El tacte educatiu. Bases per a una proposta de formació

Abstract

La tesi doctoral titulada El tacte educatiu. Bases per a una proposta de formació, suposa una important aportació a la recerca teòrica sobre el tacte pedagògic, així com sobre les possibilitats de la seva aplicació en l’àmbit de la formació inicial dels mestres. En els darrers anys la qüestió del tacte i, en especial, la contribució del reconegut pedagog holandès Max van Manen, ha estat tractada per diversos especialistes en teoria de la l’educació, així com a reunions i simposis diversos. Tanmateix, mai s’havia estudiat quines eren les fonts teòriques de l’obra de Van Manen, per veure si realment la seva és una aportació original. La present tesi mostra com la qüestió del tacte educatiu té les seves arrels en l’Ètica a Nicòmac d’Aristòtil, la lliçó inaugural que Herbart fa l’any 1802 a la Universitat de Göttingen, l’obra Padagögic Takt de Jakob Muth i, més concretament, en l’actualització que Hans-Georg Gadamer fa de l’Ètica a Nicòmac a través del seu mestre Martin Heidegger. Al mateix temps, la tesi aprofundeix no només la base filosòfica del tacte educatiu sinó també en l’estrictament pedagògica. Per això aporta la traducció d’un manuscrit de Herbart que es troba a la Universitat de Göttingen, així com l’obra de Muth que es citada per Max van Manen. La conclusió de l’estudi de tots aquests textos, mai fins ara traduïts al català ni al castellà, així com de la primera part d’aquesta recerca és que l’obra pedagògica de Van Manen no és ni molt menys original, sinó que beu de les fonts esmentades. En la segona part de la tesi s’aborda la qüestió de la formació del tacte i, per això, hi ha un treball de camp —amb la metodologia de l’entrevista etnogràfica—, a diversos especialistes en el món de les arts plàstiques, la música i la poesia. La tesi d’aquesta segona part de la recerca és que només es pot abordar una formació del tacte en l’educació inicial dels mestres si prenem com a model el món de “l’art” i abandonem el món de la “tècnica”. Una de les originalitats de la tesi i, en especial, d’aquesta segona part és la presentació de les idees en base a una escala musical, en la que la nota “la”, sense ser la més important, és la que permet afinar els “instruments”. Això fa que es demani un canvi de perspectiva en la formació de mestres i no només s’utilitzi l’art i la literatura com una eina didàctica, sinó com una perspectiva pedagògica. La tesi ajuda a repensar la formació inicial dels mestres a partir de les aportacions de les arts, el cinema i la música, així com també la literatura en vistes a replantejar el currículum de les facultats d’educació a partir d’algunes de les propostes d’aquesta tesi. Finalment, el que motiva l’oportunitat de la lectura d’aquesta tesi és la necessitat d’oferir en la formació inicial dels mestres una nova visió de la seva feina des de la perspectiva del tacte i no només de les “tàctiques”, que són, en aquest moment, el nucli al voltant del que majoritàriament es construeixen els currículums i els plans de formació.

The doctoral thesis, entitled The educational tact. Bases for a formative proposal, points out an important contribution to the theoretical research about pedagogical tact the as well as possibilities for its application to Teacher Training at University. In recent years, the question of tact, and specifically, the contribution of the Dutch pedagogue Max van Manen, has been worked on by different specialists in the Theory of Education and at different conferences and symposiums. A study of the theoretical sources and the original contribution of van Manen’s work has never been made until now. This thesis shows how the Educational Tact question has its roots in different works, such as the Aristotelian work Nicomac Ethics, Herbart’s lecture that was read in Göttingen University in 1802, Jakob Muth’s work entitled Pädagogic Takt and more specifically Hans-Georg Gadamer’s updating about the Nicomac Ethics though his great teacher Martin Heidegger. At the same time, the thesis not only goes into philosophical bases, but also pedagogical aspects. That is why it provides the translation of a Herbart manuscript found in the library of Göttingen University, and the translation of Muth’s work quoted in Max van Manen’s pedagogical works. The conclusion of the study of the works, never translated into Catalan nor Castilian, and of the first part of the research, is that van Manen’s works are not original but instead his ideas come from the sources that have been mentioned above. In the second part of the research, the question of tact training is dealt with. That is why there is a fieldwork – in an ethnographic interview methodology -, with different specialists in the fields of music, poetry and sculpture. The thesis of the second part of the research is that tact training in teacher experience can only be tackled from the field of art and not the “technical” field. One of the original features of the thesis, especially in this second part of the work, is the presentation of the ideas on the bases of a musical scale in which the “la” is the note that allows the “instruments” to be tuned even though it is not the most important note. This carries a change of perspective in Teacher Training and not only the employment of the art or the literature as a teaching tool, but also as a pedagogical perspective. The thesis helps us to reconsider Teacher Training as belonging to the field of arts starting from the contributions of the arts, the cinema and music and literature in order to rethink the curriculums in Education Faculties based on some of the proposals of this thesis. Finally, one of the motivations of the reading of this thesis is the need to offer a new vision of Teacher Training from the tact perspective and not only from a “tactical” points of view, which is nowadays the point around which curriculums and training plans are built.