Pagesos en un món de canvis. Família i associacionisme agrari a la Selva del Camp, segles XVIII, XIX i XX.

Abstract

Esta tesis analiza las estrategias de reproducción de las casas campesinas de la zona del Camp de Tarragona, en el contexto de un proceso de transición social, siglos XVIII, XIX y XX caracterizado por la progresiva dependización de las economías agrarias respecto a la economía de mercado. Las prácticas alrededor de la reproducción se llevan a cabo gestionando los recursos propios de las casas campesinas, la herencia y el matrimonio son utilizados estratégicamente para regular la reproducción del grupo y del patrimonio en cada generación y también para garantizar su continuidad. En la medida que se mercantilizan los factores de producción, los campesinos se ven empujados a implementar más recursos reproductivos externos a la casa. La pluriactivitat económica creciente, presente en todo el período, y las asociaciones agrarias son factores de acomodación de las casas campesinas a los cambios. <br/>La metodología de la tesis se ha diseñado alrededor de dos unidades de observación: la casa campesina y las asociaciones agrarias. Los datos con que se ha trabajado proceden del análisis del ciclo de desarrollo familiar y patrimonial de una casa campesina, cal Lluques y también del estudio del asociacionismo agrario en la misma localidad de donde procede la familia objeto de estudio, la Selva del Camp (Tarragona). La metodología combina la consulta de fuentes documentales, de archivo, y la recogida de información oral, a través de la realización de entrevistas de orientación biográfica.<br/>El proceso de mercantilización de las economías campesinas que se analiza, ha sido estructurado en tres etapas. En la primera, desde el siglo XVIII hasta el último cuarto del XIX, la casa es la unidad de producción y de organización social básica, la comunidad local es su marco de integración y la reproducción económica está completamente vinculada a la reproducción familiar, de aquí la importancia de las estrategias de herencia y matrimonio. La inestabilidad de la explotación como recurso productivo y reproductivo, depende del ciclo familiar más que de las coyunturas económicas. El endeudamiento y la pluriactivitdad son, en este período, componentes estructurales de la reproducción de las casas campesinas.<br/>En la segunda etapa, desde finales del siglo XIX hasta los años 30, empiezan a jugar un papel importante los recursos reproductivos externos a la casa. Las asociaciones agrarias entran en la escena local el año 1900, cuando la crisis de finales de siglo provoca la expulsión de la población jornalera, una emigración que conlleva la dinamización del mercado de la tierra y el acceso de los pequeños campesinos a la propiedad de la tierra. Las asociaciones agrarias empiezan a estar presentes en las estrategias productivas y reproductivas de las casas, aunque hasta el momento del estallido de la guerra civil, su papel en la esfera productiva será poco trascendente y tenderá a reproducir las divisiones de la estructura social local.<br/>Desde los años 30 hasta hoy, se evidencia un aumento de los niveles de dependencia externa de las economías campesinas. Las estructuras cooperativas evolucionan de acuerdo con las exigencias del mercado pero su apoyo no resulta suficiente per garantizar la reproducción de las familias. La actividad agraria llega a depender de la capacidad de acceso a nuevas formas de ingresos, a menudo procedentes de actividades salarizadas y se implanta la logica de la pluralidad de bases económicas com una forma de poder mantener las explotaciones. La dependencia permite mantener la casa com base de la producción, però no com base de la reproducció ni de la organización social.

Aquesta tesi analitza les estratègies de reproducció de les cases pageses de la zona del Camp de Tarragona, en el context d'un procés de transició social, segles XVIII, XIX i XX caracteritzat per la progressiva dependització de les economies agràries respecte a l'economia de mercat. Les pràctiques al voltant de la reproducció es duen a terme gestionant els recursos propis de les cases pageses, l'herència i el matrimoni són utilitzats estratègicament per regular la reproducció del grup i del patrimoni a cada generació i també, i molt important en la seva lògica, per garantir-ne la continuïtat. En la mesura que es mercantilitzen els factors de producció, els pagesos es veuen empesos a implementar més recursos reproductius externs a la casa. La pluriactivitat econòmica creixent, present en tot el període, i les associacions agràries són factors d'acomodació de les cases pageses als canvis. <br/>La metodologia de la tesi s'ha dissenyat al voltant de dues unitats d'observació, per una banda, la casa pagesa, i per l'altra les associacions agràries. Les dades amb què s'ha treballat procedeixen de l'anàlisi del cicle de desenvolupament familiar i patrimonial d'una casa pagesa, cal Lluques i també de l'estudi de l'associacionisme agrari a la mateixa localitat d'on procedeix la família estudiada, la Selva del Camp (Tarragona). La metodologia combina la consulta de fonts documentals, d'arxiu, i la recollida d'informació oral, a través de la realització d'entrevistes d'orientació biogràfica.<br/>El procés de mercantilització de les economies pageses que s'analitza, ha estat estructurat en tres grans etapes. En la primera, des del segle XVIII fins al darrer quart del XIX, la casa és la unitat de producció i d'organització social bàsica, la comunitat local és el seu marc d'integració i la reproducció econòmica està completament vinculada a la reproducció familiar, d'aquí la importància de les estratègies d'herència i matrimonials. La inestabilitat de l'explotació com a recurs productiu i reproductiu, depèn del cicle familiar, tant o més que de les conjuntures econòmiques. L'endeutament i la pluriactivitat són, en aquest període, components estructurals de la reproducció de les cases pageses.<br/>En la segona etapa, des de finals del segle XIX fins els anys 30, comencen a jugar un paper important els recursos reproductius externs a la casa. Les associacions agràries entren en l'escena local l'any 1900, quan la crisi de preus de finals de segle provoca l'expulsió de la població jornalera, una emigració que acaba comportant la dinamització del mercat de la terra i l'accés a la propietat per part dels petits pagesos. Les associacions pageses comencen a incorporar-se en les estratègies productives i reproductives de les cases, tot i que fins a la guerra, el seu paper en l'esfera productiva serà poc transcendent i tendiran a reproduir les divisions de l'estructura social local.<br/>Des dels anys 30 fins avui, es fa evident la cada cop major dependència externa de les economies pageses. Les estructures cooperatives evolucionen d'acord amb les exigències del mercat però el seu recolzament no és suficient per garantir la reproducció de les famílies pageses. L'agricultura es fa depenent de l'accés a noves formes d'ingressos, molts cops provinents de relacions salarials, i s'implanta la lògica de la pluralitat de bases econòmiques com a forma de mantenir les explotacions. La reproducció depenent permet mantenir la casa com a base de la producció, però no com a base de la reproducció ni de l'organització social.

This thesis analyzes reproduction strategies in peasant households in the area of the Camp de Tarragona, within the context of a process of social transition during the 18th, 19th and 20 centuries, one feature of which was the increasing dependence of agrarian economies on a market economy. Practices related to reproduction involved the management of the peasant household's resources, with inheritance and marriage being used strategically to regulate the reproduction of the group and its patrimony in each generation and also, most importantly according to the group's logic, to guarantee its continuity. As factors of production became increasingly mercantilized, the peasants were obliged to exploit more reproductive resources external to the household. Growing use of multiple economic activities, a feature throughout the period under consideration, and agrarian associations are the means by which peasant households adapted to the changes. <br/>The thesis' methodology is structured around two observation units, on the one hand, the peasant household, on the other, agrarian associations. The data under consideration comes from the analysis of the family and patrimonial development cycle of a peasant household, namely 'Cal Lluques', located in the small town of La Selva del Camp in the province of Tarragona and also from research into the workings of agrarian associations in the same place. The methodology combines consultation of documentary sources, both working with archives and collecting oral information, through interviews of a biographical nature.<br/>The process by which peasant economies adapted to the market economy, analyzed here, is structured in three phases. First, from the 18th century to the last quarter of the 19th century, the household is the basic unit of production and social organization, integrated into the framework of the local community, with economic reproduction being closely linked to family reproduction, hence the importance of patrimonial and matrimonial strategies. The instability of the household and its land as a productive and reproductive resource depends as much, if not more, on the family cycle as on economic factors. Sustaining debt and multiple employment are structural elements in the reproduction of peasant households. <br/>In the second phase, from the end of the 19th century to the 1930s, reproductive resources external to the household begin to play an increasingly important role. Agrarian associations first appear in La Selva in 1900, when the crisis in prices at the end of the century lead to the expulsion of the day labourers, an emigration which brought with it a dynamic market for the sale of land and thus the access to more property for peasants with small holdings. Peasant associations begin to form part of the productive and reproductive strategies of the households, although until the Spanish Civil War, their role is of limited importance in terms of production, and they tend to reproduce the divisions of the local social structure. <br/>From the 1930s to the present, the external dependence of peasant economies becomes more and more evident. Cooperative structures develop in accord with the demands of the market, but the support they offer is not enough to guarantee the reproduction of peasant families. Agriculture comes to depend on access to new forms of earnings, often on the basis of salaried work, and the use of a range of economic activities becomes the only means by which the household and its lands remain a viable economic unit. Reproduction dependent on external factors allows the peasant household to remain a viable base for production, but not as a basis of reproduction or social organization.