Cydia pomonella (L.) (LEPIDOPTERA: TORTRICIDAE). Aspectos de su taxonomía, comportamiento y monitoreo aplicados a programas de control en grandes áreas

Abstract

La carpocapsa [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] és una de les plagues més importants dels fruiters de llavor (pereres, pomeres i codonyers) i dels noguers. El seu control és crític per a assolir una producció sostenible i amb qualitat per a l’exportació. La implementació de programes de control d’abast regional de grans àrees ha demostrat ser una estratègia molt efectiva que permet assolir molt bons resultats de control amb nivell de danys baixos i una reducció important en l’ús d’insecticides. En aquestos programes, la recollida, registre i flux de la informació per a la presa de decisions és un factor crític, essent necessari disposar de metodologies fiables des del punt de vista biològic i sostenible, des de l’econòmic. El recompte de les poblacions és un factor clau per a determinar el risc d’atac de la carpocapsa i prendre decisions de control. En aquest context s’avaluaren diferents aspectes de la taxonomia i el monitoreig de C. pomonella, com un caràcter per a la ràpida diferenciació entre mascles i femelles, el comportament i l’eficàcia d’un nou atraient per a l’estimació de les seves poblacions, l’ús de la geoestadística i els sistemes d’informació geogràfica per a la interpretació i el maneig de grans quantitats de dades de captura en trampes, l’efecte del vent en la distribució espacial dels adults i finalment, es proposa un sistema de vigilància d’abast nacional. un sistema de vigilancia a nivel regional. Es determinà que la taca negra present en la part inferior del primer parell d’ales dels mascles de C. pomonella és un caràcter sexual secundari fiable per a la diferenciació de mascles i de femelles capturats en trampes esquerades amb cairomona. Les trampes esquerades amb feromona més cairomona, són més atractives pels mascles i les femelles de carpocapsa que els esquers de cairomona sola i un 50% més atractius pels mascles que els esquers de 1 o 10 mg de feromona, en àrees tractades amb la tècnica de confusió sexual. La geoestadística pot ser una eina valuosa per a avaluar la distribució espacial de carpocapsa en aquestos programes de control i per a implementar models que considerin la delimitació de zones de risc pel control de plagues. L’activitat de vol de carpocapsa durant el mes de novembre (vol de la generació hivernant) té lloc quan la temperatura supera els 15°C i entre les 18:30 i les 02:00 h. No es detectà una influència significativa del vent durant el període esmentat en la distribució espacial de la plaga, per la qual cosa no es recomana una distribució de las trampes amb una separació diferencial segons la direcció. Es determinà que una separació de 200 m entre trampes ofereix informació fiable per la finalitat de vigilància fitosanitaria, amb una reducció propera al 60% en el nombre de trampes en relació a la separació de 100 m actualment en ús. Aquesta separació permetrà, a més, la disminució del cost del sistema de vigilància i monitoreig. En resum, s’avaluaren i desenvoluparen metodologies i eines que faciliten i tornen més eficient el monitoreig i el procés de presa de decisions en el control de C. pomonella en programes de grans àrees tractades amb la tècnica de confusión sexual.

La carpocapsa [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] es una de las plagas principales de los frutales de pepita (peras, manzanas y membrillos) y nogales. Su control es crítico para lograr una producción sustentable y con calidad de exportación. La implementación de programas de control a nivel regional o de grandes áreas ha probado ser una estrategia altamente efectiva que permite lograr muy buenos resultados de control con bajos niveles de daño y una sustancial reducción en el uso de insecticidas. En estos programas, la colecta, registro y flujo de información para la toma de decisiones es un factor crítico, siendo necesario contar con metodologías confiables desde el punto de vista biológico y sustentables desde lo económico. El monitoreo de las poblaciones es un factor clave para determinar el riesgo de ataque de la carpocapsa y tomar decisiones de control. En este contexto se evaluaron diferentes aspectos de la taxonomía y el monitoreo de C. pomonella, como un caracter para la rápida diferenciación de machos y hembras, el comportamiento y eficacia de un nuevo atractivo para su monitoreo, el uso de la geoestadística y los sistemas de información geográfica para la interpretación y manejo de grandes cantidades de datos de captura en trampas, el efecto del viento en la distribución espacial de los adultos y finalmente, se propuso un sistema de vigilancia a nivel regional. Se determinó que la mancha negra presente en la parte inferior del primer par de alas de los machos de C. pomonella es un caracter sexual secundario confiable para la diferenciación de machos y hembras de la especie capturados en trampas que contienen cebos con cairomona. Las trampas cebadas con feromona mas cairomona, son mas atractivas para los machos y hembras de la carpocapsa que los cebos de cairomona sola y un 50% mas atractivas para los machos que los cebos con 1 o 10 mg de feromona, en áreas tratadas con la técnica de confusión sexual. La geoestadística puede ser una herramienta valiosa para evaluar la distribución espacial de la carpocapsa en éstos programas de control e implementar modelos que consideren la delimitación de zonas de riesgo parael control de plagas. La actividad de vuelo de la carpocapsa durante el mes de noviembre (vuelo de la generación invernante) ocurre cuando la temperatura supera los 15°C y entre las 18:30 y las 02:00 h. No se detectó una influencia significativa del viento durante el período mencionado en la distribución espacial de la plaga, por lo que no se recomienda una distribución de las trampas con un distanciamiento diferencial según la dirección considerada. Se determinó que una grilla de 200 m entre trampas ofrece información confiable para los fines de vigilancia fitosanitaria, con una reducción cercana al 60% en el número de trampas respecto a la grilla actualmente en uso de 100 m. Esta grilla además permitirá la disminución del costo del sistema de vigilancia y monitoreo. En resumen, se evaluaron y desarrollaron metodologías y herramientas que facilitan y tornan más eficiente el monitoreo y el proceso de toma de decisiones en el control de C. pomonella en programas de grandes áreas tratadas con la técnica de la confusión sexual.

The codling moth [Cydia pomonella (L.) (Lepidoptera: Tortricidae)] is one of the main pest attacking pome fruits (apples, pears, and quince) and walnuts. Its control is critical in order to obtain a sustainable production and exportable fresh fruit. The implementation of control strategies like areawide programs has proven to be very effective, allowing for a substantial reduction on damaged fruits and on the use of insecticides. Collection, registration and delivery of the information needed for the decision-making process, is a critical factor in these programs, being necessary to use proved and reliable biological and economically sustainable methodologies. Population monitoring is a key factor in order to assess the risk of attack of the codling moth and to decide the application of a control measure. Under this scenario, different aspects of C. pomonella taxonomy and biology were evaluated as long with new analytical tools. Among them, a sexual character for the quick differentiation of sexes, the efficacy of a new lure, the use of geostatistical analysis and Geographical Information Systems aimed to the manage bulk data of trap capture, the effect of the wind on the spatial distribution of adults, and finally a proposal of a regional surveillance system for the pest. As a result it was found that the black spot in the inner side of the forewings of males of C. pomonella is a reliable character for the differentiation of the sexes when they are trapped with lures containing kairomone. Traps lured with codlemone plus kairomone were more attractive to males and females of the codling moth than lures with kairomone alone, and 50% more attractive for males than lures containing 1 or 10 mg of codlemone, when used in orchards permeated with pheromones as a control measure. Geostatistical analysis could be a very valuable tool in order to evaluate de spatial distribution of codling moth in area-wide programs and to implement control strategies with the delimitation of riskareas of action. Adult flight activity during November (peak of overwinter generation flight) takes place when temperatures are above 15°C and from 18:30 to 2:00 h. No significant effect of the wind direction on the spatialdistribution of the pest was observed during this time of the year. In consequence, trap distance in different directions do not need to be modified. A grid with traps set at 200 m from each other, provides reliable information in order to keep an efficient phytosanitary surveillance program. The reduction of almost 60% of the number of traps used today, allows for a marked reduction of monitoring costs. In summary, several methodologies and tools were evaluated with the aim to make more simple and efficient the monitoring and control decision of C. pomonella in area-wide programs treated with mating disruption.