Capiteles Tardorromanos y Altomedievales de Hispania (ss. IV-VIII dC)

Abstract

La Tesi que aquí presentem pretén omplir un buit existent en els estudis sobre els capitells peninsulars d'aquesta cronologia, tradicionalment centrats en conjunts locals o regionals de peces. Aquest estudi, per contra, analitza els capitells peninsulars des d'un punt de vista global, tot intentant establir les diferències regionals més destacades, les influències externes més importants, fent una especial atenció a aquelles procedents del món bizantí i oriental, les influències que es produeixen entre diferents regions peninsulars, la importància exercida pels capitells que deriven dels models canònics romans i per aquells que deriven dels models bizantins, tot estudiant el tipus d'edifici per al qual foren destinats, i, finalment, l'anàlisi dels capitells de les esglésies que els últims anys s'han situat en el centre de la polèmica sobre la seva possible cronologia en època visigoda o mossàrab.<br/> No podíem afrontar aquest estudi sense tenir una especial cura del catàleg de peces, tot intentant reunir el màxim nombre de capitells - 890, molts dels quals romanen inèdits- per tal d'afrontar amb major precisió cadascun dels objectius plantejats. Un cop fet el catàleg hem dividit la península Ibèrica en vuit zones o regions, els capitells de les quals presenten algunes característiques en comú, i en primer lloc hem estudiat aquells conjunts que procedeixen d'edificis o zones arqueològiques conegudes -77 en total de les quals procedeixen 387 capitells. Aquest anàlisi ens ha de permetre afinar millor la seva cronologia i a la vegada obtenir valuoses dades respecte a l'ús de determinats tipus de capitells en determinats edificis. Finalment, s'estudien per separat aquells capitells dels quals no coneixem el seu context.<br/> A través d'aquest estudi hem observat com Hispània viu al marge de les principals produccions bizantines, doncs només hem comptabilitzat cinc importacions, si exceptuem aquells capitells de la zona de Barcelona que probablement arribaren en el s. XIII dC gràcies a la expansió aragonesa pel Mediterrani. No obstant, els tallers locals introduïren en les seves produccions nombrosos elements decoratius i estructurals d'origen bizantí, principalment a partir de la segona meitat del s. VI dC i VII dC. Aquest fenomen s'observa sobretot al sud peninsular, en algunes ciutats de la importància de Mérida, Còrdova i Toledo i en nombroses vil·les del centre peninsular, circumstància que ens parla del prestigi que aquestes produccions tingueren entre les classes més altes de la societat. També hem pogut observar com les influències procedents del nord d'Àfrica foren més freqüents a la meitat sud peninsular mentre que al nord-est hi predominaren aquelles procedents de França i al centre peninsular aquelles procedents de Toledo.<br/> També hem analitzat la recuperació que es produeix en algunes produccions del s. VI-VII dC dels models corintis canònics clàssics romans, principalment en aquelles construccions promogudes per la cort de Toledo, com la ciutat de Recópolis o l'església de San Juan de Baños Cerrato, o promogudes pel bisbe Fidel de Mérida, com l'església de Santa Eulàlia.<br/> Finalment, hem pogut determinar la cronologia mossàrab dels capitells d'algunes esglésies, com San Cebrián de Mazote, San Román de la Hornija o San Miguel de Escalada, que han aixecat tanta polèmica els últims anys.

This Doctoral Thesis seeks to fill an existing hole in the work on the peninsular capitals of this chronology, traditionally centred in local or regional groups of pieces. This study analyses the peninsular capitals from a global point of view, trying to establish the most notable regional differences, the most important external influences, paying special attention to those coming from the Byzantine and Oriental World, the influences that take place among the different peninsular regions, the importance exercised by the capitals that stem from the Roman canonical models and those that stem from the Byzantine models, studying the building type for which they were destined. Finally, the analysis of the capitals of the churches that have been located in the centre of the controversy on their possible chronology in Visigothic or Mozarabic time in the last years.<br/> We could not tackle this study without having a special attention to the catalogue of pieces, trying to gather the maximum number of capitals 890, many of which remain unpublished to confront this way with more precision each one of the outlined objectives. Once made the catalogue, we have divided the Iberian Peninsula in eight areas or regions, the capitals of which show some characteristics in common, and we have studied those groups that come from buildings or well-known archaeological areas 77 in total, from which come 387 capitals. This analysis must allow us to tune its chronology better and at the same time to obtain valuable data about the use of certain types of capitals in certain buildings. Finally, those capitals of which we don't know their context are studied for separate. <br/> Through this study we have observed how Hispania lives in the margin of the main Byzantine manufactures, because we have only counted five imports. However, the local shops introduced in their manufactures many of ornamental and structural elements of Byzantine origin, mainly starting from the second half of the VI cent. AD and VII cent. AD. This phenomenon is mainly observed overalls in the peninsular south, in some cities of the importance of Mérida, Córdoba and Toledo and in many villages of the peninsular centre, circumstance that he tells us about the prestige that these manufactures had among the highest classes in that society. We have also been able to observe how the influences coming from the north of África were more frequent in the peninsular south, while in the northeast the manufactures coming from France prevail.<br/> It has also been analysed the recuperation that takes place in some manufactures of the VII cent. AD of the models Canonical Corinthian Roman Classics, mainly in those buildings promoted by the court of Toledo, like the city of Recópolis or the church of San Juan of Bathrooms Cerrato, or the ones promoted by the bishop Fidel from Mérida, like the church of Santa Eulalia.<br/> Finally, we have been able to fix the Mozarabic chronology of the capitals of some churches, like San Cebrián of Mazote, San Román of the Hornija or San Miguel of Escalade that have lifted so much polemic the last years.