Tàrraco paleocristiana. El suburbi del francolí

Abstract

La present Tesi Doctoral és el resultat de deu anys d'investigacions<br/>desenvolupades en torn del sector septentrional del Conjunt Paleocristià del Francolí,<br/>les excavacions d'una part del qual vaig dirigir per encàrrec del Servei Arqueològic de<br/>la Universitat Rovira i Virgili. L'extraordinària importància del jaciment va despertar<br/>des del primer moment l'interés de la comunitat científica, tant pel valor mateix de les<br/>restes com per la seva relació amb l'extensa necròpolis paleocristiana que al llarg de<br/>diverses campanyes havia excavat el Dr. Mn. Joan Serra i Vilaró. Malgrat l'estat general<br/>d'arrasament que presentaven les estructures i la migradesa de troballes en comparació<br/>amb el que havia succeït en la veïna necròpolis, l'aflorament d'una sèrie de<br/>construccions tardoromanes entre les que destacava una singular basílica van suposar<br/>una troballa de primer orde.<br/>He valorat que no era científic circumscriure la Tesi als límits de la nostra<br/>excavació. És cert que les restes formen un conjunt unitari i independent de la<br/>necròpolis de Sant Fructuós, però no es pot obviar tampoc que entre ambdós hi ha una<br/>relació tan íntima que calia fer-hi un tractament unitari. He analitzat minuciosament les<br/>memòries i les publicacions globals de Serra Vilaró, així com el treball de Mª Dolores<br/>del Amo, i m'he centrat específicament en la basílica i la gran construcció ubicada a<br/>migdia que allotja també un baptisteri. La revisió de tota aquella documentació m'ha<br/>permès replantejar punts molt importants respecte a la interpretació del temple excavat<br/>per Serra: faig una nova lectura de la planta -redefinint el transsepte i delimitant un<br/>contraabsis-, i proposo una cronologia anterior -sobre l'any 400-, coincident doncs amb<br/>la nova basílica excavada. Es configura així per aquest moment un període esplendorós<br/>en l'edilícia cristiana de la ciutat que comporta la monumentalització del suburbi i la<br/>creació -a nivell arquitectònic- d'un gran centre martirial. Tanmateix he inclòs el<br/>Conjunt Paleocristià del Francolí dins el suburbi occidental de Tàrraco i he intentat<br/>donar una visió de l'evolució de la topografia urbana en aquest sector de la ciutat, des<br/>dels seus inicis fins el final de l'època antiga. És en realitat una visió de caire general,<br/>perquè el volum de documentació arqueològica generada els darrers anys és ingent i a<br/>més resta inèdita en gran part. Acabo amb un darrer capítol que és un intent<br/>d'interpretació global. He adjuntat al volum de text deu annexos que el complementen.<br/>Es tracta de descripcions pormenoritzades de diversos elements com les unitats<br/>estratigràfiques o els sepulcres, estudis sobre materials específics (epigrafia,<br/>numismàtica, escultura i restes òssies humanes), així com la informació gràfica:<br/>dibuixos del material arqueològic, fotografies i plànols.

This doctoral thesis is the result of my research work on the northern sector of the Francolí early-Christian site, the excavations of which I had the honour to direct under the auspices of the Rovira i Virgili University. Right from the start the exceptional importance of the site aroused my interest and that of the scientific community, both for the value of the remains themselves, as well as for their relationship with the extensive early-Christian necropolis excavated over various seasons by Monsignor Joan Serra Vilaró.<br/><br/>I decided that it would be unscientific to limit the thesis to our own excavations. While it is true that the remains make up a complex that is independent from the necropolis of St Fructuosus, we cannot deny that between the two there is a relation so intimate that we should treat them as one site. I have made a detailed study of Serra Vilaro´s reports and publications, as well as of the work carried out by Maria Dolores del Amo, and I have focused specifically on the basilica and the large building located to the south that also contained a baptistery. Going through all that documentation has allowed me to redefine some very important points with respect to the interpretation of the temple excavated by Serra Vilaró. I make a new interpretation of the ground plan -redefining the transept and delimiting a possible counter-apse- and I propose an earlier chronology -around the year 400- coinciding in that case with the newly-excavated basilica. Thus we configure a period of great splendour in Christian building in the city that involves the creation of a large centre of martyrdom. Nevertheless, I have included the Francolí early-Christian complex within the western suburb of Tarraco and I have tried to give a view of the evolution of the urban topography in this sector of the city from its beginnings until the end of the ancient period. I end with a final chapter that is an attempt at an overall interpretation. I have also added some complementary annexes to the texts. They are detailed descriptions of various elements or studies of specific subjects.