La cohesió léxica en seqüències narratives.

Abstract

Aquesta tesi doctoral s'ocupa de les operacions discursivocognitives<br/>d'establiment de referents i de represa lèxica de la referència en textos escrits<br/>d'estudiants de secundària.<br/>Partim d'un corpus doble constituït per seqüències narratives produïdes, d'una<br/>banda, per alumnes de quart curs d'E.S.O (aprenents) i, d'altra banda, per periodistes<br/>cinematogràfics (experts), que ens proporcionen el corpus de control i, doncs, la base de<br/>comparació de les produccions dels aprenents.<br/>En primer lloc, hem analitzat els diversos tipus d'estructures nominals i<br/>predicatives que vehiculen la introducció dels referents discursius. En segon lloc, ens<br/>hem ocupat de la represa lèxica dels referents mitjançant la repetició i els diferents tipus<br/>de reiteració (sinonímia, hiperonímia-hiponímia i noms generals).<br/>L'objectiu darrer de la recerca ha estat delimitar els problemes de l'establiment i<br/>del manteniment lèxic de la referència en les produccions escrites dels aprenents,<br/>considerant que les dues operacions constitueixen un pilar fonamental sobre el qual es<br/>basteix la coherència textual i, doncs, l'èxit o el fracàs de la comunicació.<br/>El treball s'estructura en set capítols. En el capítol d'introducció exposem el<br/>tema, el corpus d'investigació, les hipòtesis, els objectius, la metodologia i el marc<br/>teòric de la recerca, que, des d'una perspectiva eclèctica, assumeix els diversos models<br/>interpretatius de l'anàfora que ens proporciona la pragmàtica, la lingüística textual i la<br/>lingüística cognitiva.<br/>En el capítol segon ens ocupem del concepte de referència des de l'òptica de la<br/>filosofia del llenguatge, analitzem i discutim la dicotomia entre els modes referencials<br/>de la dixi i de l'anàfora i, finalment, estudiem el concepte en el marc de la lingüística<br/>textual i de la gramàtica cognitiva.<br/>En el capítol tercer fem una aproximació a les diverses perspectives<br/>interpretatives de l'anàfora: la teoria generativa del lligam, la reinterpretació<br/>neogriceana d'aquesta teoria i els diversos models discursius i cognitius, insistint en la<br/>teoria de Givón sobre la continuïtat dels tòpics i en la teoria de l'accessibilitat d'Ariel.<br/>En el capítol quart ens centrem en el concepte de cohesió textual de Halliday i<br/>Hasan (Cohesion in English, 1976), dedicant una especial atenció a la repetició i a la<br/>reiteració com a mecanismes de represa lèxica discursivament i cognitivament diferents.<br/>Els capítols cinquè i sisè constitueixen el nucli central de l'estudi. En el cinquè<br/>analitzem l'establiment de la referència i l'anàfora lèxica d'identitat referencial en les<br/>seqüències narratives dels escriptors experts. El capítol sisè s'estructura de manera<br/>paral·lela al capítol cinquè i analitza l'establiment i la represa lèxica de la referència en<br/>les produccions escrites dels aprenents. L'anàlisi s'efectua a partir de la comparació dels<br/>resultats obtinguts amb els que ens ha proporcionat l'anàlisi dels experts, tant des de la<br/>perspectiva qualitativa com des del punt de vista estadístic. En general, tant l'anàlisi<br/>qualitativa com la quantitativa revela que el comportament de la cohesió referencial en<br/>les produccions escrites dels aprenents és significativament diferent del que palesen els<br/>textos dels experts.<br/>Finalment, en el capítol setè presentem les principals conclusions de la recerca i<br/>les possibles extensions d'aquest treball.<br/>Comptat i debatut, a través de l'anàlisi de la cohesió referencial, aquesta tesi<br/>doctoral aprofundeix en les condicions discursives que vehiculen l'establiment dels<br/>referents textuals i la represa lèxica de la referència en les produccions d'escriptors<br/>aprenents. Els resultats que obtenim a través de la comparació amb els usos dels experts<br/>permeten diagnosticar els problemes de la cohesió referencial dels textos dels aprenents<br/>i constitueixen una bona base per a efectuar en el futur propostes aplicades de resolució<br/>dels problemes detectats per millorar la competència comunicativa escrita dels<br/>estudiants.

This dissertation is concerned with the cognitive operations of introduction of<br/>discourse referents and their lexical retrieval in learners' written texts. Our research is<br/>based on a corpus consisting of film summaries (i.e., narrative sequences of film<br/>reviews) produced by secondary school students. In addition, a collection of similar<br/>texts written by film journalists (expert writers) is analysed; the experts' corpus<br/>provides a ground to examine critically the learners' texts.<br/>The main aim of the research is to delimit those problems related to the<br/>introduction and subsequent lexical retrieval of referents in the learners' written<br/>narrative sequences, assuming that the two discourse-cognitive operations are essential<br/>to assure textual coherence and thus communicative success or failure.<br/>Firstly, the different nominal and predicative structures which make it possible<br/>the introduction of discourse referents are detected and analysed. Secondly, the lexical<br/>retrieval of the referents previously introduced is examined in detail. A basic distinction<br/>between repetition and reiteration (synonymy, hypernymy-hyponymy and general<br/>nouns) as cognitively different devices of lexical cohesion is established. Repetition<br/>constitutes an anaphoric device which enhances the direct identification of referents,<br/>whereas reiteration implies the cognitive recategorisation of the referents and as a<br/>device to avoid repetition makes the discourse more fluent.<br/>The results of the research are submitted to a qualitative and quantitative<br/>analysis which leads to characterise and classify the problems observed in the students'<br/>texts so that further applied research on how to improve their writing communicative<br/>abilities can be conducted in the future.