Els plantejaments del sistema educatiu als inicis de l'Espanya liberal (1833-1857)


Autor/a

Mulet Trobat, Bartomeu

Director/a

Colom Cañellas, Antoni J.

Fecha de defensa

1989-11-07

ISBN

9788469132654



Departamento/Instituto

Universitat de les Illes Balears. Departament de Filosofia i Treball Social

Resumen

El present treball es pot definir com a panoràmic, i s'hi ha volgut estudiar la manera en què es consolidava la reforma educativa liberal-burgesa a l'Estat espanyol (1833-1857), en la gradual construcció del sistema polític constitucional, amb dues etapes diferenciades- de 1813 a 1845 i de 1845 a 1857.<br/>S'ha volgut analitzar el tipus de propostes, plantejaments i idees que sorgiren en la dinàmica político-educativa, als inicis del que podem definir com a monarquia liberal-burgesa dels borbons.<br/>S'ha contextualitzat l'época tenint present una xarxa d'esdeveniments, circumstàncies, canvis i transformacions, que ens han ajudat a comprendre la complexitat de les aportacions educatives del moment.<br/>Hem de tenir present que aquesta fou una època de grans conflictes històrics a l'Estat espanyol, i la incidència d'aquests en la construcció del sistema educatiu liberal-moderat s'havia de deixar notar.<br/>Es pretenia aclarir com eren rebudes les idees que s'oficialitzaven a diferents indrets de l'Estat espanyol on es concretava l'esperit reformista liberal. Aquests indrets han estat, a la nostra investigació, fonamentalment, Madrid, Barcelona i Mallorca, que reaccionaren de manera diferent davant les propostes reformistes.<br/>Els temes tractats s'han englobat en tres nivells: social, de teoria de l'educació i del sistema escolar. Les conclusions del treball són:<br/>- Es pretenia impulsar la construcció de l'aparell ideològic i administratiu de la instrucció primària (escoles normals)<br/>- S'organitzava la vida col·lectiva segons la concepció d'estat nació. Incidència en la política educativa.<br/>- S'introduïren models educatius de l'Europa mes «avançada»<br/>- S'avançava en el procés d'uniformització i centralització. El triomf del moderantisme liberal va possibilitar la consolidació de la dualitat escola estatal-escola privada, i la lluita pel control de l'educació estava servida.<br/> - Es pretenia generalitzar la instrucció primària com a educació popular i s'estructuren els diversos nivells educatius.<br/> - L'estructuració uniformista de l'Estat necessitava una política de llengua i cultura úniques. Castellanització a l'escola.<br/> - Un gran nombre d'autors varen fer les seves propostes educatives. Montesino, Lista, Quinto, Carderera, Avendaño. Balmes, Sagra, Gil de Zárate, Monturiol, etc.<br/>- Es va produir la proliferació de publicacions periòdiques, generals, infantils, i professionals, que actuaren com a eines de mentalització i ideologització.<br/>- Els llibres de text relacionats amb la instrucció primària abraçaven des de la religió, les ciències naturals o les matemàtiques fins a la Pedagogia, que fou introduïda a través de les escoles normals, i tingueren una certa proliferació, encara que fossin poc originals.<br/>- Literats amb mentalitat moralista o crítica, de divers signe, com Larra, Ayguals, Aribau, Fernán Caballero, etc. col. laboraren en la ideologització de diverses capes de població.<br/>- No es va consolidar el procés de secularització<br/>- S'introduïren temes educatius com el d'educació integral.<br/>Però es constata que en realitat el procés d'escolarització és lent i envoltat d'inmobilisme.

Palabras clave

Sociologia; Sociologia del Treball; Històries especialitzades; Història; Sociologia de l'Educació; Història de l'Educació

Materias

30 - Teorías y metodología en las ciencias sociales. Sociografía. Estudios de género

Área de conocimiento

Sociologia

Documentos

TBMT10de44.pdf

12.22Mb

TBMT11de44.pdf

12.24Mb

TBMT12de44.pdf

12.19Mb

TBMT13de44.pdf

12.09Mb

TBMT14de44.pdf

12.03Mb

TBMT15de44.pdf

12.10Mb

TBMT16de44.pdf

12.14Mb

TBMT17de44.pdf

12.25Mb

TBMT18de44.pdf

12.17Mb

TBMT19de44.pdf

12.21Mb

TBMT1de44.pdf

9.892Mb

TBMT20de44.pdf

12.18Mb

TBMT21de44.pdf

12.08Mb

TBMT22de44.pdf

12.21Mb

TBMT23de44.pdf

12.23Mb

TBMT24de44.pdf

12.20Mb

TBMT25de44.pdf

12.24Mb

TBMT26de44.pdf

12.25Mb

TBMT27de44.pdf

12.25Mb

TBMT28de44.pdf

12.29Mb

TBMT29de44.pdf

12.24Mb

TBMT2de44.pdf

12.29Mb

TBMT30de44.pdf

12.10Mb

TBMT31de44.pdf

12.18Mb

TBMT32de44.pdf

11.61Mb

TBMT33de44.pdf

8.166Mb

TBMT34de44.pdf

11.91Mb

TBMT35de44.pdf

12.06Mb

TBMT36de44.pdf

12.13Mb

TBMT37de44.pdf

11.99Mb

TBMT38de44.pdf

11.89Mb

TBMT39de44.pdf

11.61Mb

TBMT3de44.pdf

12.26Mb

TBMT40de44.pdf

12.19Mb

TBMT41de44.pdf

12.15Mb

TBMT42de44.pdf

11.39Mb

TBMT43de44.pdf

12.26Mb

TBMT44de44.pdf

12.04Mb

TBMT4de44.pdf

12.24Mb

TBMT5de44.pdf

12.08Mb

TBMT6de44.pdf

12.03Mb

TBMT7de44.pdf

12.05Mb

TBMT8de44.pdf

12.15Mb

TBMT9de44.pdf

12.17Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)