Tecnología lítica i variabilitat de les indústries del pleistocè mitjà i superior inicial del nord-est de la península ibèrica i sud-est de frança: nivell G de la caune de l'Aragó, la Selva i Conques del Rosselló, Ter i Lacustre de Banyoles

Abstract

DE LA TESI DOCTORAL <br/><br/>Aquesta Tesi Doctoral titulada: Tecnologia lítica i variabilitat de les indústries del Plistocè mitjà i superior inicial del nord-est de la Península Ibèrica i sud-est de França: Nivell G de la Caune de l'Arago, la Selva i conques del Rosselló, Ter i lacustre de Banyoles, té com a principals objectius científics l'estudi dels processos tecnològics del Paleolític inferior en aquestes àrees geogràfiques, i la seva implicació en la conducta paleoecosocial de les societats humanes prehistòriques. A partir de l'estudi de jaciments que es troben ubicats en diferents ecosistemes (planes de Taltaüll, Rosselló, Ter, la Selva i conca lacustre de Banyoles), i de les seves indústries procedents de dipòsits sedimentaris conservats en cova (sòl G de la Caune de l'Arago) o abric (nivells inferiors de Mollet I), a l'aire lliure sobre la superfície d'antics paleosòls (Puig d'Esclats, Casa Nova d'en Feliu i Can Burgés), en planes d'inundació fluvials (Domeny Industrial), a peu de dipòsits desmantellats per dinàmiques erosives de vessant (Costa Roja, Mas d'en Galí i Puig d'en Roca III) i en antigues terrasses fluvials fòssils (terrasses de Mas Ferréol, de la Plane d'en Bourgat i de la Butte du Four-Llabanère), s'aborden aquestes problemàtiques des de la reflexió i conceptualització dels instruments metodològics del Sistema Lògico-Analític. <br/><br/>La hipòtesi que es presenta per definir la dinàmica evolutiva de les indústries del Plistocè mitjà i superior inicial en el nord-est peninsular i sud-est francès gira a l'entorn de la interrelació tecnològica que s'estableix entre els Sistemes Operatius Tècnics amb bifaços i Levallois per una banda, i entre els que desenvoluparen altres instruments i sistemes d'explotació alternatius per l'altra. Es proposa un esquema evolutiu caracteritzat per l'absolut dinamisme i flexibilitat adaptativa de les indústries estudiades, que deixen en franca evidència les limitacions conceptuals dels Modes que Graham Clark (1977) definí. Aquests plantejaments tenen implicacions en els patrons conductuals a nivell cultural, de subsistència i territorialitat, que es defineixen a partir de la presència d'unes mateixes estructures tecnològiques operatives i conceptuals o "tradicions tècniques", en una mateixa unitat ecològica o regional durant el Paleolític inferior. La proposta presentada també està fonamentada en un model general de poblament i ocupació del territori basat en l'existència de comunitats homínides fortament arrelades a la vida permanent en uns mateixos biòtops i sistemes ecològics (regions en el sentit ampli de la paraula). La seva explotació i aprofitament maximal durant el Plistocè mitjà i superior inicial, degueren permetre la subsistència i evolució de poblacions que es pogueren perpetuar en espais diferenciats al llarg del Paleolític inferior. <br/><br/>Es tractaria en definitiva d'un comportament ecològic netament estructural, que permetria definir a les comunitats humanes que generaren els registres litotècnics estudiats, i que està basat en l'existència d'una complexa xarxa de territoris i regions ben jerarquitzats i organitzats, però separats entre ells -no pas per accidents geogràfics que actuessin com a espais limítrofs o fronterers, sinó per l'existència de poblacions culturalment diferenciades-. Els resultats obtinguts en les anàlisis litotècniques, també han permès documentar patrons adaptatius diferencials (reflectits en el grau de variabilitat tecnològica de les indústries) entre les diverses àrees geogràfiques per part dels homínids mesoplistocens. Les dades empíriques que han permès defensar aquesta hipòtesi, provenen de l'estudi de tres paràmetres: el de les àrees de captació de les matèries primeres necessàries per la talla -destaca l'existència d'uns patrons de captació estrictament local de les roques-, el de l'anàlisi dels sistemes de producció tècnics propis de cada unitat regional, i el de l'interval diacrònic obtingut per aquests assentaments, tant per cronologia relativa, com per mitjà de l'aplicació de les tècniques de datació absolutes.<br/> <br/><br/>Joan Garcia Garriga

OF THE DOCTORAL THESIS<br/><br/>The scientific objectives of the present Doctoral Thesis entitled: Lithic Technology and Variability of the Industries of the Middle and Initial Upper Pleistocene in the North-Eastern Iberian Peninsula and South-Eastern France: G Level of La Caune de l'Arago, La Selva, the River Basins of Roussillon, the Ter and Lacustrine Basin of Banyoles, are to study the technological processes of the Lower Palaeolithic in these geographical areas, and its implication in the paleo-ecosocial behaviour of the prehistoric human societies. Starting from the study of the lithotechnical records of archaeological sites located in different ecosystems (plains of Tautavel, the Roussillon, the Ter, la Selva and the Banyoles lacustrine basin), and their industries found in sedimentary deposits preserved in caves (G level of La Caune de l'Arago) or shelters (lower levels of Mollet I), in other open-air industries recovered from the surface of ancient paleosoils (Puig d'Esclats, Casa Nova d'en Feliu and Can Burgés), fluvial flood plains (Domeny Industrial), the foot of deposits dismantled by erosional action on slopes (Costa Roja, Mas d'en Galí and Puig d'en Roca III), and in ancient fossil fluvial terraces (Mas Ferréol, La Plane d'en Bourgat and La Butte du Four-Llabanère), this questions are discussed according to the reflection and conceptualization of the methodological instruments of the the Logical Analytical System. <br/><br/>The hypothesis, put forward in the present Doctoral Thesis, for the definition of the evolutionary dynamics of the industries during the Middle and initial Upper Pleistocene in the north-east of the Iberian Peninsula and south-eastern France revolves around the technological interrelation established between the Technical Operation Systems with bifaces and the Levallois method on the one hand, and between those that developed other tools and alternative systems on the other hand. Is proposed an evolutionary scheme characterized by the absolute adaptive dynamism and flexibility for the industries objective of our study, make it quite evident that there are conceptual limitations in the Modes as defined by Graham Clark (1977). These expositions have strong implications in connection with the cultural, subsistence and territorial patterns of behaviour, based on the presence of the same operative and conceptual technologies structures, or "technical traditions", in a single ecological or regional unit throughout the Lower Palaeolithic. The proposal presented is also founded on a general model of population and occupation of the territory, based on the existence of hominid communities deeply rooted in permanent life in the same biotopes and ecologic systems (regions in the broad sense of the word). The exploitation and maximum use of these systems during the Middle and initial Upper Pleistocene must have enabled the subsistence and evolution of populations who were capable of perpetuating themselves in differentiated spaces, throughout the Lower Palaeolithic. <br/><br/>This would, in reality, constitute a purely structural ecologic behaviour, which could help us determine the human communities who generated the analyzed lithotechnical records, based on the existence of a complex network of territories and regions, with a hierarchical system and organization, but separate from each other -not due to geographic features acting as limiting spaces or frontiers, but rather on account of the existence of populations with different cultures-. The results of the lithotechnical analyses have also enabled us to document the differentiated adaptive patterns of mesopleistocene hominids (reflected in the industries' level of technological variability) between the geographical areas. The empirical data on which we base our support of this hypothesis originate from the study conducted in connection with three parameters: the areas from whence the necessary raw materials for knapping were obtained -we must underline the existence of strict patterns by which, exclusively, local rocks were used-, the study of the technical production systems characteristic of each regional unit, and the diachronic interval of these settlements obtained both, by relative chronology as well as through the application of absolute dating techniques. <br/><br/> Joan Garcia Garriga