L'atenció assistencial en el procés de morir: importància de les actituds per a una mort digna

Abstract

Els diferents col·lectius de professionals, les experiències personals viscudes anteriorment, els valors i creences, l'edat, el sexe i la formació creen una diversitat de punts de vista i maneres d'actuar diferents davant d'un malalt terminal. Aquesta divergència comporta una falta de cohesió en la tasca professional i una manca de criteris d'actuació unànimes. La finalitat d'aquest projecte és conèixer quins són els criteris assistencials per a una mort digna. Per això, els objectius concrets que es persegueixen en aquest estudi són: analitzar les actituds del personal sanitari davant la mort dels malalts i fomentar els criteris de qualitat assistencial que haurà d'utilitzar l'equip interdisciplinari amb la finalitat d'abordar terapèuticament el procés de la mort del pacient pal·liatiu. L'estudi segueix un disseny que combina el mètode qualitatiu amb el quantitatiu. A nivell quantitatiu, la mostra ha estat formada per un total de 260 participants (17 homes i 243 dones), l'instrument utilitzat ha estat un qüestionari de 16 ítems que avalua com s'està realitzant actualment l'atenció al malalt terminal, competències del professional (coneixements, habilitats, actituds, sentiments, implicacions emocionals del professional) i com s'hauria de realitzar l'atenció al malalt terminal; posteriorment les dades s'han analitzat mitjançant el programa estadístic SPSS.V15. A nivell qualitatiu, van col·laborar en l'estudi 6 participants (2 homes i 4 dones) en els que s'ha aplicat una entrevista estructurada, semidirigida i individual que posteriorment s'ha analitzat mitjançant el programa Atlas.ti. Els resultats a nivell quantitatiu indiquen que dels 260 professionals sanitaris enquestats hi ha una actitud negativa davant la mort del 24.2%, aquest fet ens diu que existeix quasi una quarta part dels professionals que no tenen coneixement dels criteris per a una mort digna. Per altra banda, els resultats de les entrevistes indiquen una convergència de criteris alhora de definir una bona i una mala actitud professional. Així doncs, cal canviar les actituds o estils professionals en l'acompanyament a la mort; com més assertiva sigui la nostra actitud i quanta més capacitat tinguem per millorar l'estat d'ànim, major serà la qualitat de vida de les persones que ens deixen i ens han dipositat la seva confiança, una confiança que no podem transgredir, doncs es tracta d'un dret humà.

Los diferentes colectivos de profesionales, las experiencias personales vividas anteriormente, los valores y creencias, la edad, el sexo y la formación crean una diversidad de puntos de vista y maneras de actuar diferentes ante un enfermo Terminal. Esta divergencia comporta una falta de cohesión en la tarea profesional y una falta de criterios de actuación unánimes. La finalidad de este proyecto es conocer cuáles son los criterios asistenciales para una muerte digna. Por ello, los objetivos concretos que se persiguen en este estudio son: analizar las actitudes del personal sanitario ante la muerte de los enfermos y fomentar los criterios de calidad asistencial que tendrá que utilizar el equipo interdisciplinario con la finalidad de abordar terapéuticamente el proceso de la muerte del paciente paliativo. El estudio sigue un diseño que combina el método cualitativo con el cuantitativo. Según el método cuantitativo, la muestra ha sido formada por un total de 260 participantes (17 hombres y 243 mujeres), el instrumento utilizado ha sido un cuestionario de 16 ítems que baraja como se está realizando actualmente la atención al enfermo terminal, competencias del profesional (conocimientos, habilidades, actitudes, sentimientos, implicaciones emocionales del profesional) y como se debería realizar la atención al enfermo terminal; posteriormente los datos se han analizado mediante el programa estadístico SPSS.V15. Según el método cualitativo, colaboraron en el estudio 6 participantes (2 hombres y 4 mujeres) en los que se ha aplicado una entrevista estructurada, semidirigida e individual que posteriormente se ha analizado mediante el programa Atlas.ti. Los resultados cuantitativos indican que de los 260 profesionales sanitarios encuestados presentaron una actitud negativa ante la muerte del 24,2%, este hecho nos indica que hay casi una cuarta parte de los profesionales que no tienen información de los criterios asistenciales para una muerte digna. Por otra parte, los resultados de las entrevistas indican una convergencia de criterios al definir una buena y una mala actitud profesional. Así pues, es preciso cambiar las actitudes o estilos profesionales en el acompañamiento a la muerte; cuanto más asertiva sea nuestra actitud y cuanta más capacidad tengamos para mejorar el estado de ánimo, mayor será la calidad de vida de las personas que nos dejan y nos han depositado su confianza, una confianza que no podemos transgredir, pues se trata de un derecho humano.

The different professional groups, previous personal experiences, values and beliefs, age, gender and training bring about a wide range of points of view and ways of interacting with the terminally ill. This criteria divergence entails a lack of cohesion in the professional task and a lack of unanimous performance. The aim of this project is to get to know which are the welfare criteria for a dignified death. Hence, the specific objectives in this research are: to analyze the attitude of the public health staff towards the patient's death and promote the health care quality criteria to be used by the interdisciplinary team to tackle the death process in the palliative patient. The study is designed as to combine the qualitative and quantitative method. At a quantitative stage, the sample consisted of 260 participants (17 men and 243 women). The evaluation tool was a questionnaire consisting of 16 items which evaluated the attention on the terminally ill, the professional competence: knowledge, ability, attitude, feelings, emotional implications as well as how to assist the terminally ill. The data was then analyzed by SPSS.V15 statistic programme. Six participants took part at a qualitative level (2 men and 4 women) who underwent a structured , semi directed and individual interview which was subsequently analyzed by Atlas.ti programme. The results at a quantitative level indicate that 24.2% out of 260 health care workers surveyed have a negative attitude towards death. This fact shows that almost a fourth part of the professionals don't know the criteria to be applied for a dignified death. On the other hand, the interview results indicate a criteria convergence when defining a good and a bad professional attitude. Therefore, the professional attitudes or styles in supporting a dignified death must be changed. The more assertive our attitude is, and the more capacity to improve our mood we have, the better quality of life will the dying people have. This trust we cannot betray for it is a human right.