Meitat de França, meitat d'Espanya, o Cerdanya Catalana?: Fronteres, identitats nacionals i espais de sociabilitat en una comarca del Pirineu.

Abstract

Meitat de França, meitat d'Espanya o Cerdanya catalana? Fronteres, identitats nacionals i espais de sociabilitat en una comarca del Pirineu<br/>Albert Moncusí Ferré<br/>Aquesta tesi té per objectiu la comprensió de l'impacte actual de la divisió fronterera d'una comarca pirinenca (la Cerdanya) travessada per la línia divisòria franco-espanyola des de 1659. El text té tres parts. A la primera (capítols 1 i 2) es presenten els objectius i metodologia de la recerca. Partint de les aportacions de diversos autors, es presenta també el plantejament teòric de la tesi. La segona part (capítols 3 i 4) contextualitza la Cerdanya a partir del repàs als processos de terciarització, urbanització, nacionalització i unificació europea, que ha experimentat la població de la comarca. Per últim, la tercera part (capítols 5 i 6) analitza situacions d'interacció, pràctiques, estratègies i discursos de persones de la Cerdanya, en relació amb el tema de les identitats nacionals i de la frontera internacional. La tesi defensada és que els processos de terciarització, urbanització, nacionalització i unificació europea han afavorit que la frontera internacional sigui un fet simbòlic ineludible, que les situacions d'interacció reprodueixen, d'acord amb la construcció de la vida quotidiana tenint presents de la frontera internacional i de las identitats nacionals, com a realitat.

Half of France, half of Spain or Catalan Cerdanya? Boundaries, national identities and space of sociability in a Pirinean region<br/>Albert Moncusí Ferré<br/>This thesis has by objective the comprehension of the current impact of the border division in a Pyrenean region (the Cerdanya valley) crossed by the spanish-french border since 1659. The text has three parts. The first one (chapters 1 and 2) presents objectives and methodology of the research. The same part tells the theoretical position of the thesis, departing of the arguments of several authors. The second part (chapters 3 and 4) sets the Cerdanya in the context of processes of terciarisation, urbanisation, nationalisation and European unification, which the population of Cerdanya has experimented. Finally, the third part (chapters 5 and 6) analyses population's strategies, practical, speeches and interplay situations in relationship to the topic of national identities and international frontier. The supported thesis is that terciarisation, urbanisation, nationalisation and European unification have favoured that international frontier is a symbolical and unavoidable fact. Interplay situations reproduce the border symbolical existence by the construction of daily life around and national identities and the border as a reality.

¿Mitad de Francia, mitad de España o Cerdanya catalana? Fronteras, identidades nacionales y espacios de sociabilidad en una comarca del Pirineo<br/>Albert Moncusí Ferré<br/>Esta tesis tiene por objetivo la comprensión del impacto actual de la división fronteriza de una comarca pirenaica (la Cerdanya) atravesada por la frontera francoespañola des de 1659. El texto tiene tres partes. En la primera parte (capítulos 1 y 2) se presentan los objetivos y metodología de la investigación. Partiendo de las aportaciones de varios autores, se presenta también el planteamiento teórico de la tesis. La segunda parte (capítulos 3 y 4) contextualiza la Cerdanya a partir del repaso a los procesos de terciarización, urbanización, nacionalización y unificación europea, que ha experimentado su población. Por último, la tercera parte (capítulos 5 y 6) analiza situaciones de interacción, prácticas, estrategias y discursos de personas de la Cerdanya, en relación con el tema de las identidades nacionales y de la frontera internacional. La tesis sostenida es que los procesos de terciarización, urbanización, nacionalización y unificación europea han favorecido que la frontera internacional sea un hecho simbólico ineludible, y que las situaciones de interacción reproducen su existencia en un plano simbólico, ligado a las identidades y a la construcción de la vida cotidiana alrededor de la frontera y de las identidades nacionales, como realidad.