Los cambios en la red social y en la percepción de la salud durante la jubilación.

Abstract

L'objectiu general d'aquest estudi és aprofundir en el coneixement de les estructures socials dels jubilats i la possible relació amb les diferents formes d'apercebre i manejar la salut..<br/>Des de l'Antropologia de la Medicina es reflexa el joc d'influències recíproques entre: les característiques del medi, la persona anciana com a part de la comunitat i les diverses formes de reaccionar davant els temes de salut. Aquest és l'enfocament que he seguit.<br/>Es consideraren les teories de la Desvinculació, l'Activitat, la Modernització, l'Ambigüitat, les Necessitats Humanes, la Continuïtat, l'Interaccionisme Simbólico/Etiquetatge, l'Intercanvi i la Marginació. Amb tot i això, el marc teòric que ha guiat aquest estudi ha estat l'enfocament del curs de la vida.<br/> A través del concepte del cicle vital, la vellesa és vista com una progressió des de la infància fins a l'ancianitat. L'acumulació d'experiències és la clau per entendre decisions o conductes en la vellesa.<br/> Aquesta orientació teòrica permet aclarir si l'envelliment és un problema por sí mateix o si la societat construeix el procés d'envelliment com a problemàtic. També ajuda a entendre els processos que porten a situacions de desigualtat en la vellesa.<br/> Tot basant-me en aquest marc teòric vaig enunciar 5 hipòtesis:<br/> Les dues primeres afirmen que si es produeix un descens de la xarxa social en la jubilació augmentarà la percepció negativa de la salut i, en conseqüència, les visites al metge. En la tercera hipòtesi s'afirma que les visites al metge augmentaran si en la jubilació es produeix dependència. La 4a afirma que les dones ames de casa no augmentaran les visites al metge si en la jubilació no disminueix la seua xarxa social. La quinta hipòtesi planteja que l'autopercepció de la salut serà més negativa en els individus que en la jubilació amainen el seu nivell socioeconòmic.<br/> La metodologia inclou l'Observació semiparticipativa i la Comparació de gèneres, de dos barris oposats en quant a situació, nivell socioeconòmic i procedència de la població principalment, d'edat (nou jubilats / 74 anys) i de més/menys visites al metge.<br/> Se realitzen 32 històries de vida que mostren l'evolució de les variables centrals de l'estudi: salut i vincles socials, i de les variables que se consideraren com a influents en aquesta relació. La duració mitjana d'aquests relats fou de 2 hores.<br/>Las xarxes socials es construïren tot preguntant a cada individu por una llista de persones amb les quals es relacionava actualment, las circumstàncies de la relació i l'evolució des que era xicotet.<br/>Per a l'anàlisi de les dades he utilitzat un model format por 4 àrees:<br/>Posició social (gènere, edat, classe social, residència)<br/>Vinculació social<br/>Salut (evolució des de xicotet)<br/>Creences i valors (observacions sobre l'ego, la rutina diària i les distraccions, els records, ...)<br/>Es conclou que els individus estudiats no presenten les característiques que la bibliografia descriu com a típiques de la vellesa; s'inclouen en el grup de la tercera edat (no de la quarta), etapa que, per a molts d'ells, és la de millor qualitat de vida, tot i amb les molèsties físiques.<br/>Els 32 individus de la mostra no presenten problemes de salut que els inhabiliten. Tots ells presenten una baixa utilització dels serveis sanitaris ambulatoris, al menys en quant a visites no programades.<br/>25 dels 32 individus de la mostra augmenten el temps que passen amb persones significatives en la jubilació.<br/>És l'augment del grau de satisfacció amb la seua estructura social el que millora l'autopercepció de la salut..

El objetivo general de este estudio es profundizar en el conocimiento de las estructuras sociales de los jubilados y su posible relación con diferentes formas de percibir y manejar la salud.<br/>Desde la Antropología de la Medicina se refleja el juego de influencias recíprocas entre las características del medio, el anciano como parte de la comunidad y las diversas formas de reaccionar frente a los temas de salud. Este es el enfoque que he seguido.<br/>Se consideraron las teorías de la Desvinculación, Actividad, Modernización, Ambigüedad, Necesidades Humanas, Continuidad, Interaccionismo Simbólico/Etiquetaje, Intercambio y Marginación. Pero el marco teórico que ha guiado este estudio ha sido el enfoque del curso de la vida.<br/> A través del concepto del ciclo vital la vejez es vista como una progresión, desde la infancia a la ancianidad. La acumulación de experiencias es la clave para entender decisiones o conductas en la vejez.<br/> Esta orientación teórica permite esclarecer si el envejecimiento es un problema por sí mismo o si la sociedad construye el proceso de envejecimiento como problemático. También ayuda a entender los procesos que llevan a situaciones de desigualdad en la vejez.<br/> Basándome en este marco teórico enuncié 5 hipótesis:<br/> Las dos primeras afirman que si se produce un descenso de la red social en la jubilación aumentará la percepción de salud negativa y, en consecuencia, las visitas al médico. En la tercera hipótesis se afirma que las visitas al médico aumentarán si en la jubilación se produce dependencia. La 4ª afirma que las mujeres amas de casa no aumentarán las visitas al médico si en la jubilación no disminuye su red social. La quinta hipótesis plantea que la autopercepción de la salud será más negativa en los individuos que en la jubilación disminuyan su nivel socioeconómico.<br/> La metodología incluye Observación semiparticipante y Comparación de géneros, de dos barrios opuestos en cuanto a situación, nivel socioeconómico y procedencia de la población principalmente, de edad (recién jubilados / 74 años) y de más/menos visitas al médico.<br/> Se realizan 32 historias de vida que muestran la evolución de las variables centrales del estudio: salud y vínculos sociales, y de las variables que se consideraron como influyentes en esta relación. La duración media de estos relatos fue de 2 horas.<br/>Las redes sociales se construyeron preguntando a cada individuo por una lista de personas con las que se relacionaba actualmente, las circunstancias de la relación y la evolución desde pequeño.<br/>Para el análisis de los datos he utilizado un modelo compuesto por 4 áreas:<br/>Posición social (género, edad, clase social, residencia)<br/>Vinculación social<br/>Salud (evolución desde pequeño)<br/>Creencias y valores (observaciones sobre ego, rutina diaria y distracciones, recuerdos, ...)<br/>Se concluye que los individuos estudiados no presentan las características que la bibliografía describe como típica de la vejez; se incluyen en el grupo de la tercera edad (no de la cuarta), etapa que, para muchos de ellos, es la de mejor calidad de vida, incluso con las molestias físicas.<br/>Los 32 individuos de la muestra no presentan problemas de salud que los inhabiliten. Todos ellos presentan una baja utilización de los servicios sanitarios ambulatorios, al menos en cuanto a visitas no programadas.<br/>25 de los 32 individuos de la muestra aumentan el tiempo que pasan con personas significativas en la jubilación.<br/>Es el aumento del grado de satisfacción con su estructura social lo que mejora su autopercepción de salud