Intervención psicoterapéutica en la fase inicial de la esquizofrenia: diseño y desarrollo del programa PIPE (Programa de Intervención Precoz en la Esquizofrènia).

Abstract

Introducció: Són molts els estudis que, en els darrers quinze anys, han demostrat l'efectivitat dels<br/>programes d'intervenció precoç en la esquizofrènia i el seu impacte sobre el pronòstic de la<br/>malaltia. De fet, la intervenció preventiva a la fase prodròmica i posterior al primer episodi ha<br/>esdevingut una de les línies principals de recerca i d'aplicació clínica per l'abordatge de la<br/>esquizofrènia.<br/>Objectiu: Avaluar l'impacte d'una intervenció psicoterapèutica durant la fase inicial de la<br/>esquizofrènia sobre la millora clínica i les recaigudes d'un grup que va rebre una intervenció<br/>precoç (PIPE) en comparació amb un grup control (GC) que va rebre controls psiquiàtrics rutinaris.<br/>Mètode: Es va realitzar un assaig clínic controlat a simple cec per tal de comparar un grup que va<br/>ser tractat amb un programa de controls rutinaris (CG) amb un grup que va participar en el<br/>programa PIPE. Es van aleatoritzar 34 pacients que estaven a la fase inicial de l'esquizofrènia a<br/>ambdós grups: GC (n=13) i GC+PIPE (n=21). El programa PIPE va estar conformat per teràpia<br/>individual i familiar cognitivo-motivacional, tenint una duració de 18 mesos (entre 34-36<br/>sessions). Les avaluacions clíniques es van portar a terme a la valoració basal, als 3,6,9,12 i 18<br/>mesos per avaluadors externs, a més del seguiment als 6 mesos d'haver finalitzat la intervenció. Es<br/>va avaluar als pacients mitjançant l'escala PANSS (versió espanyola de l'Escala dels síndromes<br/>positiu i negatiu; Cuesta i Peralta, 1994) , l'escala BPRS (Brief Psychiatry Rating Scale; Overall i<br/>Gorham, 1962), l'escala CGI (Clinical Global Impressions; National Institute of Mental Health,<br/>1976) i l'EEAG (Escala d' Avaluació de l'Activitat Global; American Psychiatric<br/>Association,1995). A més, es van recollir els índexs de recaigudes globals i específiques en número<br/>de hospitalitzacions, estades a l'hospital de dia, visites a urgències, visites no programades,<br/>agudització simptomàtica i els increments de medicació.<br/>Resultats principals: S'observen diferencies estadísticament significatives entre els dos grups<br/>esmentats ja als tres mesos d'intervenció respecte a l'avaluació basal (p=0,000) que es mantenen<br/>estables fins al seguiment als 6 mesos (p=0,000) a l'avaluació amb l'escala BPRS. Respecte a<br/>l'avaluació del síndrome positiu, negatiu i de psicopatologia general puntuat amb la PANSS<br/>s'observen també diferències notables als sis mesos que es mantenen fins al final de la intervenció<br/>als 18 mesos (PANSS-P, p=0,02;PANSS-N, p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). D'acord amb aquests<br/>resultats es presenten diferències estadísticament significatives a les puntuacions de les escales CGI<br/>i EEAG amb resultats notables ja als sis mesos (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) i que es mantenen<br/>fins al seguiment (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000). Respecte a les recaigudes s'observen<br/>diferències estadísticament significatives entre els grups als 18 i als 6 mesos de seguiment en<br/>número d'hospitalitzacions (p=0,000), en estades a l'hospital de dia (p=0,000), visites al servei<br/>d'urgències (p=0,048) i en augments de medicació (p=0,002). Resultats semblants s'observen a les<br/>mesures de recaigudes globals en la comparació entre grups tant al final de la intervenció com<br/>durant el seguiment als 6 mesos (p=0,018; p=0,048 respectivament).<br/>Conclusió principal: El programa d'intervenció precoç PIPE té un impacte alt sobre la millora<br/>clínica i les recaigudes als 18 mesos d'intervenció que es manté durant el període de seguiment als<br/>6 mesos.<(p>

Introducción: Son muchos los estudios que en los últimos quince años han demostrado la<br/>efectividad de los programas des intervención precoz en la esquizofrenia y su impacto sobre el<br/>pronóstico de la enfermedad. De hecho, la intervención preventiva en la fase prodrómica y<br/>posterior al primer episodio se ha convertido en una de las líneas principales de investigación y de<br/>aplicación clínica para el abordaje de la esquizofrenia.<br/>Objetivo: Evaluar el impacto de una intervención psicoterapéutica durante la fase inicial de la<br/>esquizofrenia sobre la mejoría clínica y las recaídas de un grupo que recibió una intervención<br/>precoz (PIPE) en comparación con un grupo control (GC) que recibió controles psiquiátricos<br/>rutinarios.<br/>Método: Se realizó un ensayo clínico controlado a simple ciego para comparar un programa de<br/>controles rutinarios (CG) con el programa PIPE. Se aleatorizaron 34 pacientes que estaban en la<br/>fase inicial de la esquizofrenia a ambos grupos: GC (n=13) y GC+PIPE (n=21). El programa PIPE<br/>estuvo conformado por terapia individual y familiar cognitivo-motivacional, teniendo una duración<br/>de 18 meses (entre 34-36 sesiones). Las evaluaciones clínicas se llevaron a cabo en la valoración<br/>basal, a los 3,6,9,12 y 18 meses por evaluadores externos, además del seguimiento a los 6 meses.<br/>Se evaluó a los pacientes mediante la escala PANSS (versión española de la Escala de los<br/>síndromes positivo y negativo; Cuesta y Peralta, 1994), la escala BPRS (Brief Psychiatry Rating<br/>Scale; Overall y Gorham, 1962), la escala CGI (Clinical Global Impressions ; National Institute of<br/>Mental Health, 1976) y la EEAG (Escala de Evaluación de la Actividad Global; American<br/>Psychiatric Association,1995). Además, se recogieron los índices de recaídas globales y específicas<br/>en número de hospitalizaciones, estancias en hospital de día, visitas a urgencias, visitas no<br/>programadas, agudización sintomática e incrementos de medicación.<br/>Resultados principales: Se observan diferencias estadísticamente significativas entre los grupos<br/>mencionados ya a los tres meses de intervención respecto a la evaluación basal (p=0,000) que se<br/>mantienen estables hasta el seguimiento a los 6 meses (p=0,000) en la evaluación con la escala<br/>BPRS. Respecto a la evaluación del síndrome positivo, negativo y de psicopatología general<br/>puntuado con la PANSS se observan también diferencias notables a los seis meses que se<br/>mantienen hasta el final de la intervención a los 18 meses (PANSS-P, p=0,02;PANSS-N,<br/>p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). En acorde con estos resultados se presentan diferencias<br/>estadísticamente significativas en las puntuaciones de las escalas CGI y EEAG con resultados<br/>notables ya a los seis meses (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) y que se mantienen hasta el<br/>seguimiento a los 6 meses (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000). Respecto a las recaídas se observan<br/>diferencias estadísticamente significativas entre los grupos a los 18 meses y los 6 meses de<br/>seguimiento en número de hospitalizaciones (p=0,000), en estancias en hospital de día (p=0,000),<br/>en visitas al servicio de urgencias (p=0,048) y en aumentos de medicación (p=0,002). Resultados<br/>similares se observan en las recaídas globales en la comparación entre grupos tanto al final de la<br/>intervención como en el seguimiento a los 6 meses (p=0,018; p=0,048 respectivamente).<br/>Conclusión principal: El programa de intervención precoz PIPE tiene un impacto alto sobre la<br/>mejoría clínica y las recaídas a los 18 meses de intervención que se mantiene durante el periodo de<br/>seguimiento a los 6 meses.

Introduction: Many studies have shown the effectiveness of early intervention programs for<br/>schizophrenia and its impact on illness outcome. In fact, the preventive intervention in the<br/>prodromical period and after the first episode of psychosis has become the main way for the<br/>research and clinical procedures for schizophrenia treatments.<br/>Objective: The aim of the current study is to assess the improvement and relapse rates of patients<br/>with a diagnosis of schizophrenia (initial phase), which were taking part in a specific Cognitive-<br/>Motivational Therapy program (PIPE) in comparison with patients who received the usual<br/>psychiatric treatment (Routine Care, RC).<br/>Method: A randomized, controlled, single-blind clinical trial was carried out. A total of 34 patients<br/>and families who were in the initial phase of schizophrenia were allocated either to the<br/>experimental intervention program plus routine care (PIPE, n=21) or to routine care alone (RC,<br/>n=13). PIPE consisted of an individual and a family Cognitive-Motivational Therapy, with 18<br/>months of length (between 34-36 therapy sessions). Clinical assessments were carried out by<br/>external raters at baseline, at 3,6,9,12 and 18 months, and the follow-up after 6 months. Patients<br/>were assessed by the PANSS (spanish version of Positive and Negative Syndrome of<br/>Schizophrenia, Cuesta & Peralta, 1994), the BPRS scale (Brief Psychiatry Rating Scale; Overall &<br/>Gorham, 1962), the CGI scale (Clinical Global Impressions; National Institute of Mental Health,<br/>1976) and the EEAG (Escala de Evaluación de la Actividad Global; American Psychiatric<br/>Association,1995). On the other hand, global and specific relapses rates were collected attending to<br/>the number of admissions in acute care, admissions in day hospital, emergencies, non programmed<br/>visits and deterioration of symptoms that require intervention by professionals (increase in / change<br/>of medication or non-scheduled visits).<br/>Main results: Significantly clinical effects were observed in patients treated within PIPE program<br/>(pre-treatment vs. post-treatment at p=0,000) on the BPRS, already after three months. That results<br/>remain stable to the follow-up after 6 months (p=0,000). In reference to the evaluation for the<br/>positive, negative syndrome and general psychopathology scored with the PANSS were also<br/>observed remarkable differences from the 6th month of the intervention to the 18th month<br/>(PANSS-P, p=0,02;PANSS-N, p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). According to those results,<br/>significant statistical differences were observed in CGI and EEAG scores. Those differences were<br/>observed already after six months (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) with respect to the baseline<br/>assessment and remained stable to the follow-up after 6 months (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000).<br/>Statistical significant differences were found between groups with respect to relapses after 18 and 6<br/>months follow-up in admissions in the acute care unit (p=0,000), admissions at day hospital<br/>(p=0,000), emergencies (p=0,048) and pharmacological treatment increase (p=0,002). Analogue<br/>results were observed in global relapses between groups at the end of the intervention and the<br/>follow-up after 6 months (p=0,018; p=0,048 respectively).<br/>Main conclusion: The results show a positive impact of the PIPE intervention program on the<br/>improvement of symptoms and the relapses in patients who are in the initial phase of<br/>schizophrenia.