L'ensenyament de la llengua catalana al país Valenciá (1238-1939)


Autor/a

Pellicer, Joan E. (Joan Enric), 1948-

Director/a

Ballester Roca, Josep

Fecha de defensa

2003-05-21

ISBN

8437057752

Depósito Legal

V-4992-2003



Departamento/Instituto

Universitat de València. Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura

Resumen

Tesi Doctoral: L'ensenyament de la llengua catalana al País Valencià,<br/>(1238-1939)<br/>Data de lectura: 21-maig de 2003.<br/>Qualificació: Excel·lent cum laude.<br/>1. Objectius:<br/>La finalitat d'aquest treball de recerca ha estat «com i quan s'ha ensenyat la llengua catalana<br/>al País Valencià fins a la Segona República».<br/>Durant l'època medieval, tal com és sabut, l'ensenyament es feia en llatí, pero el català hi<br/>devia tenir un caràcter si més no instrumental ja que dotava els escolars dels rudiments<br/>lectoescriptors més elementals per a encarar-se amb l'aprenentatge de la llengua de Roma.<br/>D'una, banda hi haurà erudits que, tot i acceptar les disposicions legals, no deixen de maldar<br/>pel manteniment de la llengua del País. Un cas paradigmàtic el constitueix el notari Carles<br/>Ros i Hebrera. Com és de suposar, Ros no s'oposava a l'aprenentatge del castellà, i fins i tot<br/>hi va dissenyar un pla d'estudi trilingüe: llatí, valencià i castellà.<br/>Tal vegada l'únic cas que s'aparta del model oficial establert, és a dir, el de la castellanització<br/>a ultrança, el constitueix Manuel Joaquim Sanelo. Sanelo va presentar a la Real Sociedad<br/>Económica de Amigos del País, un Silavario copioso de voces Valencianas, y un plan de<br/>enseñanza de este idioma para la lectura, instrucción e inteligencia de los escritos<br/>lemosinos. La Sociedad d'Amigos del País, però, s'esforçà en la castellanització dels<br/>valencians.<br/>La revisió dels diversos diccionaris, vocabularis i gramàtiques que s'hi van publicar ha<br/>constituït un altre dels objectius del nostre estudi: calia revisar quin era l'estat de la qüestió<br/>pel que feia als sistemes gràficolectors adreçats a l'ensenyament de la llengua.<br/>També ens hi hem apropat a aquells autors que es van dedicar a promoure la castellanització<br/>a ultrança de l'escola, casos entre altres representats per Vicent Salvà i Miquel Rosanes.<br/>Un altre àmbit al qual hem dirigit les nostres investigacions ha estat la revisió de les<br/>disposicions legals encaminades a eradicar, ni que fos exclusivament propedèutica, la<br/>llengua catalana a l'escola.<br/>Encara que el nostre propòsit s'ha central en l'escola primària, no hem deixat d'atendre uns<br/>altres espais d'ensenyament pel fet que eren els únics on s'impartien classes de valencià. Ens<br/>referim a la Universitat de Valencia on el pare Fullana feia unes classes de «llengua<br/>valenciana», i que, arribada la II República, van ser oferides a Carles Salvador.<br/>Si hi ha hagut un moment històric en què es manifesta més la necessitat d'establir la llengua<br/>dels valencians com a vehicle escolar, ha estat la Segona República. A aquest productiu<br/>període li hem dedicat part de la nostra investigació. I així, hem estudiat els àmbits on es<br/>desenvolupen tasques a favor d'introduir la llengua com a mitjà d'ensenyament: l'Agrupació<br/>Valencianista Escolar i l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. Uns altres<br/>episodis objecte del nostre interés ho han estat les celebracions de les Setmanes Culturals,<br/>que van tenir lloc a València els anys 1932, 1933 i 1934 sota els auspicis del Centre<br/>d'Actuació Valencianista. També hem procurat donar notícia d'activitats pedagògiques, com<br/>ara, la publicació de contes infantils en valencià; la celebració d'una Colònia escolar<br/>valencianista o l'aparició del Primer llibre per a infants.<br/>Finalment ens hem detingut a donar compte de la publicació (24-1-1938) d'una ordre<br/>ministerial que acordava l'establiment a l'Institut de Castelló d'« una cátedra de lengua<br/>valenciana», i una altra (8-3-38.) de semblant per als instituts de València. Aquelles classes,<br/>però, no van arribar a posar-se en marxa.


The aim of this document has been "how and when Catalan language has<br/>been taught in the Valencian Country until the Second Republic."<br/>During the Middle Age teaching was done in Latin, and Catalan had,<br/>exclusively, an instrumental nature.<br/>On one hand there will be experts on this subject who, although they will<br/>accept the legal provisions, they are continuously fighting for the survival of the<br/>language of the Country.<br/>Probably, the only case which differs from the official model is that of<br/>Joaquim Sanelo, he handed in to the Sociedad de Amigos del País a Silvario [.]<br/>and a teaching plan for this language concerning the reading, the teaching and<br/>the brightness of the "lemosinos" writings. The Sociedad de Amigos del País,<br/>tried hard on making Valencian people turn even more Spanish.<br/>We also approach those authors which encouraged the use of Spanish as<br/>the main communication method amongst Valencian people: Vicent Salvà and<br/>Miquel Rosanes.<br/>We have also realised investigations on the legal disposals which aimed<br/>to eradicate Catalan language from school.<br/>During the Second Republic is when the claims for Catalan to be<br/>established in school increased. This period has received special attention during<br/>our investigation, therefore, we have studied different areas which supported the<br/>introduction of the language in teaching: the Agrupació Valencianista Escolar and<br/>the Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana. The celebration of the<br/>cultural weeks (Valencia, 1932, 1933 and 1934) has also been of our interest. We<br/>have also aimed to give news on pedagogic activities: the publishing of books for<br/>children in Valencian; the celebration of school summer camps, the publishing of<br/>El primer llibre per a infants, etc.<br/>Finally we examine the ministerial order published in 1938 which meant<br/>the establishment of a post of head of department in Valencian language in all<br/>high schools in Valencia and Castello, but which never was taken into practice.

Materias

373 - Enseñanza primaria y secundaria

Área de conocimiento

Escola de Magisteri

Documentos

pellicer.pdf

3.346Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)