Variabilitat i patrons funcionals en els sistemes tècnics de mode 2. Anàlisi de les deformacions d'ús en els conjunts lítics del Riparo Esterno de Grotta Paglicci (Rigano Garganico, Foggia), Aridos (Arganda, Madrid) i Galeria-TN (Atapuerca, Burgos)

Abstract

- RESUMEN - ABSTRACT <br/>RESUM <br/>La tesi que porta per títol Variabilitat i patrons funcionals en els sistemes tècnics de mode 2. Anàlisi de les deformacions d'ús en els conjunts lítics del Riparo Esterno de Grotta Paglicci (Rignano Garganico, Foggia), Áridos (Arganda, Madrid) i Galería-TN (Sierra de Atapuerca, Burgos), està centrada en l'estudi de la funció dels instruments lítics i en com aquestes dades poden aportar informació sobre la variabilitat tècnica dels conjunts acheulians. <br/>El treball consta de dues parts ben diferenciades. La primera està dedicada als aspectes metodològics, que inclouen el marc teòric del nostre sistema d'anàlisi (el Sistema Lògic Analític), els plantejaments bàsics de l'estudi funcional (amb especial èmfasi en la utilització del Microscopi Electrònic de Rastreig -MER- com a tècnica d'onservació), l'explicació de les bases del nostre programa experimental, i un apartat amb un estat de la qüestió sobre els principals aspectes relatius a la interpretació de les deformacions d'ús en instruments arqueològics. A continuació, presentem detalladament l'experimentació portada a terme i els resultats obtinguts, per acabar amb el plantejament d'un model interpretatiu dels processos de desgast en objectes lítics. <br/>A la segona part, donem pas a la presentació dels jaciments acheulians estudiats: el Riparo Esterno de Grotta Paglicci, els dos conjunts d'Áridos, i, finalment, el de Galería-TN. En cadascun dels capítols corresponents s'ofereix una presentació general del jaciment i una descripció global del conjunt lític, i es mostres i discuteixen els resultats funcionals obtinguts, per acabar amb una recapitulació i unes conclusions específiques per a cada cas. <br/>Abans de presentar les conclusions, incloem un capítol de discussió, on es valoren els resultats de l'anàlisi funcional, es confirma la viabilitat d'aquest tipus d'estudi, es comparen els resultats obtinguts en els diferents jaciments analitzats i es mostra de quina forma aquestes dades permeten afrontar el tema de la variabilitat tècnica acheuliana. <br/>A les conclusions, en primer lloc, recollim els principals avenços metodològics fruit de la nostra recerca. Confirmem la possibilitat de reconèixer accions i activitats realitzades amb eines antigues a través de l'estudi mitjançant el MER del desgast, assenyalem la importància de disposar d'un ampli programa experimental, i proposem un model interpretatiu segons el qual l'esmentat desgast s'explica per fenòmens bàsicament atricionals, en els quals la deformació plàstica dels materials lítics hi està plenament contemplada. <br/>Quant als resultats arqueològics, s'han identificat bàsicament activitats relacionades amb la carnisseria, però també amb el tractament de la pell i accions sobre matèries vegetals. Les dades obtingudes han permès avançar en la interpretació de les ocupacions humanes que generaren el registre de cada jaciment estudiat, així com explicar part de la variabilitat tècnica present en els conjunts de mode 2, en funció de les característiques de l'enclau on es localitza el jaciment (aire lliure, abric o cova), de la immediatesa dels recursos lítics i alimentaris, de les activitats portades a terme i de la planificació tècnica reflectida en el registre arqueològic. <br/><br/>Concloem la tesi amb la proposta de futures línies de recerca relacionades amb l'anàlisi funcional d'eines de pedra, com són l'avenç en el model interpretatiu de la deformació de materials lítics (mitjançant la realització d'experiments que permetin quantificar satisfactòriament els processos observats), el tractament estadístic de les variables considerades essencials, i el plantejament de protocols d'estudi on es combinin l'anàlisi del desgast amb el de residus.

La tesis doctoral titulada Variabilidad y patrones funcionales en los sistemas técnicos de modo 2. Análisis de las deformaciones por uso en los conjuntos líticos del Riparo Esterno de Grotta Paglicci (Rignano Garganico, Foggia), Áridos (Arganda, Madrid) y Galería-TN (Sierra de Atapuerca, Burgos), se centra en el estudio de la función de los instrumentos líticos y en cómo estos datos pueden aportar información acerca de la variabilidad técnica de los conjuntos achelenses. <br/>El trabajo consta de dos partes bien diferenciadas. La primera está dedicada a los aspectos metodológicos, que incluyen el marco teórico de nuestro sistema de análisis (el Sistema Lógico Analítico), los planteamientos básicos del estudio funcional (con especial hincapié en la utilización del Microscopio Electrónico de Barrido -MEB- como técnica de observación), la explicación de las bases de nuestro programa experimental, y un apartado con un estado de la cuestión sobre los principales aspectos relativos a la interpretación de las deformaciones por uso en instrumentos arqueológicos. A continuación, presentamos detalladamente la experimentación llevada a cabo y los resultados obtenidos, para terminar con el planteamiento de un modelo interpretativo de los procesos de desgaste en objetos líticos. <br/>En la segunda parte, damos paso a la presentación de los yacimientos achelenses estudiados: el Riparo Esterno de Grotta Paglicci, los dos conjuntos de Áridos, y, finalmente, el de Galería-TN. En cada uno de los capítulos correspondientes se ofrece una presentación general del yacimiento y una descripción global del conjunto lítico, y se muestran y discuten los resultados funcionales obtenidos, para acabar con una recapitulación y unas conclusiones específicas para cada caso. <br/>Antes de presentar las conclusiones, incluimos un capítulo de discusión, donde se valoran los resultados del análisis funcional, confirmando la viabilidad de este tipo de estudio, comparando los resultados obtenidos en los diferentes yacimientos analizados y viendo cómo estos datos permiten afrontar el tema de la variabilidad técnica achelense. <br/>En las conclusiones, en primer lugar, recogemos los principales avances metodológicos fruto de nuestra investigación. Confirmamos la posibilidad de reconocer acciones y actividades realizadas con instrumentos antiguos a través del estudio mediante MEB del desgaste, señalamos la importancia de disponer de un amplio programa experimental, y proponemos un modelo interpretativo según el cual dicho desgaste se explica por fenómenos básicamente atricionales, en los cuales la deformación plástica de los materiales líticos está plenamente contemplada. <br/>En cuanto a los resultados arqueológicos, se han identificado básicamente actividades relacionadas con la carnicería, pero también el tratamiento de la piel y acciones sobre materias vegetales. Los datos obtenidos han permitido avanzar en la interpretación de las ocupaciones humanas que generaron el registro de cada yacimiento estudiado, así como explicar parte de la variabilidad técnica presente en los conjuntos de modo 2, en función de las características del enclave donde se localiza el yacimiento (aire libre, abrigo o cueva), de la inmediatez de los recursos líticos y alimentarios, de las actividades llevadas a cabo y de la planificación técnica reflejada en el registro arqueológico. <br/>Concluimos la tesis proponiendo futuras líneas de investigación relacionadas con el análisis funcional de instrumentos de piedra, como son el avance en el modelo <br/><br/>interpretativo de la deformación de materiales líticos (mediante la realización de experimentos que permitan cuantificar satisfactoriamente los procesos observados), el tratamiento estadístico de las variables consideradas esenciales, y el planteamiento de protocolos de estudio donde se combinen el análisis del desgaste con el de residuos.

The doctoral dissertation entitled Variability and Functional Patterns in Mode 2 Technical Systems. Use-wear Analysis in Lithic Assemblages of Grotta Paglicci's Riparo Esterno (Rignano Garganico, Foggia ), Áridos ( Arganda, Madrid ) and Galería-TN (Sierra de Atapuerca, Burgos ) focuses on the functional aspects of lithic artefacts, and how these can provide information about technical variability within Acheulean assemblages. <br/>The work is divided into two main parts. The first one is dedicated to methodological issues, including: 1) an introduction to the theoretical framework used (the Logic-Analytic System), 2) the methodological principles of functional studies with special emphasis on the use of Scanning Electron Microscopy (SEM), 3) an explanation of the principles underlying our experimental project, and 4) a revision of the main current issues in the field of use-wear analysis (i.e. the principal aspects relative to the interpretation of use-wear traces on archeological artifacts). The rest of this first part of the dissertation comprises a comprehensive presentation of the experimentation accomplished and the results obtained, finishing with a proposal for an interpretive model to explain wear processes on lithic artifacts. <br/>In the second part, we present the Acheulean sites studied: Riparo Esterno at Grotta Paglicci, the two Áridos sites, and Galería-TN. Each chapter includes a general description of the archaeological deposits and their associated lithic assemblages, a discussion of the functional results obtained, and the case-specific conclusions derived. <br/>Before the general conclusions, we include a general discussion chapter, where the results of our functional analysis are evaluated, confirming the viability of this kind of study, comparing the results obtained in each case study, and showing how these data may contribute to the debated issue on Acheulean technical variability. <br/>First in the general conclusions, we summarize the main methodological achievements of our research. We confirm the possibility to recognize actions and activities carried out with ancient artifacts through use-wear analysis using SEM. We also stress the importance of having a broad experimental program, and propose an interpretive model in which the aforementioned use-wear is basically explained according to attritional phenomena, including plastic deformation of lithic materials. <br/>In regards to the archeological results derived from this work, we have identified butchery activities, hide working and intervention on plant matter. The data obtained have enabled us to advance in the interpretation of the human occupations that generated the archaeological record of each of the sites studied. We also were able to explain some aspects of the technical variability among Mode 2 assemblages, in terms of the environmental conditions of each specific site (open air, rock shelter or cave), the availability of lithic and food resources, the kind of activities performed, and the technical planning deduced from the archeological record. <br/>In the final part of this work we propose several future lines of research related with stone tool functionality, such as: 1) the advancement of the interpretative model to explain the processes of deformation of lithic materials (through experiments that enable us to efficiently quantify the observed processes), 2) the statistical treatment of essential variables, and 3) a proposal of research protocols that combine use-wear analysis with residue studies.