Els territoris del nord-est de Catalunya durant l'alta edat mitjana (segles VI-XI d.C): Organització territorial i arqueologia del poblament.

Abstract

L’àmbit d’estudi d’aquest treball, actualment, forma part de la província de Girona. Aquest espai, que està situat en el nord-est de la Península Ibèrica i integrat a Catalunya, limita al nord amb França, a l’est amb el mar Mediterrani i al sud i a l’oest amb la província de Barcelona (figura 9). Es tracta d’una zona que avui comprèn sis comarques, la Selva, el Pla de L’Estany, la Garrotxa, el Gironès, l’Alt Empordà i el Baix Empordà i que històricament es correspondria, aproximadament, amb els antics territoria Impuritanense, Gerundense, Petralatense i Bisuldunense que, posteriorment esdevindran, en el transcurs del segle IX, els comtats d’Empúries, Girona Peralada i Besalú, L’objectiu bàsic d’aquesta recerca ha estat estudiar l’organització territorial i l’evolució del poblament en les seves vessants d’ocupació de l’espai urbà i rural i de la defensa o la fortificació dels territoris del nord-est de Catalunya en la seva llarga evolució durant els segles VI-XI d.C. En relació a l’organització del territori hem intentat destriar l’articulació de les seves infraestructures i les institucions que el regeixen o el governen. El punt de partida es troba en els textos clàssics que ens mostren el caràcter jurisdiccional que exercia la ciutat en el món antic, tot i que aviat es comprova l’existència d’altres districtes (territoria) que actuen al marge de les antigues ciutats, sent les realitats altmedievals molt més complexes. Donada la seva pròpia problemàtica, en la nostra recerca l’estudi de l’organització territorial s’ha plantejat aplicant mètodes diversos: per una banda, es parteix de l’anàlisi exhaustiu de les fonts documentals del nostre sector d’estudi; per una altra, la toponímia històrica constitueix un element clau quan programem i executem les nostres intervencions arqueològiques, amb aplicacions específiques que pretenen resoldre els significats confusos que sovint ofereixen certes denominacions genèriques. En aquest sentit, cal dir que en els darrers anys el desenvolupament de l’arqueologia de l’Alta Edat Mitjana al nord-est de Catalunya ha experimentat un gran avenç. Això s’ha produït, d’una banda, a partir de l’augment del nombre d’excavacions d’urgència derivades de les obres de grans infraestructures, el que ha accelerat el procés de coneixement i, d’una altra, mitjançant diversos projectes d’excavació que s’estan desenvolupant des del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona, des del Museu d’Empúries i també des de l’equip OCORDE de la Universitat Autònoma de Barcelona que han estudiat i estan estudiant diversos assentaments rurals, esglésies, necròpolis i fortificacions.

The study area of this work, now part of the province of Girona. This space, which is located in the northeast of the Iberian Peninsula and integrated in Catalonia, bordered to the north by France, on the east by the Mediterranean Sea, to the south and west by the province of Barcelona (Figure 9). This is an area that today comprises six regions, La Selva, El Pla de l’Estany, La Garrotxa, El Gironès, L’Alt Empordà and the Baix Empordà, that historically would correspond, roughly, the ancients territoria Impuritanense, Gerundense, Petralatense and Bisuldunense and that subsequently become, during the ninth century, the counties of Empúries, Peralada, Girona and Besalú. The basic objective of this research was to study the spatial organization and evolution of the population in their employment aspects of urban, rural and defense fortifications of the northeast of Catalonia territories in its long evolution over the centuries VI-XI d.C. Regarding the organization of the territory have tried to discern the articulation of its infrastructure and institutions that govern or rule. The starting point is in the classic texts that show the jurisdictional holding of the city in the ancient world, but soon finds that there are other districts (Territoria) acting outside the old city, being the Early Middle Age much more complex realities. Given his own problems in our research to study territory organization has considered using several methods: one is based on comprehensive analysis of documentary sources in our area of study, a another is based in the historical place names, that is a key element when scheduled and carried our achaeologic excavations, with specific applications to resolve the confusing meanings that often offer certain generic names. In this regard, note that in recent years the development of Early Medieval Age archaeology to the northeast of Catalonia experienced a breakthrough. This has been, first, from the increased number of emergency excavations as a consequence to works of major infrastructures, which has accelerated the process of knowledge and, secondly, through various excavation projects being developed from the Laboratori d’Arqueologia and Prehistoria from the Universitat de Girona, the Empúries Museum and OCORDE research group from the Universitat Autònoma de Barcelona, who have studied and are studying several rural settlements, churches, cemeteries and fortifications.