Universitat de les Illes Balears
Moll Blanes, Isabel
Miquel Novajra, Alejandro
2013-04-12
426 p.
Universitat de les Illes Balears. Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts
La Sociología de las Profesiones ha convenido en establecer la Revolución Industrial y el Estado Liberal como motores y catalizadores de las profesiones actuales. El presente estudio de caso analiza los cambios que se produjeron en la profesión médica en Mallorca durante la segunda mitad del siglo XIX. Esta profesión se construyó con el concurso de diversos agentes profesionalizadores, entre ellos y de gran importancia, los curanderos e intrusos profesionales. A su vez, se produjo una profesionalización desde dentro de la profesión en la cual la deontología médica y el control de las condiciones de trabajo fueron focos de especial atención, así como la creación de la figura del médico ideal. La investigación ha puesto de manifiesto la importancia de las asociaciones médicas en el proceso aludido, especialmente cuando la colegiación fue obligatoria. La profesión médica mallorquina durante el periodo estudiado experimentó un cambio de profesión de estatus a profesión ocupacional posicionándose con éxito de manera hegemónica en el “mercado de la salud”.
La Sociologia de les Professions ha establert la Revolució Industrial i l’adveniment de l’Estat Lliberal com a motors i catalitzadors de les professions actuals. Aquest estudi de cas analitza els canvis que es produïren a la professió mèdica mallorquina durant la segona meitat del segle XIX. Aquesta professió es va construir amb el concurs de diversos agents professionalitzadors, entre ells i de gran importància, els curanderos i intrusos professionals. Alhora, es va produir una professionalització des de dins de la professió en la qual la deontologia mèdica i el control de les condicions de treball van ser focus d'especial atenció, així com la creació de la figura del metge ideal. La investigació ha posat de manifest la importància de les associacions mèdiques en el procés al•ludit, especialment quan la col•legiació va ser obligatòria. La professió mèdica mallorquina durant el període estudiat va experimentar un canvi de professió d'estatus a professió ocupacional posicionant-se amb èxit de manera hegemònica en el “mercat de la salut”.
The Sociology of the Professions has eventually agreed upon establishing the onset of the industrial revolution and the liberal state as driving forces of currently existing professions. This case study focuses on the changes that affected the medical profession in Mallorca during the second half of the 19th century. This profession was modeled under the influence of multiple professionalizing agents, among which quack doctors and “professional intruders”, were notably significant. Nonetheless professionalization came from within the very profession in which attention focused particularly on medical deontology and the control of working conditions, as well as the creation of the ideal doctor. Research has shown the significance of medical associations in the process, especially when such professional associations became mandatory. The medical profession in Mallorca during the studied period shifted from a profession of status to an occupational profession and henceforth became established in the “medical market” in a predominant way.
Mallorca segle XIX, sociologia professions, professió mèdica, professionalització Medicina, intrusisme professional, curanders, deontologia mèdica, Història Social Mallorca; Mallorca siglo XIX, sociología de las profesiones, profesión médica, profesionalización Medicina, intrusismo profesional, curanderos, deontología médica, Historia Social Mallorca; Majorca 19th century, sociology of the professions, medical profession, medical professionalization, professional intrusion, non-professional healers, medical ethics, Mallorca Social History
93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local
Història Contemporània
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
