Flux de gens entre blat de moro transgènic i convencional


Autor/a

Palaudelmàs i Carles, Montserrat

Director/a

Melè i Grau, Enric

Messeguer i Peypoch, Joaquima

Tutor/a

Fleck Bou, Isabel

Data de defensa

2009-06-22

ISBN

9788469274583

Dipòsit Legal

B.46394-2009



Departament/Institut

Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Vegetal

Resum

Davant l'augment de la sensibilitat i les reticències cap als conreus transgènics per part de la societat europea, han sorgit una sèrie de legislacions i recomanacions creades per la Unió Europea per tal de garantir la informació i la lliure el·lecció d'aquest tipus de productes per part dels consumidors. Entre aquestes recomanacions cal destacar-ne una que aconsella a cada estat membre la creació d'una normativa de coexistència entre cultius transgènics, convencionals i ecològics basada en dades científiques. Aquesta coexistència ve limitada per una normativa que obliga l'etiquetatge de productes que continguin un percentatge superior al 0.9% d'organismes genèticament modificats (OGM). <br/>Els factors que determinen la presència adventícia de blat de moro transgènic en camps convencionals són molts i diversos: impureses a la llavor de sembra utilitzada, pol·linització creuada, barreges durant el procés de collita i emmagatzematge del gra o males herbes compatibles, entre altres. D'entre tots aquests factors, el més dificil de controlar és el flux de pol·len entre camps, el qual comporta un flux gènic. L'objectiu principal d'aquesta tesi és quantificar la importància relativa dels principals factors que influeixen en el flux de gens enre camps transgènics i convencionals.<br/>Per a portar a terme aquest objectiu, es recullen cinc publicacions on es tracten aquests factors principals. En concret, als dos primers articles compendiats s'exposen la distància entre camps transgènics i convencionals i la coincidència en la floració d'aquests com a factors determinants del 80% del flux gènic. També es fa una aproximació a la millor tècnica per a l'anàlisi per PCR quantitativa, i a la metodologia de presa de mostres a seguir. Les barreres físiques també són un factor estudiat en aquests articles.<br/>Els altres tres articles recollits se centren en ressaltar aspectes concrets que influeixen en el flux gènic. Així en el tercer es fa un estudi profund sobre la relació entre la data de sembra i la de floració d'un conreu de blat de moro i planteja la possibilitat d'establir separacions temporals en les dates de sembra entre cultius transgènics i convencionals per tal d'obtenir decalatges en la floració d'aquests cultius i així mantenir el flux gènic per sota del 0.9% d'OGM en camps convencionals.<br/>El següent article estudia la importància dels renadius, que són aquelles plantes que germinen en un camp fruit del gra dispersat al sòl durant l'any anterior. En els casos de parcel·les conreades amb blat de moro trasngènic un any i amb convencional el següent, els possibles renadius podríen ser transgènics i aportar certa quantitat d'OGM a la collita final del camp. Els resultats obtinguts mostren que els renadius solen ser plantes poc vigoroses i que rarament arriben a produir pol·len. Només haurien de ser considerats en camps on superin el 10% del nombre total de plantes, no com a factor únic per arribar al llindar d'etiquetatge, sinó com a un factor més a afegir a tots els altres que intervenen en el flux de gens.<br/>Per últim, s'exposa un article on s'estudia la importància de la mida del camp, tant del donador transgènic com del receptor convencional, en el flux de gens cap aquest últim. Amb un assaig experimental que combina quatre varietats transgèniques diferents i a través de la identificació varietal per microsatèl·lits, es pretén demostrar que per tal de duplicar el flux gènic cal multiplicar per quatre el camp transgènic o reduïr 16 vegades la mida del convencional.<br/>Amb aquest recull de publicacions es pretén donar eines fiables per a la determinació de la importàncai relatuiva dels principals factors que intervenen en el flux gènic.


<i>« GENE FLOW BETWEEN TRANSGENIC AND CONVENTIONAL MAIZE »<br/><br/>TEXT:<br/><br/>In Europe, there is a special sensibility towards genetically modified crops. As a result of this ill will, some recommendations and laws have been created by the European Union in order to guarantee consumers information and freedom of choice of these products. Among all these recommendations, it is worth to stress the advice to all Member States to create some scientific data-based rules for coexistence between transgenic, conventional and organic crops. This coexistence is limited by a normative who forces products containing more than 0.9% of Genetically Modified Organisms (GMO) to be labeled. <br/><br/>Many factors influence the adventitious presence of transgenic maize in conventional fields (seed impurities, cross pollination, harvesting and post farming mixtures, compatible weeds.). The most difficult one to be controlled is pollen flow between fields, which involves gene flow. The objective of this thesis is to quantify the relative importance of the main factors influencing in gene flow between GM and conventional fields, such as distance among fields, flowering coincidence, volunteers, relative sizes of donor and receptor fields, physical barriers or differences on compatibility between varieties. </I>

Paraules clau

Flux genètic; Blat de moro; Organismes genèticament modificats (OGM); Transgènics

Matèries

575 - Genètica general. Citogenètica general. Immunogenètica. Evolució. Filogènia; 58 - Botànica

Àrea de coneixement

Ciències Experimentals i Matemàtiques

Documents

MPC_TESI.pdf

1.282Mb

 

Drets

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)