Socioeconomic Determinants of Health

Abstract

Aquesta tesi doctoral consisteix en tres articles que analitzen l’efecte de les variables socioeconòmiques en el nivell de salut dels individus. El primer article estudia per primera vegada l’efecte de la polarització de la renda en el nivell de salut dels individus. Aquest treball proposa que la polarització de la renda capta millor alguns dels mecanismes que relacionen la salut i les diferències en renda, com ara la tensió i el conflicte social. Aquests han estat tradicionalment associats a la desigualtat de la renda. Aquesta hipòtesi s’ha testat utilitzant dades de panell per a Espanya. Els principals resultats mostren que la polarització de la renda té un efecte negatiu sobre la salut dels individus. En aquest estudi s’ha considerat no només la polarització entre regions, si no també entre grups de referència, és a dir, que els individus no només es comparen amb altres individus de la mateixa regió, sino també amb individus amb característiques similars. En aquest cas la polarització de la renda només és rellevant quan es considera el grup de referència. Aquests resultats q¨uestionen el què tradicionalment s’ha assumit en la literatura prèvia, on la regió és determinant per a establir grups de referència. El segon article es centra en la relació existent entre la renda relativa i la salut. Tradicionalment les comparacions de la renda entre individus s’han considerat determinants per al nivell de salut individual. Tot i així, els estudis previs s’han basat principalment en les comparacions de la renda “cap amunt”, sense tenir en compte les comparacions amb els individus més pobres. En aquest treball s’utilitza una definició de renda relativa més àmplia per a testar simultàniament l’efecte de les comparacions de la renda “cap a munt” i “cap avall” en la salut dels individus. Aquestes comparacions s’han calculat a través d’un índex de privació i de satisfacció respectivament. L’estudi es basa en les dades del German Socio-Economic Panel data (SOEP) i s’han utilitzat models de dades de panell per a corregir la possible endogeneitat de la renda deguda a variables omeses. Els resultats mostren que la privació de la renda té un efecte positiu, mentre que l’índex de satisfacció té un efecte negatiu sobre el nivell de salut. Aquests resultats són robustos inclús corregint per l’heterogeneïtat no observada i utilitzant mesures de salut “quasi-objectives”. Finalment, el tercer article estudia el poder explicatiu de l’“state depen-dence” en el nivell de salut auto-percebuda per a Espanya durant els anys 1994-2001. Amb aquest objectiu en ment s’han estimat una sèrie de models economètrics, incloent el model de selecció de Heckman on la condició inicial s’ha estimat per primera vegada utilitzant un ordered probit. Els resultats sug-gereixen que l’“state dependence” i la heterogeneïtat no observada expliquen la major part de la probabilitat de presentar un determinat nivell de salut. Al considerar els dos factors anteriors la significativitat de l’heterogeneïtat obser¬vada mesurada a través de les variables socioeconòmiques disminueix. Tot i així, l’“state dependence” perd importància una vegada es millora l’estructura de l’error de les estimacions.

The core of this dissertation consists of three essays that contribute to the understanding of the eect of socioeconomic variables on individual’s health. The rst essay examines the eect of income polarisation on individual health. I argue that polarisation captures much better the social tension and conict that underlie some of the pathways linking income disparities and indi- vidual health, and which have been traditionally proxied by inequality. These premises are tested with panel data for Spain. The main ndings show that polarisation has a detrimental eect on health. Besides dening polarisation between regions, the paper introduces polarisation between reference groups. That is, the relevant comparison group may not be the region but individuals with similar characteristics. In this case polarisation is only relevant between reference groups and not between regions. Thus, these results challenge what has been traditionally assumed in the literature, i.e. that it is regions that matters. The second essay focus on the association between relative income and health. Income comparisons have been found to be important for individual health. However, the literature has so far looked solely at upward compari- sons, disregarding the eects of comparisons with worse-o individuals. In this paper, I use a broad denition of relative income to test simultaneously for the eect of \upward” and \downward” income comparisons on health. Relative deprivation and relative satisfaction indexes are used to summarise upward and downward comparisons. Panel data models are used to correct for income en- dogeneity bias due to omitted variables. Using German Socio-Economic Panel data (SOEP), results show that relative deprivation has a positive eect, while relative satisfaction has a deleterious impact on health. These ndings hold after correcting for unobserved heterogeneity and are robust to using quasi- objective health measures. Finally, the last essay studies the importance of the contribution of state dependence to the explanation of self-assessed health dynamics in Spain for 1994-2001. With this objective in mind, a series of econometric models are estimated including a new proposal for a Heckman selection model with an initial conditions equation run as an ordered probit. Evidence suggests that state dependence and unobserved heterogeneity account for much of the prob- ability of reporting a specic health status while the signicance of observed heterogeneity measured by socioeconomic variables vanishes when controlling for both. Only gender, education and labour status seem to be relevant in explaining health status. However, state dependence looses importance once the error structure of the estimations is improved.