Les proves de correcció objectiva i l’aprenentatge de la Història de l’Art al Batxillerat

Abstract

Aquesta tesi s’inscriu en una línia d’investigació del grup de recerca consolidat DHIGECS de la UB que porta deu anys investigant la relació entre els resultats d’aprenentatge en la matèria d’Història i les activitats que permeten estimular amb més constància l’esforç d’aprenentatge de l’alumnat i que es reflecteixen en la valoració del seu rendiment.

L’estudi realitzat ha volgut verificar la hipòtesi segons la qual les proves de correcció objectiva --fàcils i ràpides de corregir per part del professorat-- si segueixen el discurs de la informació de la història de l’art formulada en el transcurs de la docència, i es proposen amb regularitat, i també si es corregeixen a posteriori en diàleg amb l’alumnat de manera que justifiquin i argumentin tant les respostes correctes com les incorrectes, en milloren el rendiment acadèmic. Per tal de verificar aquesta hipòtesi s’ha treballat amb una mostra de més de 400 alumnes de diversos centres públics i privats de Catalunya.

La tesi s’estructura en les següents parts: una primera part teòrica, que estaria reflectida en els dos primers capítols. Dins d’aquests, el 1r correspon a la introducció on es plantegen els precedents d’aquesta tesi i l’estat de la qüestió, l’objecte de la recerca, la hipòtesi i els objectius que s’han perseguit. El segon capítol correspon al marc teòric i metodològic en el qual s’inscriu.

Una segona part presenta el disseny de la recerca on es recullen els instruments que s’han utilitzar en la investigació i que es presenten per l’ordre amb què es van utilitzar al llarg del treball de camp. I es troben explicitats des del capítol tercer fins al setè. La tercera part, més pràctica, és la que correspon a l’experimentació. Aquesta part es subdivideix en dos capítols. El primer, el que correspon al capítol vuitè, és on es desenvolupa el treball de camp al centre experimentador, anomenat centre A i que constitueix un estudi de cas on la investigadora era alhora la professora; el segon, el que correspon al capítol novè, recull la mateixa experiència a la resta dels centres que varen participar en l’estudi. Finalment el Capítol X recull les conclusions. També cal esmentar que la tesi conté diversos annexos que es consideren necessaris per poder contrastar la recerca. En l’Annex I hi ha el recull de les revistes i altres fonts consultades pel que fa a l’estat de la qüestió; en el II s’especifica el programa d’Història de l’Art que ha estat comú a tots els centres; l’annex III inclou el material facilitat per a la didàctica dels centres experimentadors on no tan sols es recull el nucli de la programació (amb les idees principals a desenvolupar i els objectius didàctics) sinó també materials escrits per si es volien utilitzar a la classe; i, finalment, a l’Annex IV hi consten les transcripcions de les entrevistes finals realitzades al professorat.

The Evaluation of objective correction as a learning tool of the “History of Art” subject in “Batxillerat” (higher certificate A-level)

This thesis follows the study approach of the consolidated DHIGECS research team at UB University who, for ten years, have been researching into the realationship between the learning results of the subject of History and the activities which enable us to foster, successfully, the learning effort of students, which can be reflected in the final results.

The study aims to check the hypothesis which proves that objective tests – easy and quick to mark – can improve the students’ academic results, if they follow the information methodology applied throughout the lessons, and if they are carried out regularly, and if they are marked, with hindsight, together with the students so that they justify both correct and incorrect answers. In order to verify this hypothesis, the research is based on a sample of over 400 students from several public and private centres of Catalonia.

The thesis is divided into the following parts: a theoretical part, which is reflected in the first two chapters. The first one includes the introduction with the precedents of the thesis and the state of art, the subject of the research, the hypothesis and the objectives. The second chapter is about the theoretical-methodological framework.

The second part, the research design, where we find the tools used in the research which are presented in the order of usage throughout the field survey. They are explained from chapter III to VII.

The third part, more practical, is devoted to experimentation. This part is devided into two chapters. In the first one, which corresponds to chapter VIII, the field survey is developed in the experiencing centre called centre A; the second one, which corresponds to chapter IX, gathers the same experience in the rest of the centres which took part in the research. Finally, chaper X presents the conclusions.

It is also worth mentioning that this thesis contains several annexes which are thought to be necessary to check the research. In annex I, there is a list of the consulted magazines and other resources as far as the state of art is concerned; The second one specifies the curriculum of History of Art which has been common in all centres. Annex III includes the supplied learning materials of the experiencing centres where you can find not only the syllabus core ( with the main ideas to develop and objectives) but written materials as well to be used in class; finally, annex IV presents the transcriptions of the final interviews with the teachers.