Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura
La nostra recerca estudia la influència de l'entreteniment en la informació política i electoral a Catalunya i aborda tant les característiques d'aquest fenomen en el contingut dels mitjans com la recepció i la percepció per part dels usuaris. La investigació combina una part teòrica -en què revisem i revisitem la literatura sobre l'infoentreteniment, la seva història i les seves característiques- amb una altra d'empírica, basada en els casos de la cobertura mediàtica a Catalunya de les campanyes electorals de 2008 i 2010. El treball de camp inclou anàlisis de contingut i de recepció, aquesta última amb una eina innovadora que hibrida tècniques qualitatives i quantitatives i que suposa la monitorització d'un grup de persones durant tota la campanya. En total, hem analitzat més de 900 elements informatius en l'anàlisi de contingut i més de 300 qüestionaris de recepció i valoració de la informació electoral en l'anàlisi de recepció. Els resultats de l'estudi de contingut proven la hibridació de la informació i l'entreteniment en les peces periodístiques de la campanya electoral en els mitjans catalans en els dos casos analitzats. A més, la continuïtat de les característiques de l'infoentreteniment -en 2008 i 2010- ens aporten una perspectiva diacrònica del fenomen. El macrogènere híbrid es manifesta en el periodisme electoral a Catalunya amb una preponderància de temes autoreferencials, amb la descripció dramàtica dels líders i els enemics polítics i amb un llenguatge que beu de les tècniques de la propaganda i que està marcat per l'ambigüitat, la simplificació, la sorpresa, els atacs, l'interès per la vida privada del líder i l'alarmisme o discurs de la por. Aquests trets es manifesten de manera transversal: a tots els formats, a tots els mitjans i tant al discurs polític com en el periodístic. Amb la manera en què són presents configuren un model d'infoentreteniment marginador i no empoderador. La recerca es completa amb una anàlisi de recepció i valoració que aporta dades il·lustratives sobre la pobra eficiència informativa i el poc interès que desperten entre els ciutadans les notícies electorals basades en l'infoentreteniment marginador. L'estudi ens indica que més de la meitat dels membres del grup monitoritzat té dificultats per recordar aspectes concrets de la informació electoral i un 49% confessa que interromp el consum informatiu, principalment per rebuig. Paradoxalment, els atacs provoquen refús però són també l'assumpte que aconsegueix més penetració en la memòria dels enquestats. En general, en els qüestionaris analitzats els membres del grup mostren el seu rebuig al comportament dels polítics i al tractament informatiu dels mitjans. La nostra recerca pot contribuir al debat periodístic, polític i ciutadà sobre com enllaçar millor els tres vèrtexs d'aquest triangle.
This research examines the influence of entertainment in political and electoral information in Catalonia and addresses both the characteristics of this phenomenon in media content and the reception and perception of users. The study combines a theoretical part - where literature on infotainment focusing on its history and its characteristics is reviewed - with an empirical study, based on the cases of the Catalan media coverage of 2008 and 2010 campaigns. The research includes analysis of content and reception, the latter applying an innovative tool that combines qualitative and quantitative techniques. It involves the monitoring of a group of people throughout the campaign. We analyzed more than 900 pieces of news in the analysis content and over 300 questionnaires that gave us data about the reception process of the public and their personal evaluation of the coverage. The results of the study prove the hybridization of information and entertainment in news about the campaign in Catalan media. In addition, the continuity of the characteristics of infotainment, in 2008 and 2010, give us a diachronic perspective. Infotainment appears with a preponderance of self-referential subjects, with dramatic description of leaders and political enemies and using a language that draws on the techniques of propaganda, so it is marked by ambiguity, simplification, surprise, attacks, interest in the private life of the leader and the discourse of fear. These traits can be detected in all formats, in all kind of media and in both political and media discourse. They are combined in a model that can be marginalizing, in a model that is not empowering. The research is completed with a reception and evaluation analysis. This study provided data about poor efficiency of the information in campaigns and shows little interest among citizens on this infotained content on news. The study proves that more than a half of the monitored group members have difficulty remembering specific aspects of electoral information and 49% of this group confessed that they give up information, mainly for rejection. Ironically, the attacks cause rejection but they are also attractive for people interviewed, they remember them more than other items in news. In general, the questionnaires analyzed show that people are feed up with the behavior of politicians and with the media. This research can contribute to the debate about how to get citizens, politicians and media closer.
infoentreteniment; comunicació política; espectacularització
0 - Generalidades
Ciències Socials
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.