La filosofia social i politica de Denis de Rougemont. Personalisme i federalisme integral.

Abstract

La present tesi doctoral té com a objecte d'estudi la filosofia social i política de Denis de Rougemont (1906-1985), incloent-hi les seues derivacions ètiques i jurídiques. Es tracta, doncs, d'una investigació sobre l'anomenat "federalisme integral" d'inspiració personalista i comunitària, en què s'insereix l'escriptor suís. <br/>Aquest corrent de pensament, encapçalat per membres de l'extint moviment personalista de l'Ordre Nouveau (1931-1938), arran el final de la Segona Guerra Mundial, va consolidar i desenrotllar una visió pròpia de l'activitat humana i, en especial, de les relacions públiques, amb un sentit ampli de la política. A més a més, fidels a l'exigència personalista de compromís encarnat en l'esdevenir històric, Rougemont i els seus companys federalistes (Alexandre Marc, Robert Aron, Henri Brugmans...) lligaren la seua teorització multidisciplinar (política, eticosocial, jurídica, econòmica...) a l'actuar de l'europeisme militant d'aquells anys. Fet que determinaria llur destacada influència tant en la crítica a l'Estat-nació com en el procés de construcció de l'Europa unida, però que, alhora, va provocar llur distanciament, i fins i tot confrontació bel·ligerant, respecte a l'altre pol personalista, el de la revista Esprit, dirigida per Emmanuel Mounier fins a la seua prematura mort. <br/>Més recentment, després del maig de 1968, el pensament rougemontià apronfundí en la línia d'un ecologisme humanista i comunitari, partidari d'un desenvolupament socioeconòmic sostenible en relació amb el respecte del medi ambient i de totes les dimensions de la persona integral, corregint així de forma utòpica els excessos de l'actual societat burgesa de caire cientificotècnic i consumista.

La presente tesis doctoral tiene como objeto de estudio la filosofía social y política de Denis de Rougemont (1906-1985), incluyendo sus derivaciones éticas y jurídicas. Se trata, pues, de una investigación sobre el llamado "federalismo integral" de inspiración personalista y comunitaria, en que se inserta el escritor suizo. <br/>Esta corriente de pensamiento, encabezada por miembros del extinto movimiento personalista de l'Ordre Nouveau (1931-1938), a partir del final de la Segunda Guerra Mundial, consolidó y desarrolló una visión propia de la actividad humana y, en especial, de las relaciones públicas, con un sentido amplio de la política. Además, fieles a la exigencia personalista de compromiso encarnado en la realidad histórica, Rougemont y sus compañeros federalistas (Alexandre Marc, Robert Aron, Henri Brugmans.) entrelazaron su teorización multidisciplinar (política, ético-social, económica.) con la actuación del europeismo militante de aquellos años. Hecho que determinaría su destacada influencia tanto en la crítica al Estado-nación como en el proceso de construcción de la Europa unida, pero que, a la vez, provocó su distanciamiento, e incluso su confrontación beligerante, respecto al otro polo personalista, el de la revista Esprit, dirigida por Emmanuel Mounier hasta su prematura muerte. <br/>Más recientemente, tras el mayo de 1968, el pensamiento rougemontiano profundizó en la línea de un ecologismo humanista y comunitario, partidario de un desarrollo socioeconómico sostenible en relación con el respeto al medio ambiente y a todas las dimensiones de la persona integral, corrigiendo así de forma utópica los excesos de la actual sociedad burguesa de carácter científico-técnico y consumista.