La producció de gèneres escrits en alumnes de cinc anys: una perspectiva des de l'ensenyament

Abstract

L'aprenentatge de l'escriptura per part del conjunt de la població continua essent un repte en tant que molts alumnes, en finalitzar l'escolaritat obligatòria, no arriben als llindars que les comunitats actuals exigeixen per tal que les persones s'hi integren socialment i laboralment. Aquest fet es troba en l'origen de la nostra investigació. A més, intuíem i observàvem que, a les aules d'Educació Infantil, l'abordatge de la llengua escrita, entesa en un sentit ampli, en general no rep l'atenció que en la nostra opinió el tema mereix. És una apreciació que naixia, d'altra banda, del contrast amb les possibilitats oferides per les aportacions teòriques. <br/> El conjunt dels treballs que s'inclouen en la línia de l'interaccionisme social ens ha proporcionat el marc general en què hem ubicat el nostre treball. Ens interessava aprofundir en una perspectiva que subratlla l'origen historicocultural del llenguatge, la necessitat que aquest siga adquirit a través dels intercanvis socials i la importància de la mediació dels membres de la societat per a fer partícips dels sabers els infants que han d'accedir-hi: en la institució escolar i des d'aquesta perspectiva, el paper de l'ensenyant emergeix com a mediador entre els sabers culturals i l'aprenentatge dels alumnes. En aquesta mateixa línia, en què la comunicació esdevé central per a explicar els aprenentatges lingüístics, sobreïx el concepte de gèneres discursius per a referir-se a les formes d'ús de la llengua oral i escrita creades i utilitzades per les comunitats socials i que, en conseqüència, han d'esdevenir el punt de partida per a l'ensenyament de la llengua.<br/>Essent conscients del fet que, en la bibliografia sobre l'ensenyament de la producció de textos amb alumnes d'Educació Infantil, s'hi troben propostes intuïdes o derivades de la pràctica i que, en canvi, s'ha dut a terme molt poca investigació sobre el tema, l'objectiu de la investigació se centra en les possibilitats de la producció de gèneres textuals escrits amb alumnes del final de l'Educació Infantil, i açò especialment des de la perspectiva de l'ensenyament, de la intervenció del mestre. <br/>Amb vuit mestres elegides a l'atzar, hem indagat (1) la pràctica habitual a l'aula en relació a l'ús de textos i a les representacions de les mestres sobre el tema i (2) les possibilitats d'una sessió pràctica duta a terme a partir d'una proposta nostra. Tot, amb l'objectiu de contrastar ambdós aspectes i d'observar els canvis que s'hi podien produir en disposar d'unes propostes determinades. En aquest sentit, (1) hem dut a terme entrevistes amb les mestres mitjançant un qüestionari semiobert i (2) hem gravat sessions portades a terme per les mestres en què els alumnes havien d'inventar i produir un text (a elegir entre tres gèneres textuals distints), a partir d'un conjunt de propostes entre les quals destaquem el dictat a l'adult.<br/>Hem optat per una metodologia de tipus qualitatiu, tot utilitzant un procediment de microanàlisi recolzat en tres elements per a l'obtenció i l'anàlisi de les dades: a) les gravacions en àudio i/o en vídeo; b) la transcripció de les gravacions; c) la recerca detallada, rastrejant en el discurs, d'allò que poguera ser indici del que preteníem comprendre.<br/>L'anàlisi dels resultats ha posat de manifest, entre altres, les possibilitats de la invenció de textos amplis independentment del coneixement que els infants tinguen del sistema d'escriptura i, igualment, que els habitus de les mestres sobre l'ensenyament inicial de la llengua escrita poden canviar quan aquestes disposen de les propostes i de la informació oportunes. El fet de partir d'una necessitat comunicativa i d'un projecte, i el paper de tutela de l'ensenyant, permeten que els infants s'introduïsquen en la complexitat de l'escriptura.

The aim of this research is to explore the production of textual genres written between children and teacher at the end of the nursery education. Our starting point is the existence of many intuitive or practice-derived proposals but little research on the topic in the available bibliography.<br/>Our work is located within the general framework of the contributions of the social interaction field. The historical and cultural origins of language, social exchanges, mediation between cultural knowledge and children's learning, the teacher's role, communication and discursive genres are keywords in our work.<br/>Through eight teachers chosen at random we investigated (1) the usual practices inside the classroom with regard to text usage and the teachers' representation of the topic and (2) the possibilities in a practical session developed from a proposal of ours, from which we would like to highlight the "dictation to an adult". Our objective was to contrast both aspects and observe the changes occurred when applying different proposals. <br/>We chose a qualitative methodology, following a microanalysis supported on three elements to obtain and examine the data: a) audio and video recordings; b) transcripts of the recordings; c) a detailed search for any sign of what we were trying to find in the discourse.<br/>Through the analysis of the results we found proof of the possibility, among others, of creating wide texts, whatever the children's knowledge of the writing system. It was also shown how the teachers' usual way of early teaching of written language can change when they have appropriate proposals and information at their disposal. Children are easily introduced to the complexity of writing on the basis of a communicative need and a project, and the tutelary role of the teacher.