d’inscripcions.

The focus of this PhD Dissertation is the study and edition of the whole of the Latin spurious inscriptions located in Roman Hispania and created during the early Renaissance, from mid-Fifteenth century until 1550. They add up to about a hundred epigraphic texts, which were actually never engraved on stone and were only written down in the epigraphical collections (syllogai) created at that time. The fact that the vast majority of them were based on earlier collections allowed a wide dissemination of these literary forgeries, at first in manuscript works and at a later stage through the press. In the introduction (Chapter 0), the author carries out an overview of the studies on epigraphic fakes from the 19th to 21st centuries, as well as a brief exposition of the problems which are encountered in dealing with this subject. The first part of the Dissertation is dedicated to the study of the context in which the fake inscriptions appeared. This study comprehends three great aspects: a) the development of the predominant ideologies in the contemporary Spanish historiography relating to the Roman period (Chapter 1); b) an exhaustive cataloguing of all documentation (both manuscript and printed) containing the fake inscriptions, from the first documents to the Inscriptiones antiquae totius orbis romani (1603) of Gruter (Chapter 2), and c) the philological analysis and comparison of the most important collections (Chapter 3). The second part of the Dissertation is constituted by the critical edition and the commentary of the fake inscriptions (Chapter 4). The textual edition is based on the stemmatic conclusions reached in chapter three. Apart from fixing the Latin text, the author furnishes a complete critical apparatus and a translation, with which the author specifies his interpretation of the texts. At the end of the edition, the indexes referring to the content of the texts are included, following the model of the indices epigraphici usually found in the corpora of authentic inscriptions. The commentary of the inscriptions aims to explain the signification of the texts (whenever it is not obvious) and to identify the sources, whether epigraphic, literary or numismatic, used as models by the forgers. Likewise, the author points out the internal parallels between the spurious inscriptions (the ones included in our edition as well as the rest of the humanistic Latin epigraphic forgeries), and he notes the most interesting cases of historiographical repercussion and their survival through time. In the conclusion (Chapter 5), the author provides a global analysis of the Hispanic epigraphic falsification at the end of the fifteenth century and the beginning of the sixteenth, with a final note abut the possible origin and identity of the humanists responsible for the most relevant sets of fake inscriptions. The Dissertation is completed with four general indexes: persons (13th-17th centuries), classical citations, manuscripts and inscriptions.